Crònica enllaçada de la quinta edició de la proposta Identitats i Miralls

Una nova edició i novament, la sensació d’haver après i d’haver viscut amb les nostres participants. El projecte Identitats i Miralls tanca la seva temporada, i ja en van cinc!

      

Cinc trobades al barri, sis sessions amb col·lectius i moltes conclusions. Aquestes són algunes de les valoracions quantitatives que podem fer de la cinquena edició del projecte Identitats i Miralls. Sobre les qualitatives, les participants en tenen molt a dir. I així ho anat fent al llarg de l’experiència en el bloc d’aquest aprenentatge i servei.

L’arrencada iniciava durant el mes d’abril. Després d’una primera sessió de presentació a la Facultat de Treball Social de la Universitat de Barcelona, les participants escollides aterraven a La Mina amb un nou repte entre les mans: analitzar el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de les identitats col·lectives i individuals.

La sessió de formació ja va suscitar les primeres impressions i el retorn de la jornada no va trigar en arribar. Les vivències del grup del matí i les sensacions del grup de la tarda es comparaven amb el despertar de la primavera al barri.

      

La primera sessió l’encetaven entre nervis i motivació. El grup del matí, format per l’Ainara, la Laura i l’Emilio, es trobava amb dues periodistes i dos educadors de la PES La Mina – Salesians Sant Jordi. Les notícies a comentar i les opinions van ser ben diferents amb cadascun dels col·lectius, i aquests primers encontres van servir per ubicar-se i carregar el cap de noves idees.

Per la seva banda, la Teresa, la Luisa i el Jorge, el grup de l’espai de la tarda, informaven de la seva “petita experiència a un gran barri”. Ells es trobaven amb treballadores de la biblioteca de La Mina i amb dos professionals de la comunicació. L’aprenentatge, asseguraven, va ser recríproc.

      

Les experiències continuàven pels nostres estudiants. La UEC i el projecte materno-infantil van ser els col·lectius amb què es van trobar el grup de l’Emilio, la Laura i l’Ainara. Les expectatives i la il·lusió els van acompanyar al llarg de les dues sessions. La metodologia, però, va ser diferent en cada cas i els resultats, també!

Tres membres del Consell Editorial del desdelamina.net i el grup de dones Les Adrianes van ser els protagonistes de les dues sessions següents de la Teresa, la Luisa i el Jorge. L’anàlisi crític i el treball en comunitat van ser alguns dels aspectes que més van resaltar.

      

Les darreres sessions amb els col·lectius van arribar massa aviat. Així ho entenien també l’Emilio, la Laura i l’Ainara. En aquesta última trobada, es van veure amb el director del Casal Cívic La Mina i amb dos educadors de carrer. I sembla que es van sentir força còmodes: “Haguéssim estat hores parlant amb en Daniel, ens ha explicat moltes coses molt interessants, parlat d’històries de vida i més, que ens fan pensar i reflexionar i, una vegada més, sortim del barri de La Mina entenent molt més la seva realitat i com la viuen i senten els seus habitants.”

La cultura gitana es va tractar a fons en les dues sessions últimes que van viure la Luisa, el Jorge i la Teresa. El Centre Cultural Gitano i un grup de joves i adolescents del Centre Obert Pes La Mina – Salesians Sant Jordi van ser els col·lectius escollits.

      

Tota aquesta feina va quedar resumida en la sessió de valoració. Professores, participants i educadors del projecte vam avaluar aquesta cinquena edició del projecte Identitats i Miralls. Sota la lupa de la crítica i del interrogant, vam compartir les darreres expresssions d’una experiència que ens ha tornat a deixar molts aprenentatges.

      

      

Les nostres estudiants ho feien públic, a més, en el darrer article del bloc. L’Emilio, l’Ainara i la Laura ens parlen en ell d’experiència positiva, de nou repte i dels mitjans de comunicació sota el títol “Un plaer”. I la Teresa, la Luisa i el Jorge ens convidaven a la reflexió i a conèixer el barri de fons, en primera persona, deixant de banda els estereotips i les idees preconcebudes.

Els darrers moments d’aquest camí els vam compartir a la universitat, amb les presentacions de les estudiants sobre el propi projecte. Va ser una jornada interessant i de profit i a canvi, nosaltres els vam poder oferir un petit retorn del seu esforç i compromís: un vídeo que resumeix el que elles s’enduen de l’experiència.

La nostra primera petita experiència a un gran barri

Ens endinsem a un espai enorme i lluminós, nosaltres semblàvem petits en aquell lloc. Allà estàvem,  tots tres esperant a dues persones en concret, al nostre voltant es trobava ple de llibres, i al fons d’aquell espai tan immens,  veiem a qui estàvem buscant, el director i la bibliotecària de la Biblioteca Font de La Mina, estaven expectants, amb un somriure d’orella a orella es van presentar. Continuar llegint →

21 de març: primeres sessions amb els col·lectius

L’Ainara, la Laura i l’Emilio es van trobar per primera vegada amb l’experiència de treballar amb col·lectius del barri. En aquesta ocasió, van analitzar les notícies amb un l’Helena i la Meritxell, dues periodistes locals, i amb en Ricard i en Sergi, dos educadors de la PES Salesians La Mina. Us convidem a llegir sobre les primeres sensacions d’aquest grup. Continuar llegint →

Vivència de la formació “Identitats i Miralls”

El dia de la formació vam per fi entrar a un barri del que havíem sentit a parlar des de petits, però que no coneixíem tret de la “fama” que té. Vam anar amb molta curiositat i il·∙lusió.

El que de seguida ens va sobtar,va ser lo ple de vida que està el barri. Eren les 11 i mitja del matí, i hi havia una mena de plaça plena de gent, amb diversos grups de joves de diferents edats, les entrades dels bars plenes i molta gent passejant. Al cap d’uns minuts vam pensar que potser no era una idea tan “maca” des de segons quin punt de vista, donat que segurament es devia a l’alta taxa d’atur del barri i al gran absentisme escolar. De totes maneres, era una visió positiva, donat que almenys la gent s’aixecava del llit i sortia al carrer a parlar amb els seus veïns i veïnes. Almenys no es quedaven a casa. La gent es reunia i compartia la seva vida, feiencomunitat.

Pertant, des d’un prinicipi, La Mina ens va semblar un barri amb molt vida comunitària, on gairebé tothom es coneix, i on tothom s’ajuda en certa manera.

Un cop al PES (Plataforma d’Educació Social) de La Mina, vam veure un vídeo sobre la història del barri, des dels seus inicis finsa totes les seves fases. En David ens va explicar detalladament tot el procés de construcció, mobilitat poblacional i diferents etapes que van ocórrer.

Una de les coses del vídeo i de les explicacions que ens va fer en David va ser com el procés urbanístic i arquitectònic de La Mina pot arribar a influir de manera tan directa en les persones i a l’organització de la vida d’aquestes. Són idees de rerefons que, explicades, tenen sentit i coherència. Tot aquest procés urbanístic té uns interessos o intencions sempre darrere però que en el nostre dia a dia no ens parem a pensar‐ho i creiem que són irrellevants o que no tenen tanta importància. Va ser un matí molt ple d’informació però tota ella molt interessant i necessària.

Mé tard vam anar a dinar tots plegats a un bar, dels de tota la vida, del barri. Una parella molt agradable ens va atendre I vam continuar l’experiència coneixent-nos entre nosaltres una mica més personalment, parlant de la trajectòria acadèmica que portàvem,de les inquietuts que ens havíen portat a ser‐hi aquí, de sobre què esperavem en un futur… i vam descobrir que cadascú té un recorregut molt diferent, amb unes experiències vitals diferents, però que compartim la mateixa il·∙lusió per haver escollit aquestadisciplina.

Així que, durant el dinar al solet, es va establir molt bon ambient, bona connexió, ens vam poder conèixer més i,en definitiva, vamobservar que els pocs que estem en aquest projecte tenim uns valors i principis que són basics per una bona convivència. En definitva, ens va agradar el grup que es vaformar!

Després vam anar a fer una volta pel barri, i s’estava d’allò més bé passejant mentre en David ens continuava explicant la realitat d’aquest I altres curiositats. Les sensacions que vam tenir van ser diferents, però si que vam poder constatar que quan passejàvem per la part de la Mina residencial I les Rambles ens semblava una part del barri molt apagada, sense gaire vida. Espais molt grans sense ningú, pocs o nuls comerços i poca o cap persona passejant. En canvi, a partir de l’alçada de la biblioteca més o menys, i fins al final del trajecte ‐ja endinsant‐nos una mica més en l’essència del barri­‐, vam veurela presència de la gent al carrer (la mateixa que vam poder observar al matí). S’escoltaven moltes veus entrecreuades de rerefons, veiem adults jugant al carrer amb els nens i nenes, i també algunes mirades curioses que de seguida notaven que no eremd’allà.

Ens va sorprendre com en cap moment vam sentir sirenes d’ambulància o de policia, ja que quasi bé per tota Barcelona això és infreqüent. Es respirava tranquil·∙litat, un altre ritme de vida, la sensació en general va ser com tornar a la nostra infància quan jugavem al carrer amb altres nens i nenes, cosa que avui dia això no ho podem trobar present a tots els barris de la ciutat. Vam percebre un ambient d’alegria, curiositat i vida al carrer.

A la tarda, l’activitat consistia en analitzar el contingut d’un article periodístic que feia referència al barri. En acabar aquesta activitat ens vam adonar de la importància quehi ha darrere d’una notícia que no té gaires dades contrastades, ni tan sols un mínim de rigorositat. I que en llegir­‐la et fas una idea de la Mina com un barri en el qual no val la pena viure. No s’ajusta a la realitat que nosaltres vam percebre. Seguidament vam debatre en conjunt aquesta notícia i cadascú va extreure les sevesconclusions.

Mentre que el David I la Núria ens explicaven fins a quin punt els mitjans de comunicació poden arribar a interferir en les nostres vides, una persona del nostre equip –tal i com ens va explicar després va recordar el best seller de George Orwell, 1984 (que fa anys li van recomanar) I com va influenciar en ella, en la seva visió del sistema I en el pensament crític sobre les forces poderoses. Aquesta persona ens explicava que desde feia anys té un pensament molt crític amb els medis de comunicació i sempre li agrada comparar notícies, i es sent indignada de vegades de no saber quina és la veritat i quina és la mentida. Mentre ens explicava això, les altres dues persones membres del grup hi estavem totalment d’acord. A continuació, ens va explicar unaanècdota:

“Un dia com molts, em vaig parar en un quiosc a mirar els titulars dels diaris, eren notícies molt marcades aquells dies i la gran manipulació que vaig veure en aquelles portades em va portar a comentar­‐ho amb el senyor venedor una bona estona. Els dos estàvem d’acord, cosa que em va fer pensar que no en som pocs (o això vull pensar), no som pocs els que veiem la evidència. Aquell dia la indignació va ser una mica més petita”. Va continuar explicant‐nos (cosa que vam estar comentant) que també li agradava observar en profunditat la publicitat: com els anuncis utilitzen quasi qualsevol “excusa” per vendre el seu producte, com fan servir els colors, les paraules, el millor angle de visió, el ritme de la imatge, i milions d’estratègiesmés.

Amb el pas dels anys –va afirmar‐ cada vegada hi ha més informació però la veracitat cada cop és més qüestionada i dubtosa.

Trobem que el projecte és un repte molt interessant. Creiem que amb ell podem arribar a fer que la gent del barri de La Mina reflexioni sobre les notícies i del que esparla.

També ens vam sentir molt privilegiats pel fet que hi hagués tres professors que, amb totes les feines, horaris i, en definitiva, amb agendes plenes, van assistir per estar amb nosaltres. Ho vam valorar molt, va fer que tinguèssim una visió d’aquesta ApS com un projecte molt seriós, important i, en conseqüència, un repte on el qual podem fer una bona “feina”.

Per acabar, esmentar que, sincerament, va ser un dia que va superar les nostres expectatives, un dia molt agradable, igual que tota la gent amb la que el vam compartir i, relament, vam estar molt a gust. Ens vam anar amb ganes de que arribés ja el primer dimecres de les sessions!

Emilio, Ainara i Laura

Arriba la primavera, i arribem nosaltres al barri

El dimecres dia 7 de març, vam arribar a La Mina, el sol, i el bon temps ens acompanyava.

Semblava que obríem la primavera, com també obríem una nova etapa, amb molta motivació, interès i ganes. La  primera sessió del matí ens va servir per posar-nos en situació i conèixer una mica el barri. Després vam anar a dinar, a un bar molt proper on ens trobàvem, el bar era acollidor, com també ho eren les persones amb qui vam compartir el dia. El menjar estava boníssim, i tot tenia una pinta…(sobretot, la truita de patates gegant). En aquesta estona vam aprofitar per conèixer-nos millor i semblava que ens coneguéssim des de fa temps, vam compartir coses, situacions i experiències personals entre tots.

A la terrassa del bar, van quedar els nostres plats i vasos, i nosaltres ens vam endinsar al barri. Acompanyats del David, vam donar un passeig, en el qual ell ens anava explicant coses interessants del barri, també  vam trobar-nos als educadors, els quals preparaven el dia proper al dimecres, el dia de la dona, amb un entusiasme i unes ganes sorprenents. Després d’aquest passeig vam tornar al centre i vam seguir la jornada d’aprenentatge amb la segona sessió que consistia en una mica de teoria per saber conceptes bàsics a l’hora d’analitzar notícies, com per exemple que és un “anàlisi” i què significa “crític”. Posteriorment vam procedir a analitzar la nostra primera notícia, al principi amb una mica de por, però ens vam desenvolupar prou bé. Llegim notícies o les veiem cada dia, però no sabem el poder de manipulació que poden tenir aquestes en la nostra vida diària.

Després de la sessió, les sensacions han sigut molt bones, ens trobem neguitosos esperant el pròxim dia per poder comunicar-nos amb gent del barri i analitzar amb ells altra notícia. Jorge, que viu al barri, se sent molt afortunat de poder prendre aquesta gran experiència, ja que creu que és molt necessari per poder trencar els prejudicis que per desgràcia, ho pateix al barri en primera persona. Per altra banda, per a nosaltres és un plaer treballar amb ell, ja que ens ensenyarà de primera mà els estereotips que ell veu des del seu punt de vista.

Volem llegir més notícies i veure la intenció d’aquestes, volem aprendre del barri, de la seva gent i dels nostres companys.

Estem en el lloc on volem estar.

Gràcies per aquesta oportunitat.

Jorge, Teresa, Luisa