L’Ainara, la Laura i l’Emilio continuen amb la seva experiència al barri. En aquesta ocasió, van analitzar les notícies amb el grup de destinataris de l’UEC L’Eina i les destinatàries del Matern Infantil de PES La Mina.

Primera sessió: Experiència a la UEC del barri

La primera sessió del matí va ser amb els nois de la UEC (Unitat d’Escolarització Compartida). Es tracta d’una unitat que atén a adolescents d’últims anys de la ESO que no van a l’institut ordinari, i aquí els ajuden d’una manera més focalitzada a superar l’etapa educativa, combinant classes de les assignatures curriculars amb tallers de diferent tipus.

Abans d’arribar estàvem una mica a la expectativa i, a la vegada, amb il·lusió de conèixer un espai d’aquest àmbit ja que no havíem tingut l’oportunitat d’estar a cap, i menys de parlar amb els nois i noies que estudien allà.

En arribar, ens vam trobar amb un lloc molt acollidor, on veiem que els xavals es trobaven molt còmodes, i de seguida vam notar la bona relació que tenen amb els seus educadors. Aquell dia havien assistit cinc nois i una noia, i també hi havia dos educadors que van estar presents durant la sessió.

Amb ells, en comptes d’analitzar una notícia escrita, es tractava d’un vídeo de poc més de dos minuts que parlava del barri, i bàsicament es centrava en tres temes clau, com són l’edifici Venus, la droga i la Mina residencial.

Per començar, ens vam presentar i explicar el que faríem, seguidament vam posar el vídeo i, a continuació, el primer que vam fer va ser preguntar què els hi havia semblat, quina sensació els hi havia donat i si creien que s’ajustava a la realitat del barri.

Des del primer moment vam notar el descontent d’ells, que alguns van expressar en paraules, dient que només es treia lo dolent del barri (idea que van repetir diverses vegades). També van fer referència al reportatge del programa de “El Foraster” -molt comentat al barri pel que hem vist- on deien que aquest sí que havia tret per primera vegada “lo bueno de La Mina”, no com la resta que “sólo sacan lo malo”.

Els hi vam poder preguntar sobre l’estigmatització del barri, de com es sentien ells per viure allà, de si coneixien a algú que visqués a Venus (ja que ens van dir que d’ells cap) i, van donar bastant de joc els temes de la Mina residencial i de les drogues, ja que és on van donar més la seva opinió i van participar més.

Respecte a la Mina residencial, pels seus comentaris, veiem que “al·lucinaven” del nivell dels pisos que teníen al costat, amb grans terrasses, piscina comunitària, parking i, com ells deien, de veure “cochazos” en aquells parking. Es preguntaven que, de totes maneres, qui voldria viure allà.

En quant al tema de la droga, del que es va parlar sobretot va ser del centre de venopunció de La Mina. Cap d’ells veia bé aquest centre, ja que no els hi agradava que estigués tan a prop de l’escola dels nens petits. Els seus comentaris denotaven preocupació pels infants del seu barri, una senyal més d’aquesta característica tan pròpia de La Mina, que hem pogut observar des de que vam arribar, que entre ells s’ajuden, es preocupen uns pels altres i, en certa manera, es protegeixen.

Sobre aquest aspecte van posar alguns exemples, i ho explicaven amb orgull, sabent que a altres barris això no passa.

De tota manera, ells en uns anys, si poguessin, s’anirien de La Mina. Aquesta qüestió ens la van explicar a la segona part de la sessió.

A la primera ens vam centrar més en temes relacionats amb la notícia i, després de fer cinc minuts de descans, vam parlar més sobre ells i de com veien el seu futur.

En aquesta segona part, un dels educadors es va canviar per un altre, es va afegir una noia de pràctiques, i els hi vam proposar de seure en forma de cercle, per tal de que tots ens veiessim bé les cares i perquè la sessió fos més acollidora i involucrés a tothom.

Els hi vam fer preguntes com, que els hi agradaria estudiar, de què els agradaria treballar o com es veien d’aquí deu anys. Cap es veia al barri. Hem de dir que només tres eren del barri, els altres eren del veí barri del Besòs, però d’alguna manera formen part de La Mina ja que van a la UEC allà, tenen amics allà i, en definitiva, passen molt de temps al barri pel que ens van dir. Però fins i tot aquests es veien lluny. Es veien des de a Sabadell, Saragossa o, fins i tot, Sevilla.

La noia i un dels nois eren gitanos, i els temes de conversa van derivar a parlar una mica també d’algunes costums del poble gitano, de com es veu el paper de la dona i de l’home, i de si creien que tenien més limitacions o no a causa d’això en el tema dels estudis per exemple. Va ser molt interessant veure l’opinió d’una persona de cada sexe al respecte, així com les opinions dels seus companys no gitanos.

Tot i que ens va agradar molt la sessió, ens vam sentir amb dificultats de tirar-la endavant en certs moments. Ens havíem vist el vídeo diverses vegades i portàvem un llistat de preguntes respecte a aquest, però, de la mateixa manera que amb certs col·lectius no acabem les preguntes ja que la conversa flueix i deriva a altres temes interessants, en aquest cas ens vam trobar que les preguntes es van acabar ràpid ja que la seva participació era més baixa que amb altres grups. A la primera part, majoritàriament parlaven la noia i un dels nois, però responien amb monosílabs o amb frases curtes. Intentavem tirar del fil però a vegades ens costava. Vam veure diverses vegades com els educadors ens intentaven donar un cop de mà.

A la segona part, és veritat que cap al final la cosa es va animar més i participaven una mica tots. De fet, al final ens van voler ensenyar un robot que era el centre d’un dels tallers que feien, i va sortir d’ells posar un vídeo perquè veiéssim com funcionava.

De la mateixa manera, al final de la sessió els educadors ens van voler ensenyar les instal·lacions, i un dels nois va fer de guia espontàneament. I a l’última sala, al taller de fusteria, molts ens ensenyaven orgullosos la seva feina feta a la vegada que feien bromes.

De tota manera, hem de dir que, respecte a la seva actitud, els enteníem perfectament i enteníem la seva postura. Compreníem que al principi de la sessió sobretot, no hi hagués molta motivació, i pensàvem que si nosaltres haguéssim estat en el seu lloc, haguessim fet el mateix.

Ens quedem amb que hagin passat una estona diferent i que almenys hagin pogut reflexionar sobre certs aspectes del barri i del seu futur. Per nosaltres, va ser una experiència molt xula i molt divertida. Els desitgem molta sort en el seu futur acadèmic i professional!

Segona sessió: Experiència al matern-infantil del PES

Per a la segona sessió vam tornar a la Plataforma d’Educació Social (PES) de La Mina. Es tracta d’un espai d’atenció diària que es dona a mares del barri i als seus fills fins als dos anys i mig. És un recurs que poden aprofitar de manera gratuïta, i que des del nostre punt de vista veiem molt interessant que existeixi. És una ajuda necessària.

En arribar vam trobar-nos amb un espai molt bonic, molt acollidor, amb molta llum i un ambient molt agradable, en el que les mares estaven compartint experiències mentre esmorzaven. A la vegada, les dues educadores, amb un somriure molt gran cadascuna, ajudaven amb els nens.

En uns cinc minuts vam seure al voltant de la taula, sis mares (algunes amb algun nen petit) i nosaltres. Els hi vam explicar qui erem, què estudiàvem i que feiem allà.

La notícia a analitzar amb elles tractava l’absentisme escolar al barri i explicava un pla estratègic que s’ha impulsat. La vam dividir en dos parts, llegint en veu alta per part de nosaltres la primera part de l’article després de la presentació, i una mica més endavant, la segona part.

Els hi vam preguntar què els hi semblava la notícia, com veien el que s’explicava, si la veien positiva i què pensaven del gran absentisme al barri.

També vam esmentar el tema que tractava l’article sobre la fusió de l’antiga escola Mediterrània i de l’Institut Fòrum 2004 com a un únic centre educatiu, de tal manera que el pas de l’educació primària a l’educació secundària no es vegi com un trencament tan gran en el procés educatiu. Elles no sabien d’aquesta fusió i els hi va semblar bona idea, tot i que a partir d’aquí va sorgir la qüestió de que diverses de les dones que es trobaven allà deien que portarien els seus fills a escoles fora del barri, i és una idea que vam veure que tenien molt clara. És un tema que ens va sobtar, i vam preguntar per sapiguer més i el per què.

Les mares que volien escolaritzar als seus nens fora del barri deien que -segons elles- l’escola del barri tenia un nivell més baix que altres, i veien que l’aprenentatge era més lent i anaven més endarrerits respecte a altres centres educatius. Justament aquestes mares eren dones que no havien anat a l’escola del barri (una d’elles vivia al barri des de feia poc). Una altra, per exemple, deia que sí que portaria als seus fills a l’escola del barri, que ella havia anat de petita a aquesta escola i que, per tant, ho veia diferent.

Arran d’això, van comentar una mica com veien la situació actual del barri, i vam poder veure diverses opinions.

Ens va semblar molt interessant la conversació que es va crear donat que hi havia una dona de tota la vida del barri que continuava allà, una altra de tota la vida però que ara vivia a la Mina residencial, una altra que era de fora del barri però fa poc viu a la Mina residencial, una altra que també feia poc que vivia allà perquè ella i el seu marit havien vingut a viure a casa de la mare d’ell (que s’havia criat al barri)… Per tant, eren situacions diverses, que van fer molt enriquidora la sessió ja que vam veure diferents punts de vista.

Algunes d’elles es van mostrar esperançades de poder veure aviat un canvi al barri; altres, no tan optimistes, ho veien bastant llunyà.

Pel fet de que hi hagués dues persones que vivien a la Mina residencial, vam preguntar si creien que els veïns d’aquesta part del barri feien vida al barri o no. Una d’elles va dir que sí, en canvi l’altre va comentar que no, que els seus veïns no, i que veia que, aquests no s’adinsaven a la Mina vella, però que els de la Mina vella tampoc anaven cap aquella zona, és a dir, creia que no es barrejaven ni uns ni altres.

També va sorgir la idea de que es senten oblidats per les administracions, i posaven un exemple pel que fa a l’actuació policial, explicant que a vegades, no actuaven al barri davant de queixes dels veïns per certs fets com actuarien a altres barris.

Durant la sessió, tot i que algunes d’elles havien de sortir i entrar per la cura dels fills -totalment comprensible- sí que vam veure que la majoria es van implicar a la sessió i van debatre sobre temes que les atenyien. Ens van semblar molt interessant les seves opinions i punts de vista, i vam agraïr moltíssim la seva participació ja que era complicat per elles per haver d’estar pendent dels seus fills i filles.

 Emilio, Ainara i Laura.