La “Feria de abril” és una festivitat que dura diversos dies i on es mostra una cultura d’origen comuna d’un cert col·lectiu, l’andalús, de la qual a més se’n poden extreure moltes vivències i nous aprenentatges.
Aquest article engloba l’experiència de dues tardes, en les quals a cada una hem fet sessions molt diferents i enriquidores. En aquest article hi reflectim la festivitat i aprenentatge que significà per a nosaltres aquests dies compartits al projecte d’Identitats i Miralls, en el qual se’ns brindà l’oportunitat de conèixer cultures i orígens que fins ara no havíem tingut el plaer; ja que hem tingut la sort de compartir experiències amb persones romanís.
Com cada dia viscut al barri de la Mina, el vam iniciar fent el cafè previ per a tenir l’energia necessària, i així treure’n el màxim profit possible, acompanyat d’un posterior menú al ja recorrent Bar la Granja del que no podem obviar la seva impecable amabilitat, simpatia i calidesa.
Un cop escalfat motors, ens vam dirigir a la sessió programada amb un membre del Campus Rom, actualment estudiant per a l’accés a la Universitat per a majors de 25 anys, de cultura gitana i amb una forta vinculació al barri de la Mina. Per a descriure aquesta sessió ens caldria més d’un article sencer, ja que va donar molt de si; de la mateixa manera que vam tenir el luxe de poder-li dedicar el doble de temps estipulat, perquè era l’única sessió d’aquella tarda. En aquesta vam poder compartir la vivència d’una persona autodidacta, molt activa i amb altra predisposició a la renovació i al canvi. Vam poder parlar dels estereotips i prejudicis que se’ls hi atribueixen a la majoria de persones gitanes i les complicacions que els comporten, ja que aquesta visió desajustada que se’ls atorga els acaba provocant un nivell de dificultat molt més alt per a arribar a qualsevol fita; per exemple, en el cas dels estudis.
Moltes persones gitanes reben comentaris que a l’hora de cursar els estudis, els desmotiven. Alguns educadors no els mostren cap mena de confiança, fet clau que pot dictaminar molt sobre l’actitud que pren l’alumnat davant els estudis.
Utilitzant una perspectiva de política social, podem refermar que depenent de la confiança i les expectatives que mostren els educadors cap a una persona i les que té aquesta sobre si mateixa; són la base perquè pugui arribar a aconseguir els seus objectius. Per tant, veiem que els prejudicis i estereotips atorgats a les persones gitanes acaben provocant una situació que es prolonga i perpetua en el temps. Per sort, aquest home ha trencat amb tot això, i es veu molt implicat i amb molta dedicació davant l’aprenentatge i l’adquisició de nous coneixements.
Seguint la mateixa línia, a la segona sessió d’aquest article vam tenir el luxe de poder compartir i debatre sobre l’aprenentatge i els estereotips de la cultura romaní amb el Grup de Grans del Centre Obert PES La Mina, adolescents dels quals alguns també eren de cultura gitana. Es tracta d’un grup molt enèrgic i carregat d’aportacions reflexives, molt encertades i enriquidores. En aquesta sessió vam tractar una notícia positiva sobre dones gitanes emprenedores, a partir de la qual vam establir un debat, i alhora poguérem compartir les nostres opinions sobre les xarxes socials. Així mateix, com en la primera sessió, també vam parlar dels prejudicis que s’atribueixen a les persones romanís.
Aquestes sessions, personalment, ens han estat molt enriquidores i les hem gaudit moltíssim. Atès que hem tingut la fortuna de no quedar-nos només amb la cosmovisió de la gent paia, perquè les últimes sessions les hem pogut compartir amb persones romanies. Trencant-nos així, els estereotips que els atribueixen.
Han estat dues sessions molt intenses, que ens han ajudat a tancar aquesta experiència amb gran satisfacció i potenciant enormement l’aprenentatge que adquirim a Identitats i Miralls. Agrair de nou l’interès compartit cada tarda que ens ha enriquit i permès ampliar nous horitzons.
Atentament, Ariadna Ortega Milán i Lorenzo Sorlí Tafalla