EL ALMA NO TIENE COLOR

Ja ha passat l’ultima sessió de l’APS  i estem molt tristes.
Però abans d’entrar en tristeses, explicarem que hem fet en aquesta emocionant última sessió:
Aquesta vegada teníem un petit repte entre mans, ens havia tocat el grup més petit de tota l’experiència, nenes i nens de tercer i quart de primària , estàvem una mica amoïnades, ja que al ser tan petits, no sabíem fins a quin punt podríem conversar amb ells o s’avorriran de tant parlar…
La notícia que portàvem preparada era la més especial de totes, tractava d’un vídeo musical (https://www.youtube.com/watch?v=EelDKXzJEVI)  que havien dut a terme uns quants nens i nenes del barri, i que parlava sobre l’ètnia gitana.
Al posar el vídeo a la classe, les reaccions van ser espectaculars, tots coneixien a gaire be tots els participants del vídeo i per aquí vam començar a parlar.
Va ser una sessió una mica estranya, ja que, al ser petits, no acabàvem de trobar un tema comú de conversa, ja que si no era un el que s’avorria, era l’altre.
Així doncs, vàrem decidir fe servir els pòsits que portàvem preparats per a l’ocasió.
A cada un d’ells hi havien escrit una paraula, i ells tenien que explicar nos quina relació tenia, o creien ells que tenia amb l’ètnia gitana.
Va ser una experiència molt bonica, ja que la majoria d’ells, eren nenes d’ètnia gitana, i ens van parlar del “culto”, que es el lloc on es va a resar.
Ens va sorprendre la devoció amb què nenes tant petites parlaven de deu, ja que avui en dia, no estem acostumades a veure-ho.
També se’ns va quedar molt marcat, la diferenciació que hi havia entre “payos” i “gitanos”. Des de ben petits tenen molt clar que els payos i els gitanos no son iguals, però al conversar amb ells i treure a lluir aquestes diferències, vam arribar a la conclusió que no n’hi havien tantes. I que realment, la diferenciació mes gran era el nom amb el que ens referíem a unes persones o a les altres.
Vam parlar també de les tradicions de les famílies que teníem a l’aula, i que feien ells i elles quan hi havia una celebració.
Vàrem acabar la sessió dibuixant allò que mes els hi agradava del barri i de la seva cultura.
A continuació us mostrem els seus dibuixos…
image

image

image

image

Sandra i Júlia

*Segon dia superadíssim, “empapant-nos” de la gent del barri i gairebé ja som unes Mineres!! *

Aquest segon dia va ser bastant diferent del primer, un dia ple de coneixements i de gent senzillament molt sabia.

La primera sessió estava formada per dos integrants del Consell Editorial de desdelamina.net; Agustí Clua, cap d’estudis del IES Fòrum i en Domènec Valls, salesià i titular del Grupo Unión.

La notícia que havíem de tractar en aquesta sessió era referent a una polèmica macro redada que van fer els Mossos d’Esquadra al barri. Seguint la finalitat de l’activitat però com sempre en la nostra línia, no ens hem estancat només en parlar de la notícia en si, sinó que ens han mostrat el seu punt de vista referent al tracte que fan els mitjans de comunicació envers el barri.

Hem parlat de la notícia, però sobretot ens han donat la seva visió i opinió del barri que és el que més atentes ens té quan ens parlen i ens expliquen coses, creuen que realment els números no enganyen, La Mina està en una situació precària en molts aspectes tot i que estan d’acord en què als mitjans de comunicació només es mostren les coses “dolentes” del barri. En Domènec fa un comentari i explica que “La Mina ven molt”, un titular que deixa clar que tractar de La Mina crida molt l’atenció. Moltes vegades les notícies no són del barri específicament, tot i això, els mitjans de comunicació utilitzen expressions com “cerca de La Mina” per a què la notícia cridi l’atenció als lectors.

La segona sessió l’hem realitzada a l’acollidor local on es reuneixen les Adrianes. Allà ens han atès quatre de les seves membres i la seva fundadora. Ens hem quedat sorpreses de l’energia i la vitalitat que té la Maria Àngels, la idea conjunta del grup cap a ella és d’admiració total, ja que valorem moltíssim que porti tota la vida dedicada al barri i a les seves millores i que segueixi amb les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i el mateix compromís que a l’inici.

Ens han parlat de la seva associació i ens han explicat que allà no van només a fer treballs manuals, que tot el que fan té una finalitat més enllà que passar l’estona. Bàsicament són un grup de suport per a dones del barri, han viscut moltes millores de dones que estaven molt afectades per les seves condicions de vida i se senten molt orgulloses d’haver pogut intervenir i ser un factor clau per a la millora d’aquestes dones.

Amb elles hem presentat una notícia referent a llegendes del barri, principalment el rumor que corre sobre que enderrocaran La Mina i re allotjaran a la gent per llocs arreu de Catalunya. Elles no en tenien molta constància però ens han assegurat que és mentida. Estan molt orgulloses del seu barri, ja que encara que sigui veritat que hi passen coses “dolentes” creuen que aquestes coses passen a tot arreu. La gran majoria d’elles han criat als seus fills al barri i asseguren que ara aquests tenen un futur, una feina i una vida molt digna. Creuen també que els mitjans de comunicació fan molt de mal al barri i els hi agradaria que sortissin més notícies positives del barri com per exemple els avenços i les accions d’èxit que porten elles a terme.

En sortir de la xerrada amb les Adrianes ens va quedar un sentiment estrany, vergonya i admiració. Com pot ser que una dona de 83 anys i tota la resta de dones també grans que formen l’associació tinguin tantes ganes de lluitar i de transformar les coses? I com pot ser que sigui la gent gran, la que ja hauria d’estar descansant després de tota una vida la que es mogui més i que siguem nosaltres, la joventut, els que ens moguem menys? Gairebé totes les associacions de la mina, que nosaltres sapiguem, estan formades per gent gran. Les Adrianes ens comentaven que no hi havia gent jove, que els hi agradaria tenir una altre visó més moderna.

Com a conclusió general, no només d’aquest últim dia, sinó del que portem d’experiència, ens agradaria remarcar que pensem que estem aprenent molt durant aquesta experiència, sobretot a què gràcies a la quantitat de visions que estem podent escoltar del barri ens en podem fer una idea millor. El que no et diuen uns t’ho diuen els altres i veient els diversos punts de vista te’n adones del que és més important per alguns sectors i menys per uns altres.

Amb ganes de que arribi el pròxim dimecres però amb pena de pensar que ja és l’últim. L’ApS hauria de durar més temps, indiscutiblement.

Janet, Laura i Maria

La doble cara de La Mina

La doble cara de La Mina

Por fin tuvimos nuestras dos primeras sesiones y la verdad es que nos gustó muchísimo y nos pareció todo súper interesante!!! 🙂 🙂 🙂

Estuvimos con la Asociación de vecinos de la Mina “Plataforma”, dónde estuvimos hablando de una noticia de 2004, y la verdad es que hablamos de todo, de cómo era la Mina por esa época en la que se le iba a dedicar un plan de transformación gracias a la construcción del Fórum-el cual no se hizo-, de cómo está ahora…

Nuestra quedada trataba de criticar, debatir, opinar una noticia de prensa escrita: *La lucha por la normalidad en La Mina*

Los miembros de la Asociación nos explicaron todo lo que se desconoce
acerca de la noticia y sobre todo, del barrio. Nos quedamos boquiabiertas al saber todo lo que está sufriendo este barrio tan marginado de Barcelona y de San Adrián.

La noticia habla de un estudio que realizó Concha Doncel sobre el barrio de La Mina, en el cual habla de luchar por una transformación en el barrio para beneficiar a los propios vecinos, cuando éstos no tuvieron voz ni voto en el estudio, ya que sólo hablaron con ellos pero no se les tuvo en cuenta.

Antes del plan de transformación que encargó la Agencia Barcelona Regional, los propios vecinos de La Mina, ya habían realizado uno pero fue rechazado por las Administraciones sin tener en cuenta todo el trabajo elaborado.

Los vecinos quieren una transformación social, en la que se pueda dar más formación y educación a los habitantes del barrio para que éste crezca culturalmente, y lo que han hecho ha sido una transformación externa, es decir, han arreglado el barrio exteriormente, haciendo una Rambla sin un fin, e infinitos pisos desocupados y en construcción. Estos pisos se hicieron con un fin, y es que en teoría, era para que la gente que vive en los pisos viejos se cambiara a éstos, ya que esta gente vive en unas condiciones pésimas. Pero claro, todo tiene su truco, para que esta gente deje su casa vieja tienen que dar un dinero para irse a vivir a los pisos nuevos, y es que ¿cómo gente que está en el paro va a cambiarse de piso?, y encima, ¿dando un dinero que no tienen? No tiene lógica.

Nos sorprendió mucho la fuerza que tienen en esta Asociación, ellos no
quieren dejar de luchar, van a seguir luchando para que el barrio sea digno y tenga una transformación justa. El único miedo que hay actualmente es si, la generación que viene ahora, ¿continuará luchando?. Esperemos que sí, y que los interesados no se salgan con la suya, ya que están jugando con la vida de muchas personas, a su costa; y lo más triste, es que es sólo por dinero. Están dispuestos a seguir enriqueciéndose a espaldas de los vecinos del barrio.

La segunda sesión trataba de las leyendas del barrio y estuvimos con las chicas de materno-infantil , en la cual hablamos de las leyendas escuchadas/conocidas del barrio, como la de que un vecino subió un burro a casa.

Con ellas nos quedamos con las sonrisas y las risas que nos transmitían y las historias del barrio tan divertidas que nos contaban, y con esa mirada tan distinta que nos daban de La Mina.

*MIREIA Y MARTA*

¿Y no es bonito vivir en La Mina?

La Mina és una imatge que en volen donar? És realment el que veiem per les noticies? Es creen serveis que fan de “tapadera” per emmascarar el que realment hi ha al barri? La gent s’estima el barri on viu? La imatge que es dona a l’exterior correspon amb el que realment és La Mina?

Avui hem tingut un primer contacte, i hem pogut comparar una mateixa realitat des de dos grups amb un marge d’edat important. Hem pogut conèixer que és el que opinen els habitants de barri, el seu parer sobre el que hi ha. Les dos conclusions més destacades i a nivell general són: Només sentim notícies negatives del barri i la normalització de una realitat en alguns aspectes problemàtics és un fet.

Gràcies a alguns membres veïns del barri (Manolo, Manel, Remedios y Antonio) i gràcies a la seva experiència hem pogut comentar que suposa la biblioteca per al barri, la seva opinió és basa en una estructura bona i unes instal·lacions adequades amb recursos molt útils però mal gestionats i amb poc profit. Creuen que hi ha una mala coordinació entre tots els serveis i que es podrien fer moltes coses al barri que podrien ajudar a moltes persones a millorar la seva situació personal.

Existeix un sentiment de desil·lusió per que la biblioteca estava donant forma a un canvi, però que poc a poc aquesta estava deixant de fer les activitats que es feien a l’ inici desaprofitant així tota la potencialitat que aquesta podria arribar a tenir.

Teníem ja un primer contacte, ara ens faltava l’altre punt de vista. La idea era parlar sobre l’edifici Venus i tot el que comporta. En aquesta segona sessió ens vam poder posar a proba…el vídeo de la noticia no va funcionar i la improvisació va ser la nostra amiga en aquesta experiència. La veritat és que gràcies a aquest petit error tècnic vam poder parlar sobre molts temes, sensacions, idees, opinions: absentisme escolar i els motius pels quals succeïa aquest fet, la poca oferta formativa que hi ha a l’Institut, els problemes que hi ha a La Mina i quines solucions creuen que es poden aplicar; fent un mural amb aquesta última idea. El més important que vam aprendre és que les veritats absolutes no existeixen i que una mateixa realitat té moltes cares: mentre que la majoria de la població creu que és perillós anar a la Mina; els adolescents amb els que vam parlar creuen que la Mina és el lloc més segur que coneixen i sortir de les “fronteres” de la Mina suposa un problema de seguretat per a ells i els seus pares.

Agafant un altre cop el fil sobre l’edifici Venus hem pogut veure que són vivendes que es troben en pèssimes condicions, però que no poden sortir d’allà per motius econòmics i per que demanen una alta xifra de diners per accedir-hi als nous pisos construïts a la Mina.

El dia que tant esperàvem va arribar al seu fi i sense cap mena de dubte ens esperàvem sortir tant meravellades, més segures de que ens agrada això, amb ganes de tenir més contacte amb altres persones, aprendre i coneixen!! Ara amb ganes de més i de conèixer més a fons La Mina! Ja queda menys pel pròxim dimecres ja tenim grup i noticia !!

La Janet, la Maria i la Laura seguiran informant…des de La Mina!

3..2..1.. el compte enrere s’està acabant i està arribant el dia que amb tantes ànsies estàvem esperant !! Estem tan sols a hores d’ iniciar l’aventura proposada des del projecte “des de la Mina “. A més a més, hi han novetats en el nostre grup comptem amb una nova alicia la Maria, una altre estudiant de Treball social amb moltes ganes de viure aquesta experiència!!!

Avui ens hem reunit les 3 Alicies per tal d’organitzar els tallers que
durem a terme demà, han sorgit moltes idees i s’ha respirat un ambient ple de motivacions i il·lusions.

Tenim moltes ganes d’ aprendre del que ens poden oferir els nostres grups i ampliar els nostres coneixements sobre la Mina . Els nostres primers grups seran els usuaris del Punt Òmnia i un grup d’alumnes de 4 ESO, ja ho tenim tot preparat ara només queda poder compartir conjuntament aquesta experiència! Som-hi!

Laura, Maria i Janet

Con las pilas cargadas !!!

Esto empieza ya , mañana llega el día que tanto esperábamos. Esperamos que sea una de las experiencias más bonitas, gratificantes y que nos ayude a crecer como futuras trabajadoras sociales.

Calentandooo motoreeeeeesssssss …………… 😀

Marta y Mireia

Ja hi sóm, en teníem moltíssimes ganes!

Bé, us explicarem com ha començat aquesta petita aventura…!

La Sandra va arribar ales 10.30 a la Mina, a l’arribar no va tenir gaire problema per trobar la Biblioteca, que era el lloc de trobada. La primera impressió a l’arribar a La Mina va ser que, realment, no era tant dolenta com imaginava al cap. Hi ha moltes històries i rumors sobre aquest barri, fet que ens porta a fer-nos imatges preconcebues del lloc.

A l’arribar a laBiblioteca hi havia a la porta quatre companyes més, i vàrem pujar juntes a lasala. Allà ens esperaven els demés.

Després de lessalutacions, ens van fer memòria de que tractava el Grup Unió, es a dir, quieren ells i ens van parlar també del projecte de desdelamina.net. A l’acabar, ens vàrem posar a parlar del barri i ens van ensenyar unes fotografies… Ens van entrar moltíssimes ganes de veure’l en directe! Ho vam dir a les professores i a en David i en Xavi. Ens van dir que desprès de dinar hi donaríem una volta. Vam comentar també, que això ens ajudaria a eliminar les idees preconcebudesque, com hem comentat fa un moment, teníem al cap del barri de la Mina.

A la mitja part vaarribar la Júlia, ja hi érem totes i vam anar, juntament amb els professors, en Xavi i en David (treballadors del Grup Unión), i les noies que feien pràctiquesa esmorzar a un bar proper a la Biblioteca.

Al tornar, després d’unesinteressants mini classes de les professores, on ens van fer reflexionar unamica, ens van presentar una notícia del diari El Mundo, que parlava dels nous edificis del barri, els quals estan destinats a les famílies que viuen a uns determinats edificis de la mina, les famílies han de pagar la diferència depreu entre els seus vells pisos i els nous.

A partir d’aquesta notícia, vam fer un anàlisi crític d’aquesta d’on vàrem treure molta informació, com la vigilància sota la que estan aquets edificis i els diners que s’hi destinen. També coses que ens van semblar injustes, com la dificultat per accedir-hi que tenen moltes famílies, i el fet de que no reben ajudes per part de l’ajuntament de la ciutat tot i que es preveu que siguin desallotjades dels seus habitatges actuals.

A l’acabar el matí, ensvan portar a dinar a un bar del barri. Vam sortir totes pleníssimes!

Després d’aquest magnífic dinar, vam anar a donar una volta per la Mina (cap de nosaltres la coneixia), iv àrem estar d’acord en que hi havia una diferència abismal entre el que volen que es vegi des de fora, i el que hi ha realment a dintre.

Vist des de dintre, ten’adones de com n’està d’amagat el centre neuràlgic del barri, i en dir, comn’està d’amagat hem refereixo al fet de que l’autèntica Mina, la Mina de sempre, està rodejada de nous edificis, macos i moderns, i això és el que volen que es vegi des de fora, però la Mina, realment, no es tots aquells edificis macos i moderns, amb això hem refereixo a que en aquets edificis no hi viu ningú, estan pràcticament buits. I quan mires a dintre la Mina, a dins de la veritable Mina, hi veus un munt de persones, persones que son amics, veïns, família… Persones que surten al carrer, que hi fan vida, es un barri ple de vida! De fet, la majoria denosaltres, vàrem estar d’acord en que la Mina és com un petit poble entre migde dues grans ciutats.

Després de conèixer una mica aquest barri, vàrem tornar a la biblioteca on ens hi esperava en Paco Marin.

Penso que cap de nosaltres sabíem qui era en Paco, i estic segura que a totes nosaltres ens va deixar bocabadades. En Paco es un home, un home que viu a la mina, no des de sempre, però si que hi porta vivint gran part de la seva vida. Aquest home, ha lluitat per tirar endavant el barri, per a que fos un lloc millor pera viure-hi.

Ens va parlar de la complexitat, de la complexitat que suposa treballar itractar amb temes socials, i penso que ens va fer obrir els ulls davant d’aquest mon. Va compartir amb nosaltres anècdotes de la seva llarga,productiva i interessant vida, i una de les coses que més hem va marcar, va serla seva actitud davant del fracàs, ens va aconsellar que no ens donéssim pervençudes davant d’aquest, que tiréssim endavant i el superéssim, que el fracàshi era, per tant, no el podem obviar, però si podem superar-lo.

Un cop acabada la xerrada amb el Paco, les noies que estan fent pràctiques, ens van portar un magnífic berenar, i ja amb la panxa plena, vàrem resoldre el misteri de què faríemrealment durant els dimecres del mes de març!

La nostra tasca durantaquest període, tractarà de presentar una noticia que tingui com a temàtica el barri de la Mina davant d’un grup, ja siguin nens i nenes, adolescents oadults. Haurem de fer un anàlisi crític de la noticia escollida, però l’anàlis i no l’haurem de fer nosaltres, sinó ells i elles. La nostra tasca es conduir-los a que vegin més enllà del que diu la notícia, que siguin capaços d’entendre-lar ealment, i veure que hi ha darrera. Parlar-ne, fer-ne un debat, qualsevol cosa que ens sembli adequat per a que aquestes persones pensin i reflexionin, sobre el tema escollit del seu barri.

A les dues ens va semblar una tasca molt interessant, ja que a part d’intentar treure el màxim profitpossible de la noticia, farem que aquestes persones reflexionin i comparteixin tant amb nosaltres com amb els seus companys, els seus pensaments i inquietuds sobre el seu barri, a la vegada, que nosaltres veurem punts de vista molt diversos, i ens ajudarà a créixer com a futures treballadores socials.

Júlia i Sandra

¡Una nueva experiencia!

Eran las 9.30 de la mañana cuando nos encontramos para ir dirección a La Mina. Estábamos nerviosas y a la vez, impacientes por saber de que trataría este proyecto tan interesante en un barrio tan mal visto como es La Mina.

Al llegar a la parada de metro de Besos Mar preguntamos a una mujer dónde estaba la Biblioteca Font de la Mina y al indicárnoslo nos advirtió de que tuviéramos mucho cuidado porque por allí nos podríamos encontrar con algún peligro. La verdad es que aquella mujer exageró -y mucho-, llegamos y no nos pasó nada, y no tuvimos ningún tipo de problema con nadie.

Llegamos a la biblioteca y al juntarnos con las demás compañeras del proyecto, nos explicaron cómo era el barrio y por dónde estaba situado, entre otras cosas, pero lo que a nosotras nos interesaba de verdad era saber de qué trataría el proyecto, ya que nos habíamos apuntado sin saber qué es lo que íbamos a hacer.

Entre el almuerzo y la comida hicimos una actividad con las profes de Comunicación y Documentación que nos resultó muy interesante, ya que nos dieron diferentes pautas para saber analizar críticamente noticias y lo pusimos en práctica con una noticia del propio barrio.

Tuvimos la posibilidad, de dar una pequeña vuelta después de comer, por el barrio. No se veía mucha gente en toda la parte nueva construida, pero al pasar por la calle Camarón, llamado así por una estatua del cantante muy significativa y respetada por el barrio, pudimos confirmar que en definitiva, donde se hace más vida en el barrio, es en la zona nueva de la Mina.

Volvimos a la biblioteca y allí estaba Paco, un hombre que ha vivido mucho dentro de la Mina, ya que es un antropólogo de 70 años que ha sufrido toda la posguerra y el franquismo en este barrio, y nos brindó una información muy curiosa e interesante.

Y por fin, después de merendar un poco, nos dijeron de que iba a ir el proyecto, lo cual nos gustó mucho y nos pareció súper interesante, ya que íbamos a tratar con gente del propio barrio e íbamos a poder hablar con ellos mediante algunas noticias, para así saber qué es lo que realmente piensan y pasa en este barrio, ya que muchas veces se tergiversa la información dada por los medios de comunicación sobre el mismo.

CONTINUARÁ ……………………..……..

Mireia y Marta

Somos estudiantes de trabajo social de la Universidad de Barcelona y nos
embarquemos en esta experiencia un poco a ciegas, al principio de la mañana
los profesores nos preguntaron porque decidimos presentarnos a l’ApS cuando
no sabíamos ni lo que íbamos hacer, creo que la respuesta fue por parte de
todas, qué más da? Lo importante es conocer otras realidades, estar en
contacto con la gente, con otros ambientes, es como realmente se aprende,
no?

Todas habíamos escuchado sobre las diferentes problemáticas de este barrio,
incluso habíamos escuchado comentarios sobre como teníamos que ir vestidas
o que debíamos de llevar y que no, pero en cambio ninguna de nosotras había
estado allí antes y nos parecía interesante y muy importante ser
conocedoras de esa realidad en primera persona.

Una vez llegado el día de la puesta en marcha del proyecto, nos dejaron un
aula, en la biblioteca, donde Xavi y el equipo del proyecto nos presentó el
barrio a través de imágenes. Estos nos han explicado cómo se creó este
barrio, donde se localiza, los proyectos de reformas que hay y las
problemáticas que existen actualmente.

Después, las profesoras de la asignatura de comunicación y documentación,
nos han explicado como los medios de comunicación pueden persuadirnos o
hasta en ocasiones manipularnos, aquí ya teníamos alguna pista de por dónde
se encaminaría nuestra tarea en La Mina. Este apartado ha sido muy
interesante ya que hemos podido observar como los redactores no son
objetivos y nos conducen hacia los pensamientos que ellos tienen y quieren
transmitir de una manera en la cual nosotros no somos conscientes de ello.

Paco, vecino del barrio, nos habló sobre la situación del barrio a lo largo
de la Historia, nos quedamos sobre todo con un comentario que nos hizo,
creo que todas teníamos un poco de miedo por si no lo hacíamos bien, no
sabíamos cómo llevar la situación…etc. Xavi nos recordó las palabras de
Paco, fracasar es una opción, y no hay que temer, siempre se puede volver a
intentar.

Después de compartir unas riquísimas lentejas mientras comíamos todos
juntos, dar una vuelta por el barrio, merendar todos juntos y por fin saber
qué haríamos exactamente, acabamos la tarde con una foto todos juntos. De
vuelta casa, cada una se llevó una opinión diferente, comentamos todo lo
que nos había parecido, ciertas situaciones que ni de lejos se nos podían
pasar por la cabeza. Ahora, con ganas de que sea ya el Miércoles que viene.

Janet y Laura.