La nostra primera petita experiència a un gran barri

Ens endinsem a un espai enorme i lluminós, nosaltres semblàvem petits en aquell lloc. Allà estàvem,  tots tres esperant a dues persones en concret, al nostre voltant es trobava ple de llibres, i al fons d’aquell espai tan immens,  veiem a qui estàvem buscant, el director i la bibliotecària de la Biblioteca Font de La Mina, estaven expectants, amb un somriure d’orella a orella es van presentar. Continuar llegint →

21 de març: primeres sessions amb els col·lectius

L’Ainara, la Laura i l’Emilio es van trobar per primera vegada amb l’experiència de treballar amb col·lectius del barri. En aquesta ocasió, van analitzar les notícies amb un l’Helena i la Meritxell, dues periodistes locals, i amb en Ricard i en Sergi, dos educadors de la PES Salesians La Mina. Us convidem a llegir sobre les primeres sensacions d’aquest grup. Continuar llegint →

Vivència de la formació “Identitats i Miralls”

El dia de la formació vam per fi entrar a un barri del que havíem sentit a parlar des de petits, però que no coneixíem tret de la “fama” que té. Vam anar amb molta curiositat i il·∙lusió.

El que de seguida ens va sobtar,va ser lo ple de vida que està el barri. Eren les 11 i mitja del matí, i hi havia una mena de plaça plena de gent, amb diversos grups de joves de diferents edats, les entrades dels bars plenes i molta gent passejant. Al cap d’uns minuts vam pensar que potser no era una idea tan “maca” des de segons quin punt de vista, donat que segurament es devia a l’alta taxa d’atur del barri i al gran absentisme escolar. De totes maneres, era una visió positiva, donat que almenys la gent s’aixecava del llit i sortia al carrer a parlar amb els seus veïns i veïnes. Almenys no es quedaven a casa. La gent es reunia i compartia la seva vida, feiencomunitat.

Pertant, des d’un prinicipi, La Mina ens va semblar un barri amb molt vida comunitària, on gairebé tothom es coneix, i on tothom s’ajuda en certa manera.

Un cop al PES (Plataforma d’Educació Social) de La Mina, vam veure un vídeo sobre la història del barri, des dels seus inicis finsa totes les seves fases. En David ens va explicar detalladament tot el procés de construcció, mobilitat poblacional i diferents etapes que van ocórrer.

Una de les coses del vídeo i de les explicacions que ens va fer en David va ser com el procés urbanístic i arquitectònic de La Mina pot arribar a influir de manera tan directa en les persones i a l’organització de la vida d’aquestes. Són idees de rerefons que, explicades, tenen sentit i coherència. Tot aquest procés urbanístic té uns interessos o intencions sempre darrere però que en el nostre dia a dia no ens parem a pensar‐ho i creiem que són irrellevants o que no tenen tanta importància. Va ser un matí molt ple d’informació però tota ella molt interessant i necessària.

Mé tard vam anar a dinar tots plegats a un bar, dels de tota la vida, del barri. Una parella molt agradable ens va atendre I vam continuar l’experiència coneixent-nos entre nosaltres una mica més personalment, parlant de la trajectòria acadèmica que portàvem,de les inquietuts que ens havíen portat a ser‐hi aquí, de sobre què esperavem en un futur… i vam descobrir que cadascú té un recorregut molt diferent, amb unes experiències vitals diferents, però que compartim la mateixa il·∙lusió per haver escollit aquestadisciplina.

Així que, durant el dinar al solet, es va establir molt bon ambient, bona connexió, ens vam poder conèixer més i,en definitiva, vamobservar que els pocs que estem en aquest projecte tenim uns valors i principis que són basics per una bona convivència. En definitva, ens va agradar el grup que es vaformar!

Després vam anar a fer una volta pel barri, i s’estava d’allò més bé passejant mentre en David ens continuava explicant la realitat d’aquest I altres curiositats. Les sensacions que vam tenir van ser diferents, però si que vam poder constatar que quan passejàvem per la part de la Mina residencial I les Rambles ens semblava una part del barri molt apagada, sense gaire vida. Espais molt grans sense ningú, pocs o nuls comerços i poca o cap persona passejant. En canvi, a partir de l’alçada de la biblioteca més o menys, i fins al final del trajecte ‐ja endinsant‐nos una mica més en l’essència del barri­‐, vam veurela presència de la gent al carrer (la mateixa que vam poder observar al matí). S’escoltaven moltes veus entrecreuades de rerefons, veiem adults jugant al carrer amb els nens i nenes, i també algunes mirades curioses que de seguida notaven que no eremd’allà.

Ens va sorprendre com en cap moment vam sentir sirenes d’ambulància o de policia, ja que quasi bé per tota Barcelona això és infreqüent. Es respirava tranquil·∙litat, un altre ritme de vida, la sensació en general va ser com tornar a la nostra infància quan jugavem al carrer amb altres nens i nenes, cosa que avui dia això no ho podem trobar present a tots els barris de la ciutat. Vam percebre un ambient d’alegria, curiositat i vida al carrer.

A la tarda, l’activitat consistia en analitzar el contingut d’un article periodístic que feia referència al barri. En acabar aquesta activitat ens vam adonar de la importància quehi ha darrere d’una notícia que no té gaires dades contrastades, ni tan sols un mínim de rigorositat. I que en llegir­‐la et fas una idea de la Mina com un barri en el qual no val la pena viure. No s’ajusta a la realitat que nosaltres vam percebre. Seguidament vam debatre en conjunt aquesta notícia i cadascú va extreure les sevesconclusions.

Mentre que el David I la Núria ens explicaven fins a quin punt els mitjans de comunicació poden arribar a interferir en les nostres vides, una persona del nostre equip –tal i com ens va explicar després va recordar el best seller de George Orwell, 1984 (que fa anys li van recomanar) I com va influenciar en ella, en la seva visió del sistema I en el pensament crític sobre les forces poderoses. Aquesta persona ens explicava que desde feia anys té un pensament molt crític amb els medis de comunicació i sempre li agrada comparar notícies, i es sent indignada de vegades de no saber quina és la veritat i quina és la mentida. Mentre ens explicava això, les altres dues persones membres del grup hi estavem totalment d’acord. A continuació, ens va explicar unaanècdota:

“Un dia com molts, em vaig parar en un quiosc a mirar els titulars dels diaris, eren notícies molt marcades aquells dies i la gran manipulació que vaig veure en aquelles portades em va portar a comentar­‐ho amb el senyor venedor una bona estona. Els dos estàvem d’acord, cosa que em va fer pensar que no en som pocs (o això vull pensar), no som pocs els que veiem la evidència. Aquell dia la indignació va ser una mica més petita”. Va continuar explicant‐nos (cosa que vam estar comentant) que també li agradava observar en profunditat la publicitat: com els anuncis utilitzen quasi qualsevol “excusa” per vendre el seu producte, com fan servir els colors, les paraules, el millor angle de visió, el ritme de la imatge, i milions d’estratègiesmés.

Amb el pas dels anys –va afirmar‐ cada vegada hi ha més informació però la veracitat cada cop és més qüestionada i dubtosa.

Trobem que el projecte és un repte molt interessant. Creiem que amb ell podem arribar a fer que la gent del barri de La Mina reflexioni sobre les notícies i del que esparla.

També ens vam sentir molt privilegiats pel fet que hi hagués tres professors que, amb totes les feines, horaris i, en definitiva, amb agendes plenes, van assistir per estar amb nosaltres. Ho vam valorar molt, va fer que tinguèssim una visió d’aquesta ApS com un projecte molt seriós, important i, en conseqüència, un repte on el qual podem fer una bona “feina”.

Per acabar, esmentar que, sincerament, va ser un dia que va superar les nostres expectatives, un dia molt agradable, igual que tota la gent amb la que el vam compartir i, relament, vam estar molt a gust. Ens vam anar amb ganes de que arribés ja el primer dimecres de les sessions!

Emilio, Ainara i Laura

Arriba la primavera, i arribem nosaltres al barri

El dimecres dia 7 de març, vam arribar a La Mina, el sol, i el bon temps ens acompanyava.

Semblava que obríem la primavera, com també obríem una nova etapa, amb molta motivació, interès i ganes. La  primera sessió del matí ens va servir per posar-nos en situació i conèixer una mica el barri. Després vam anar a dinar, a un bar molt proper on ens trobàvem, el bar era acollidor, com també ho eren les persones amb qui vam compartir el dia. El menjar estava boníssim, i tot tenia una pinta…(sobretot, la truita de patates gegant). En aquesta estona vam aprofitar per conèixer-nos millor i semblava que ens coneguéssim des de fa temps, vam compartir coses, situacions i experiències personals entre tots.

A la terrassa del bar, van quedar els nostres plats i vasos, i nosaltres ens vam endinsar al barri. Acompanyats del David, vam donar un passeig, en el qual ell ens anava explicant coses interessants del barri, també  vam trobar-nos als educadors, els quals preparaven el dia proper al dimecres, el dia de la dona, amb un entusiasme i unes ganes sorprenents. Després d’aquest passeig vam tornar al centre i vam seguir la jornada d’aprenentatge amb la segona sessió que consistia en una mica de teoria per saber conceptes bàsics a l’hora d’analitzar notícies, com per exemple que és un “anàlisi” i què significa “crític”. Posteriorment vam procedir a analitzar la nostra primera notícia, al principi amb una mica de por, però ens vam desenvolupar prou bé. Llegim notícies o les veiem cada dia, però no sabem el poder de manipulació que poden tenir aquestes en la nostra vida diària.

Després de la sessió, les sensacions han sigut molt bones, ens trobem neguitosos esperant el pròxim dia per poder comunicar-nos amb gent del barri i analitzar amb ells altra notícia. Jorge, que viu al barri, se sent molt afortunat de poder prendre aquesta gran experiència, ja que creu que és molt necessari per poder trencar els prejudicis que per desgràcia, ho pateix al barri en primera persona. Per altra banda, per a nosaltres és un plaer treballar amb ell, ja que ens ensenyarà de primera mà els estereotips que ell veu des del seu punt de vista.

Volem llegir més notícies i veure la intenció d’aquestes, volem aprendre del barri, de la seva gent i dels nostres companys.

Estem en el lloc on volem estar.

Gràcies per aquesta oportunitat.

Jorge, Teresa, Luisa

Donem la benvinguda a la cinquena edició del Identitats i Miralls

Ens trobem al mes de març i comença la primavera. I això ens indica que ja arrenca el Identitats i Miralls, el projecte d’Aprenentatge i Servei que duem a terme amb les alumnes de l’assignatura de Comunicació i Documentació, de primer de Grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona.

El dimecres 7 de març es posava en marxa el nou curs d’Identitats i Miralls, l’APS que barreja comunicació i tasca comunitària. Després d’haver presentat el projecte a les aules de primer de Grau de Treball Social de la UB, rebíem per primera vegada a les participants de la cinquena edició.

Entre interrogants i entusiasme, un any més, donàvem pas a aquesta proposta educativa que reflexiona sobre la creació de les identitats personals i comunes de La Mina a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació.

En aquesta primera sessió, on es va donar la benvinguda als i les estudiants fent una àmplia presentació del projecte, es va exposar també la metodologia del curs: 2 grups de 3 persones cadascun que, amb l’ajuda dels educadors del projecte, prendran contacte amb les entitats del barri per analitzar quin paper tenen els mitjans de comunicació en la construcció social d’un barri.

La proposta del Identitats i Miralls vol esdevenir un espai de reflexió per conèixer la imatge que els veïns i veïnes tenen sobre la seva realitat i per educar en l’anàlisi crític de les pròpies particicipants del projecte.

El desenvolupament del curs el podreu seguir a través d’aquest mateix bloc, on les estudiants publicaran les vivències de l’aventura. A més, també hi trobareu les experiències de les anteriors edicions.

Us convidem a gaudir de ben a prop aquesta nova edició del projecte!