Con las pilas cargadas !!!

Esto empieza ya , mañana llega el día que tanto esperábamos. Esperamos que sea una de las experiencias más bonitas, gratificantes y que nos ayude a crecer como futuras trabajadoras sociales.

Calentandooo motoreeeeeesssssss …………… 😀

Marta y Mireia

Ja hi sóm, en teníem moltíssimes ganes!

Bé, us explicarem com ha començat aquesta petita aventura…!

La Sandra va arribar ales 10.30 a la Mina, a l’arribar no va tenir gaire problema per trobar la Biblioteca, que era el lloc de trobada. La primera impressió a l’arribar a La Mina va ser que, realment, no era tant dolenta com imaginava al cap. Hi ha moltes històries i rumors sobre aquest barri, fet que ens porta a fer-nos imatges preconcebues del lloc.

A l’arribar a laBiblioteca hi havia a la porta quatre companyes més, i vàrem pujar juntes a lasala. Allà ens esperaven els demés.

Després de lessalutacions, ens van fer memòria de que tractava el Grup Unió, es a dir, quieren ells i ens van parlar també del projecte de desdelamina.net. A l’acabar, ens vàrem posar a parlar del barri i ens van ensenyar unes fotografies… Ens van entrar moltíssimes ganes de veure’l en directe! Ho vam dir a les professores i a en David i en Xavi. Ens van dir que desprès de dinar hi donaríem una volta. Vam comentar també, que això ens ajudaria a eliminar les idees preconcebudesque, com hem comentat fa un moment, teníem al cap del barri de la Mina.

A la mitja part vaarribar la Júlia, ja hi érem totes i vam anar, juntament amb els professors, en Xavi i en David (treballadors del Grup Unión), i les noies que feien pràctiquesa esmorzar a un bar proper a la Biblioteca.

Al tornar, després d’unesinteressants mini classes de les professores, on ens van fer reflexionar unamica, ens van presentar una notícia del diari El Mundo, que parlava dels nous edificis del barri, els quals estan destinats a les famílies que viuen a uns determinats edificis de la mina, les famílies han de pagar la diferència depreu entre els seus vells pisos i els nous.

A partir d’aquesta notícia, vam fer un anàlisi crític d’aquesta d’on vàrem treure molta informació, com la vigilància sota la que estan aquets edificis i els diners que s’hi destinen. També coses que ens van semblar injustes, com la dificultat per accedir-hi que tenen moltes famílies, i el fet de que no reben ajudes per part de l’ajuntament de la ciutat tot i que es preveu que siguin desallotjades dels seus habitatges actuals.

A l’acabar el matí, ensvan portar a dinar a un bar del barri. Vam sortir totes pleníssimes!

Després d’aquest magnífic dinar, vam anar a donar una volta per la Mina (cap de nosaltres la coneixia), iv àrem estar d’acord en que hi havia una diferència abismal entre el que volen que es vegi des de fora, i el que hi ha realment a dintre.

Vist des de dintre, ten’adones de com n’està d’amagat el centre neuràlgic del barri, i en dir, comn’està d’amagat hem refereixo al fet de que l’autèntica Mina, la Mina de sempre, està rodejada de nous edificis, macos i moderns, i això és el que volen que es vegi des de fora, però la Mina, realment, no es tots aquells edificis macos i moderns, amb això hem refereixo a que en aquets edificis no hi viu ningú, estan pràcticament buits. I quan mires a dintre la Mina, a dins de la veritable Mina, hi veus un munt de persones, persones que son amics, veïns, família… Persones que surten al carrer, que hi fan vida, es un barri ple de vida! De fet, la majoria denosaltres, vàrem estar d’acord en que la Mina és com un petit poble entre migde dues grans ciutats.

Després de conèixer una mica aquest barri, vàrem tornar a la biblioteca on ens hi esperava en Paco Marin.

Penso que cap de nosaltres sabíem qui era en Paco, i estic segura que a totes nosaltres ens va deixar bocabadades. En Paco es un home, un home que viu a la mina, no des de sempre, però si que hi porta vivint gran part de la seva vida. Aquest home, ha lluitat per tirar endavant el barri, per a que fos un lloc millor pera viure-hi.

Ens va parlar de la complexitat, de la complexitat que suposa treballar itractar amb temes socials, i penso que ens va fer obrir els ulls davant d’aquest mon. Va compartir amb nosaltres anècdotes de la seva llarga,productiva i interessant vida, i una de les coses que més hem va marcar, va serla seva actitud davant del fracàs, ens va aconsellar que no ens donéssim pervençudes davant d’aquest, que tiréssim endavant i el superéssim, que el fracàshi era, per tant, no el podem obviar, però si podem superar-lo.

Un cop acabada la xerrada amb el Paco, les noies que estan fent pràctiques, ens van portar un magnífic berenar, i ja amb la panxa plena, vàrem resoldre el misteri de què faríemrealment durant els dimecres del mes de març!

La nostra tasca durantaquest període, tractarà de presentar una noticia que tingui com a temàtica el barri de la Mina davant d’un grup, ja siguin nens i nenes, adolescents oadults. Haurem de fer un anàlisi crític de la noticia escollida, però l’anàlis i no l’haurem de fer nosaltres, sinó ells i elles. La nostra tasca es conduir-los a que vegin més enllà del que diu la notícia, que siguin capaços d’entendre-lar ealment, i veure que hi ha darrera. Parlar-ne, fer-ne un debat, qualsevol cosa que ens sembli adequat per a que aquestes persones pensin i reflexionin, sobre el tema escollit del seu barri.

A les dues ens va semblar una tasca molt interessant, ja que a part d’intentar treure el màxim profitpossible de la noticia, farem que aquestes persones reflexionin i comparteixin tant amb nosaltres com amb els seus companys, els seus pensaments i inquietuds sobre el seu barri, a la vegada, que nosaltres veurem punts de vista molt diversos, i ens ajudarà a créixer com a futures treballadores socials.

Júlia i Sandra

¡Una nueva experiencia!

Eran las 9.30 de la mañana cuando nos encontramos para ir dirección a La Mina. Estábamos nerviosas y a la vez, impacientes por saber de que trataría este proyecto tan interesante en un barrio tan mal visto como es La Mina.

Al llegar a la parada de metro de Besos Mar preguntamos a una mujer dónde estaba la Biblioteca Font de la Mina y al indicárnoslo nos advirtió de que tuviéramos mucho cuidado porque por allí nos podríamos encontrar con algún peligro. La verdad es que aquella mujer exageró -y mucho-, llegamos y no nos pasó nada, y no tuvimos ningún tipo de problema con nadie.

Llegamos a la biblioteca y al juntarnos con las demás compañeras del proyecto, nos explicaron cómo era el barrio y por dónde estaba situado, entre otras cosas, pero lo que a nosotras nos interesaba de verdad era saber de qué trataría el proyecto, ya que nos habíamos apuntado sin saber qué es lo que íbamos a hacer.

Entre el almuerzo y la comida hicimos una actividad con las profes de Comunicación y Documentación que nos resultó muy interesante, ya que nos dieron diferentes pautas para saber analizar críticamente noticias y lo pusimos en práctica con una noticia del propio barrio.

Tuvimos la posibilidad, de dar una pequeña vuelta después de comer, por el barrio. No se veía mucha gente en toda la parte nueva construida, pero al pasar por la calle Camarón, llamado así por una estatua del cantante muy significativa y respetada por el barrio, pudimos confirmar que en definitiva, donde se hace más vida en el barrio, es en la zona nueva de la Mina.

Volvimos a la biblioteca y allí estaba Paco, un hombre que ha vivido mucho dentro de la Mina, ya que es un antropólogo de 70 años que ha sufrido toda la posguerra y el franquismo en este barrio, y nos brindó una información muy curiosa e interesante.

Y por fin, después de merendar un poco, nos dijeron de que iba a ir el proyecto, lo cual nos gustó mucho y nos pareció súper interesante, ya que íbamos a tratar con gente del propio barrio e íbamos a poder hablar con ellos mediante algunas noticias, para así saber qué es lo que realmente piensan y pasa en este barrio, ya que muchas veces se tergiversa la información dada por los medios de comunicación sobre el mismo.

CONTINUARÁ ……………………..……..

Mireia y Marta

Somos estudiantes de trabajo social de la Universidad de Barcelona y nos
embarquemos en esta experiencia un poco a ciegas, al principio de la mañana
los profesores nos preguntaron porque decidimos presentarnos a l’ApS cuando
no sabíamos ni lo que íbamos hacer, creo que la respuesta fue por parte de
todas, qué más da? Lo importante es conocer otras realidades, estar en
contacto con la gente, con otros ambientes, es como realmente se aprende,
no?

Todas habíamos escuchado sobre las diferentes problemáticas de este barrio,
incluso habíamos escuchado comentarios sobre como teníamos que ir vestidas
o que debíamos de llevar y que no, pero en cambio ninguna de nosotras había
estado allí antes y nos parecía interesante y muy importante ser
conocedoras de esa realidad en primera persona.

Una vez llegado el día de la puesta en marcha del proyecto, nos dejaron un
aula, en la biblioteca, donde Xavi y el equipo del proyecto nos presentó el
barrio a través de imágenes. Estos nos han explicado cómo se creó este
barrio, donde se localiza, los proyectos de reformas que hay y las
problemáticas que existen actualmente.

Después, las profesoras de la asignatura de comunicación y documentación,
nos han explicado como los medios de comunicación pueden persuadirnos o
hasta en ocasiones manipularnos, aquí ya teníamos alguna pista de por dónde
se encaminaría nuestra tarea en La Mina. Este apartado ha sido muy
interesante ya que hemos podido observar como los redactores no son
objetivos y nos conducen hacia los pensamientos que ellos tienen y quieren
transmitir de una manera en la cual nosotros no somos conscientes de ello.

Paco, vecino del barrio, nos habló sobre la situación del barrio a lo largo
de la Historia, nos quedamos sobre todo con un comentario que nos hizo,
creo que todas teníamos un poco de miedo por si no lo hacíamos bien, no
sabíamos cómo llevar la situación…etc. Xavi nos recordó las palabras de
Paco, fracasar es una opción, y no hay que temer, siempre se puede volver a
intentar.

Después de compartir unas riquísimas lentejas mientras comíamos todos
juntos, dar una vuelta por el barrio, merendar todos juntos y por fin saber
qué haríamos exactamente, acabamos la tarde con una foto todos juntos. De
vuelta casa, cada una se llevó una opinión diferente, comentamos todo lo
que nos había parecido, ciertas situaciones que ni de lejos se nos podían
pasar por la cabeza. Ahora, con ganas de que sea ya el Miércoles que viene.

Janet y Laura.

Identitats i miralls, experiencia d’aprenentatge i servei :: Universitat de Barcelona + desdelamina.net

El projecte desdelamina.net conjuntament amb els professors de Comunicació i Documentació del Treball Social del Grau de Treball Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona realitzarem l’experiencia d’aprenentatge i servei integrada a l’assignatura.

L’Aprenentatge i Servei (ApS) és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. Aquestes propostes educatives esdevenen projectes educatius amb una marcada utilitat social.

L’aprenentatge millora el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit a l’aprenentatge, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció.

L’ApS a la Universitat intenta connectar el compromís cívic a l’aprenentatge curricular. Així els participants reben una formació complementaria a la aportada a l’aula i entren la posen en practica en les diferents sessions de servei. Tot aixó es realitza tutoritzat per els equips de professors i de professionals del projecte al territori.

La proposta de l’experiència Identitats i Miralls es la d’analitzar com es creen les identitats personals i comunitàries d’un barri com el nostre, realitzar una reflexió entorn als mitjans de comunicació i la seva construcció de la realitat social i a la interacció entre les diverses identitats i la realitat.

Així desprès de luna presentació a l’aula de la nostra proposta es seleccionaran als nou participants per mitja d’autocandidatues.

Es realitzaran dues sessions d’aprenentatge a territori on es realitzaran tallers d’analisi de la realitat social a traves de les noticies, presentacions entorn al barri i la seva realitat i espais de reflexió entorn al poder de la comunicació i del paper dels treballadors socials com agents de canvi.

Les diferents sessions de servei es realitzaran amb diferents col∙lectius del barri, presentant i analitzant amb ells els diferents aspectes i derivades que un anàlisi crític anava generant.

Tota aquesta experiència es documentara mitjançant aquest bloc.