Vivència de la formació “Identitats i Miralls”

El dia de la formació vam per fi entrar a un barri del que havíem sentit a parlar des de petits, però que no coneixíem tret de la “fama” que té. Vam anar amb molta curiositat i il·∙lusió.

El que de seguida ens va sobtar,va ser lo ple de vida que està el barri. Eren les 11 i mitja del matí, i hi havia una mena de plaça plena de gent, amb diversos grups de joves de diferents edats, les entrades dels bars plenes i molta gent passejant. Al cap d’uns minuts vam pensar que potser no era una idea tan “maca” des de segons quin punt de vista, donat que segurament es devia a l’alta taxa d’atur del barri i al gran absentisme escolar. De totes maneres, era una visió positiva, donat que almenys la gent s’aixecava del llit i sortia al carrer a parlar amb els seus veïns i veïnes. Almenys no es quedaven a casa. La gent es reunia i compartia la seva vida, feiencomunitat.

Pertant, des d’un prinicipi, La Mina ens va semblar un barri amb molt vida comunitària, on gairebé tothom es coneix, i on tothom s’ajuda en certa manera.

Un cop al PES (Plataforma d’Educació Social) de La Mina, vam veure un vídeo sobre la història del barri, des dels seus inicis finsa totes les seves fases. En David ens va explicar detalladament tot el procés de construcció, mobilitat poblacional i diferents etapes que van ocórrer.

Una de les coses del vídeo i de les explicacions que ens va fer en David va ser com el procés urbanístic i arquitectònic de La Mina pot arribar a influir de manera tan directa en les persones i a l’organització de la vida d’aquestes. Són idees de rerefons que, explicades, tenen sentit i coherència. Tot aquest procés urbanístic té uns interessos o intencions sempre darrere però que en el nostre dia a dia no ens parem a pensar‐ho i creiem que són irrellevants o que no tenen tanta importància. Va ser un matí molt ple d’informació però tota ella molt interessant i necessària.

Mé tard vam anar a dinar tots plegats a un bar, dels de tota la vida, del barri. Una parella molt agradable ens va atendre I vam continuar l’experiència coneixent-nos entre nosaltres una mica més personalment, parlant de la trajectòria acadèmica que portàvem,de les inquietuts que ens havíen portat a ser‐hi aquí, de sobre què esperavem en un futur… i vam descobrir que cadascú té un recorregut molt diferent, amb unes experiències vitals diferents, però que compartim la mateixa il·∙lusió per haver escollit aquestadisciplina.

Així que, durant el dinar al solet, es va establir molt bon ambient, bona connexió, ens vam poder conèixer més i,en definitiva, vamobservar que els pocs que estem en aquest projecte tenim uns valors i principis que són basics per una bona convivència. En definitva, ens va agradar el grup que es vaformar!

Després vam anar a fer una volta pel barri, i s’estava d’allò més bé passejant mentre en David ens continuava explicant la realitat d’aquest I altres curiositats. Les sensacions que vam tenir van ser diferents, però si que vam poder constatar que quan passejàvem per la part de la Mina residencial I les Rambles ens semblava una part del barri molt apagada, sense gaire vida. Espais molt grans sense ningú, pocs o nuls comerços i poca o cap persona passejant. En canvi, a partir de l’alçada de la biblioteca més o menys, i fins al final del trajecte ‐ja endinsant‐nos una mica més en l’essència del barri­‐, vam veurela presència de la gent al carrer (la mateixa que vam poder observar al matí). S’escoltaven moltes veus entrecreuades de rerefons, veiem adults jugant al carrer amb els nens i nenes, i també algunes mirades curioses que de seguida notaven que no eremd’allà.

Ens va sorprendre com en cap moment vam sentir sirenes d’ambulància o de policia, ja que quasi bé per tota Barcelona això és infreqüent. Es respirava tranquil·∙litat, un altre ritme de vida, la sensació en general va ser com tornar a la nostra infància quan jugavem al carrer amb altres nens i nenes, cosa que avui dia això no ho podem trobar present a tots els barris de la ciutat. Vam percebre un ambient d’alegria, curiositat i vida al carrer.

A la tarda, l’activitat consistia en analitzar el contingut d’un article periodístic que feia referència al barri. En acabar aquesta activitat ens vam adonar de la importància quehi ha darrere d’una notícia que no té gaires dades contrastades, ni tan sols un mínim de rigorositat. I que en llegir­‐la et fas una idea de la Mina com un barri en el qual no val la pena viure. No s’ajusta a la realitat que nosaltres vam percebre. Seguidament vam debatre en conjunt aquesta notícia i cadascú va extreure les sevesconclusions.

Mentre que el David I la Núria ens explicaven fins a quin punt els mitjans de comunicació poden arribar a interferir en les nostres vides, una persona del nostre equip –tal i com ens va explicar després va recordar el best seller de George Orwell, 1984 (que fa anys li van recomanar) I com va influenciar en ella, en la seva visió del sistema I en el pensament crític sobre les forces poderoses. Aquesta persona ens explicava que desde feia anys té un pensament molt crític amb els medis de comunicació i sempre li agrada comparar notícies, i es sent indignada de vegades de no saber quina és la veritat i quina és la mentida. Mentre ens explicava això, les altres dues persones membres del grup hi estavem totalment d’acord. A continuació, ens va explicar unaanècdota:

“Un dia com molts, em vaig parar en un quiosc a mirar els titulars dels diaris, eren notícies molt marcades aquells dies i la gran manipulació que vaig veure en aquelles portades em va portar a comentar­‐ho amb el senyor venedor una bona estona. Els dos estàvem d’acord, cosa que em va fer pensar que no en som pocs (o això vull pensar), no som pocs els que veiem la evidència. Aquell dia la indignació va ser una mica més petita”. Va continuar explicant‐nos (cosa que vam estar comentant) que també li agradava observar en profunditat la publicitat: com els anuncis utilitzen quasi qualsevol “excusa” per vendre el seu producte, com fan servir els colors, les paraules, el millor angle de visió, el ritme de la imatge, i milions d’estratègiesmés.

Amb el pas dels anys –va afirmar‐ cada vegada hi ha més informació però la veracitat cada cop és més qüestionada i dubtosa.

Trobem que el projecte és un repte molt interessant. Creiem que amb ell podem arribar a fer que la gent del barri de La Mina reflexioni sobre les notícies i del que esparla.

També ens vam sentir molt privilegiats pel fet que hi hagués tres professors que, amb totes les feines, horaris i, en definitiva, amb agendes plenes, van assistir per estar amb nosaltres. Ho vam valorar molt, va fer que tinguèssim una visió d’aquesta ApS com un projecte molt seriós, important i, en conseqüència, un repte on el qual podem fer una bona “feina”.

Per acabar, esmentar que, sincerament, va ser un dia que va superar les nostres expectatives, un dia molt agradable, igual que tota la gent amb la que el vam compartir i, relament, vam estar molt a gust. Ens vam anar amb ganes de que arribés ja el primer dimecres de les sessions!

Emilio, Ainara i Laura