Comencem l’aventura

El dia 22 de març vam fer les dues primeres sessions al barri de la Mina, era el primer dia que fèiem aquestes sessions i anàvem amb una mica de por i respecte però alhora molt il·lusionades i engrescades amb el què anàvem a fer.

La primera sessió la vam fer amb 3 periodistes, al ser professionals que entenien sobre el tema d’anàlisi de notícies vam pensar que seria més difícil del que realment va ser. Pensàvem que més que aprendre ells o ensenyar-los alguna cosa nosaltres, seria al revés però per la nostra sorpresa no només vam aprendre nosaltres diferents punts de vista sobre el periodisme i sobre la notícia sinó que ells van fer un anàlisi autocrític i van veure que moltes vegades es permeten llicències que no s’haurien de permetre. En aquest sentit ens vam sorprendre perquè no esperàvem aquesta autocrítica, ens va sorprendre positivament. La sessió va anar d’allò més fluida i dinàmica i molt profitosa per totes dues parts. Finalment a l’hora de fer el tancament de la sessió si que ens va costar una mica perquè al ser la primera tampoc sabíem molt bé com acabar i no vam acabar traient unes clares conclusions finals i comunes, però de tot s’aprèn i a la propera sessió ja vam enfocar-ho diferent. Va ser una primera sessió molt maca!

La segona sessió va ser amb 3 educadors de la PES, en aquesta sessió també teníem molts dubtes sobre com enfocar la notícia més o menys pels mateixos motius que l’anterior, al ser professionals i conèixer molt millor que tu el barri i les notícies que hi passen, et condiciona sense voler alhora d’enfocar la sessió al ser el primer dia que ho fas. Tot i això la sessió va anar força bé, els tres educadors van ser molt accessibles, vam enfocar la notícia de la mateixa manera que l’anterior, fent un anàlisi, marcant el més destacat i posant-t’ho en comú, hi van haver diferents punts de vista però tots amb el mateix rere-fons, realment va ser una sessió molt gratificant perquè ningú millor que ells per parlar de les notícies que passen al barri i com les viuen, ja que la notícia anava precisament sobre el carnaval i ells millor que ningú sabien com havia anat. Ens van aportar diferents visions i punts de vista sobre la notícia i sobre el barri, coses que potser nosaltres no havíem destacat ens van fer veure que eren importants, i nosaltres també els vam fer veure algunes coses de la notícia que no s’havien plantejat, la notícia era bastant correcte i no era gaire sensacionalista però si l’analitzaves a fons hi anaves trobant elements que et feien pensar, i entre tots vam poder recollir molts elements i punts de vista diferents i importants.

Per acabar, com a visió general de la primera sessió, volem destacar que va ser molt complicada en el sentit de preparació, ja que era la primera que fèiem i anàvem amb cert respecte, però a mesura que anava passant el dia tot això es va anar esvaint i vam treballar i gaudir molt, la veritat és que ens va passar el dia molt ràpid, a part els dos grups tant els periodistes com els educadors eren persones molt accessibles i ens ho van posar molt fàcil perquè la dinàmica de la sessió anés bé.

Anna Valencia i Clàudia Robles

Qui és de La Mina?

El primer dia de l’experiència a La Mina ens porta bones sensacions i també incertesa, incertesa per saber si realment hem fet la feina que havíem de fer. Tenim més o menys clara la feina que se’ns ha demanat però no tant com portar-la a terme i això ens descol·loca, així doncs ens embarquem en aquesta aventura i a veure què passa.

Ens interessa tant tot el que ens han d’explicar que ens deixem portar més que portar nosaltres la sessió. Quan t’apassiona el que fas és difícil centrar-te en una sola cosa, com és el cas d’analitzar la notícia que portem per treballar. És molt difícil centrar-te en un sol aspecte quan t’arriba un munt d’informació que desconeixies i t’obre la ment amb una altra mirada d’una realitat que creies conèixer. Per tant ens abandonem a aquest nou món per omplir tots els buits informatius que tenim després de llegir les notícies i que fan que no comprenguem algunes coses.

Certament aquestes converses ens han obert a una realitat diferent, per una part hem pogut comprovar que hi ha molta gent involucrada en una millora social del barri i per altra com els prejudicis i els estereotips continuen molt vigents. S’està fent molta feina dins del barri, una bona feina, però tota aquesta feina no canvia l’opinió que hi ha de portes enfora. Llavors ens hem de plantejar com canviar l’opinió que hi ha creada del barri i de qui és aquesta feina.

Ara ja comencem a veure més clara la funció d’aquests tallers però alhora ens preguntem, no seria bo treballar de la mateixa manera fora del barri? Perquè del que sí que ens adonem és que la gent que hi treballa és conscient de com es creen aquestes identitats. Però, i els que les creen en són conscients dels efectes dels seus actes? No culpem a ningú sinó que aquest fet esdevé un problema social, ens hem de plantejar com entenem la societat i com ens relacionem, com la societat necessita classificar-ho tot, posar etiquetes. Per tant la feina és molt més difícil del que semblava en un principi.

És cert que és difícil obtenir una visió positiva del barri perquè al barri hi passen coses, coses bones però també no tan bones i aquestes són les que es coneixen. De fet ens adonem que no cal ni sortir de Sant Adrià del Besós per veure que no se sap ben bé què passa a l’altre costat del riu, cosa que ens sorprèn, ens sorprèn que els mateixos veïns tinguin el mateix coneixement del que passa al barri que nosaltres que vivim a quilòmetres de Barcelona. Descobrim com els veïns de Sant Adrià del Besós no volen ser identificats com a veïns de La Mina perquè aquest fet pot condicionar la imatge que es generi d’ells.

Però tot i això no podem deixar de banda tota la gent que intenta treure la part positiva a la llum, que dia a dia s’esforça per lluitar contra l’estigmatització i contra aquesta identitat que s’ha creat al barri tant des dels veïns com des de les associacions o entitats. És important mantenir viva la motivació, l’energia, l’esperança i les ganes de lluitar d’aquesta gent perquè pugui seguir fent la feina que fa.

Marxem amb la sensació de que ens han volat les hores, pensant en quins seran els propers grups amb els que haurem de treballar i en si serem capaces de retornar una part del que ens està aportant a nosaltres.

Mireia i Anaïs

Betevé ràdio s’apropa al projecte Identitats i miralls

El projecte Identitat i miralls ha estat protagonista a les ones radiofòniques. El programa ‘La tarda de Barcelona’, de betevé 91.0 fm, va entrevistar a David Picó, per conèixer el projecte.

Durant l’entrevista, també van participar algunes de les alumnes que formen part d’aquest curs. L’Anna i la Clàudia van compartir amb els oients les seves primeres sensacions i experiències.

Podeu escoltar l’entrevista a través de la pàgina web de betevé.

Com una festa d’aniversari

Tal com podeu contemplar, pràcticament, se’ns fa impossible deixar de fer el paral·lelisme del projecte “Identitats i Miralls” amb altres festivitats. Coneixem a gent, interactuem amb tothom, veiem cares noves però també de conegudes, amb les que parlem tant dels temes que coneixem, com dels que acabem coneixent. En definitiva, podríem ressaltar tantes coses en un període de temps tan curt, que val la pena recapitular-les.
El Dimecres passat, l’emprenguérem retrobant-nos al barri de la Mina a les dotze del matí; tot i no efectuar les sessions fins a les quatre i mitja de la tarda. Així que, vist el temps lliure que posseíem, marxàrem a fer un tomb pel barri. Prenguérem un cafè exprés i un tallat, passejàrem pels carrers que il·luminen el barri, ataüllàrem molts rostres joiosos, i respiràrem la tranquil·litat que rellueix als matins. El dia era idoni, feia un sol que badava les pedres i una temperatura adient, atès que no feia ni fred ni calor. Un dia perfecte per a gaudir-lo al màxim i “fer una mica de poble”. Al migdia ens redirigírem al bar, on ja ens coneixien perquè és allà on vam dinar el primer dia que xafàrem el barri. «I xe, quin luxe! Menjàrem uns plats ben bons i barats».
Amb només un passeig matutí, trencàrem amb tots els estigmes que vampiritzen el barri de la Mina. A la tarda, tinguérem l’oportunitat d’anar a visitar a les “Adrianes” (col·lectiu conformat per dones que resideixen al barri de la Mina, que tenen com a principal objectiu, organitzar a totes les dones que viuen al barri, amb la finalitat de conscienciar-les i apoderar-les). L’espai on s’organitzen roman ubicat a l’edifici del Consorci, del qual havíem llegit alguna cosa i teníem moltes ganes de conèixer. Un cop allà, iniciàrem la sessió amb només dues senyores, però a poc a poc, s’incorporaren la resta de membres, una darrere l’altra, fet que ens permeté enriquir cada vegada més la sessió, fent-la així més dinàmica i divertida.
Compartírem idees sobre el barri de la Mina, com els estereotips que l’envolten i les realitats que hi existeixen. Parlàrem també sobre una sèrie de notícies de premsa, i com no, no podíem obviar els mitjans de telecomunicació que les elaboraren, i tampoc la manera en com actuaren. Com per exemple, les interpretacions desencertades que efectuaren sobre les realitats que escrigueren, transmetent-nos un miratge difús d’aquella realitat existent. O, la facilitat que tingueren a l’hora de mostrar-nos una part de la veritat, obviant tota la resta i promovent conceptes molt allunyats dels que realment hi ha. També ens comentaren les pors que els sorgeixen, els somnis que es plantegen, i els objectius que es marquen; finalment, ens qüestionàrem què hi podíem fer nosaltres i elles; és a dir, com podíem fer un canvi social i què caldria fer per a promoure’l.
Al final de la sessió s’incorporà un nou membre, el seu professor de català, el qual fou un privilegi poder incorporar-lo, puix que ens desvelà tot un ventall de coneixements primordials per entendre el context en el qual es trobava i es troba la Mina. Oferint-nos així un context històric i actual, i al mateix temps, ens esplaià els objectius i les prioritats que més impacte produeixen al barri de la Mina. I no podíem oblidar-nos del tema de l’especulació que es fa sobre el terreny, una temàtica que emmarcà la sessió. La veritat, espremérem tant les dues hores que durà la sessió, que fins i tot ens brindaren nous punts de vista, coneixements i històries que a hores d’ara, ens han transformat la cosmovisió que teníem a priori de la sessió. Sempre les portarem amb nosaltres, recordant-les amb la lectura del seu llibre, del qual ens van regalar un exemplar a cada un: “Memòries d’Adrianes”.
Seguidament, amb les piles ben carregades efectuàrem la segona sessió de la tarda, la qual creiem que fou idònia per a veure les notícies mediàtiques des d’una altra banda, és a dir, des d’una altra perspectiva. Fins a aquell moment, ens centràrem a destacar allò que no compartíem sobre les notícies, és a dir, tots aquells trets que estigmatitzaven i perjudicaven l’ambient que realment es respira a la Mina. Tinguérem la sort d’analitzar i parlar de la notícia amb una periodista de la Vanguardia, Meritxell, i dues estudiants de 2n de periodisme de la UAB, les Carles. Elles ens transmeteren l’esforç i la capacitat d’observació i d’anàlisi que es necessita per a redactar una notícia, i les poques oportunitats que tenen per a aconseguir una visió representativa (ja que els conciutadans
no solen col·laborar-hi). També parlàrem sobre els objectius que tenen les periodistes, i què és allò que la gent vol llegir, bàsicament, quin sensacionalisme se cerca.

Realment fou un dia en què se’ns brindà l’oportunitat de posicionar-nos al lloc de les persones afectades per les notícies, i al lloc de qui les escriuen. Oportunitats que només es donen al projecte “Identitats i Miralls”, el pastís que no podia faltar en qualsevol celebració, com són els dies compartits amb el projecte.
Atentament, Ariadna Ortega Milán i Lorenzo Sorlí Tafalla

Descubriendo La Mina

El pasado día 8 de marzo pasamos un gran día y tuvimos el placer de iniciar el proyecto “Identitats i Miralls”. Dicho día consistía en visitar, en nuestro caso por primera vez, el barrio de La Mina, y conocerlo, con la finalidad de poder desarrollar la actividad con la que nos hemos comprometido.

Llegamos al barrio en TramBesos, y con ayuda del GPS localizamos el punto de encuentro. Una vez allí llamamos al interfono, desde el cual pudimos escuchar un: “ahora bajamos a abrirte” y enseguida bajó David bien sonriente. Una vez estuvimos todos nos explicaron los datos más relevantes sobre el proyecto para ponernos en antecedentes y centrarnos en el barrio y en la actividad, manteniendo sin embargo la intriga sobre los detalles que nos darían por la tarde. Seguidamente, dimos un paseo por el barrio, con David haciéndonos de guía. De esta manera nos mostraron los enclaves más significativos y descubrimos La Mina. David conoce el barrio desde hace muchos años y en algunos casos nos hacía la recuperación histórica de algunos cambios, pero nos señaló más lo que permanece y el cómo la urbanización puede ser también determinante del contexto social.

Después del paseo fuimos a comer a un bar cercano y estuvimos conversando sobre temas muy diversos. Hubieron ciertos temas de interés común, sobre todo el por qué habíamos decidido embarcarnos en este proyecto y en nuestra carrera o profesión. Todos compartimos el objetivo de dedicarnos a intentar mejorar la vida de los demás.

Cuando acabamos de comer, nos dirigimos hacia el centro a recibir una pequeña clase con el objetivo de aprender a analizar un artículo periodístico con visión crítica y saber identificar así sus puntos tendenciosos y qué es lo que realmente intentan transmitir. A continuación, nos entregaron una noticia para que la analizáramos nosotros mismos y rápidamente nos dimos cuenta de que la información que proporcionaba la noticia no era la más adecuada. No sé cuántos os identificaréis conmigo, pero me gustó escuchar, “tenéis que cuestionarlo todo”, cuando llevas toda la vida escuchando voces que te dicen, “es que lo cuestionas todo”.

Una vez finalizada la lección, nos explicaron el sentido del proyecto y la importancia que tiene implicarse en él. Estamos ilusionados por iniciar este desafío, ganar con la experiencia y aportar algo a nuestros interlocutores. . Esperamos con muchas ganas la siguiente sesión del miércoles, que seguro que no nos dejará para nada indiferentes. Os seguiremos contando.

Sara i Miguel Ángel

Primera sessió al barri de La Mina

La primera sessió al barri de la Mina va ser sorprenent, vam anar-hi sense tenir gaire idea del que hauríem de fer però molt il·lusionades perquè és una bona oportunitat i perquè d’alguna manera volíem conèixer el barri i trencar amb els típics estereotips. El dia ens va passar volant, realment va ser sorprenent, no només la visita pel barri sinó tot en general, també volem destacar l’hora de dinar, va ser una estona molt maca perquè ens va permetre conèixer-nos més entre nosaltres i passar una bona estona parlant i debatent sobre diferents temes i al bar on vam anar ens va encantar, estava tot molt bo i ens van tractar super bé, esperem tornar-hi aviat. Així doncs estem molt contentes la veritat, perquè la feina que haurem de fer està molt bé i és molt interessant, realment vam acabar amb una impressió diferent de la que havíem entrat, al principi no és que esperéssim res concret perquè no teniem massa idea del que hauríem de fer, vam quedar per venir juntes i durant el trajecte ho vam estar parlant, teníem curiositat sobre què faríem i anàvem amb aquella incertesa i certa inseguretat. En canvi vam sortir amb una visió completament diferent i amb moltes ganes de tornar-hi. La veritat és que estem encantades de formar part d’aquest projecte, per nosaltres és tot un repte.

Anna Valencia i Clàudia Robles

Com una nit de Sant Joan

Una de les festes que més ens agermana com a pobles és la nit de Sant Joan. Una nit on els valencians i els catalans gogen de les fogueres enmig de la platja, i dels banys a mitjanit. Els petards ressonen pels carrers, la màgia enlluerna les platges, i els focs d’artifici inicien la revetla. Una revetla fugaç i efímera, però que roman immanent en la remembrança.
Este fou el regust que ens deixà la Mina, un barri poc escorcollat i molt estigmatitzat. Atés que, els pocs escorcolls que s’han efectuat, no reflectixen la realitat del barri. D’ençà que començaren a realitzar-se els escorcolls, només han relluït pels mitjans mediàtics un seguit de notícies estigmatitzadores. On han difamat els habitants de la Mina. Endemés, hem d’esplaiar que, estos escorcolls no començaren a realitzar-se fins que el barri radià un interés per l’especulació immobiliària. Curiós, no creeu?
És cert que molts dels conciutadans del barri consumixen drogues, però com ocorre a tots els barris; no? L’alcohol, el tabac, la marihuana, l’haixix, l’èxtasi (MDMA), el cristall, etc. Són drogues que, vullgues o no, estan a l’abast de tothom, i més hui en dia. Però, malauradament, l’especulació immobiliària que s’intenta fer dintre de la Mina, ha incrementat esta difamació.
Menyspreant-los i titllant-los, com si foren escòria que no mereix ser respectada i valorada com a humans que són. D’alguna manera, els sequaços del corpus institucional (mitjans de telecomunicació, cossos policials i grans empreses) sempre han vetlat pels interessos del sistema neoliberal. On adés que les idees o la política en si (no la política que viu subjugada al mandat del capital), està el poder de les multinacionals. L’oferta i la demanda són les lleis que regixen, estipulen i delimiten el nostre entorn, i tot allò que puga posar en risc estes premisses, és rebutjat. O inclòs, relegat i marginat de manera social.
Per esta raó, pensem que parlar, opinar o construir des de fora la realitat d’una comunitat, és un equívoc molt gran. Així que, considerem que tot el que s’ha pogut arribar a dir, mitjançant els mitjans de telecomunicació, o la mateixa justícia; és qüestionable. No tots mirem el món amb els mateixos ulls. Per exemple, si ocorre quelcom en un moment en concret, i hi ha un policia, una treballadora social, un filòsof i una mestressa de casa contemplant el fet; i després, preguntem a cadascú què és allò que ha vist. És molt probable que cada personatge, haja interpretat el mateix fet de manera diferent. I allò que han vist, era per a tots el mateix; però la manera en com ho han vist, és diferent (açò ve condicionat i determinat pels valors, els costums, les vivències i els interessos que han conformat i constituïxen la personalitat de cada personatge). En definitiva, podem asseverar que, este hauria sigut un dels al·licients que ens encaminà cap a esta experiència.
Així mateix, el fet d’aventurar-nos en allò que desconeixem, ens ha despertat un encuriosiment, que tant sí com no, ens confeccionarà un exercici d’autoconeixement i coneixença del món; que per a nosaltres, seran únics. Puix que, haurem d’implicar-nos en una realitat que mai hem tastat, despullant-nos així de tot allò que fins ara, ens conformava. Perquè el nostre passat, la nostra roba, el nostre punt de vista… no són ni han de ser les cosmovisions de la resta del món. Cada persona, cada comunitat, i com no, cada barri; són xicotets nuclis on conviuen una sèrie de persones que, creen el seu espai i la seua manera de plasmar al món el que són.
Mitjançant este projecte, podrem aplicar els coneixements, les idees i els sabers per tractar els fets d’una manera més imparcial, o millor dit, sense estar determinats per un interés econòmic. Alhora, recercarem la manera en com, podrem arribar a assolir la millora de l’entorn i les relacions d’este sense canviar les identitats dels seus membres. Tenint sempre en compte el tracte humanístic a l’hora d’il·lustrar valors com: la igualtat, el respecte, la llibertat,
la tolerància i la justícia. Almenys, intentarem aportar l’essència de l’esperit crític, l’afany per la lluita i la implicació social, i per últim, la consciència de classe.
Bàsicament, esta seria l’aportació més acèrrima per nodrir el barri de la Mina, però per un altre cantó, també volem mostrar al món una reflexió sobre com és, i com es construïx la realitat del barri; en altres paraules, trencar amb els prejudicis que tant han estigmatitzat la comunitat que hi viu. Transmetent així la realitat que es viu a la Mina, i no la realitat estigmatitzada. Donem les gràcies al projecte: “Identitats i miralls”, per escollir-nos, i esperem aportar el millor de nosaltres. Igual com una revetla de Sant Joan, esdevindrem una nit fugaç que romandrà en la remembrança.

Atentament, Lorenzo Sorlí Tafalla i Ariadna Ortega Milán

Barreja de sensacions

Dimecres 8 de març, Dia de la Dona i també primer dia de treball a l’APS Sant Jordi. Abans de l’hora pactada ens trobem totes les companyes de classe, algunes ens coneixem, d’altres no. Nervis, sí, hi ha nervis, però també curiositat en saber què ens espera.

La primera conversa entre nosaltres és sobre la visió que tenim del barri. Hi ha qui comenta que li han parlat molt malament però que la seva sensació ha sigut d’estar en un poble. Hi ha qui diu que simplement té una realitat social complicada però no cal arribar als extrems. Hi ha opinions de tot tipus. Això sí, tot són opinions perquè mai cap de nosaltres havia estat a el barri. I cap d’aquestes opinions no ens ha tret les ganes de conèixer la realitat de La Mina o, almenys, una mica més sobre aquesta.

Després d’una bona estona de presentació del projecte i d’acabar de conèixer-nos tots i totes, arriba el moment de visitar el barri, passejar pels seus carrers, veure els veïns i veïnes en plena acció en un dia qualsevol com és el d’avui. La nostra impressió és que som un grup de guiris, ens sentim observats i això ens intimida una mica, quina sensació més estranya! Aquí es referma més la idea que potser s’identifiquen com a poble, tothom coneix a tothom i davant d’algú “de fora” la seva mirada, amb total naturalitat, es para a observar.

El David i la Núria ens van guiant pel barri, ens ressalten les diferències entre zones, ens fan observar elements arquitectònics curiosos (per dir-ho d’alguna manera…) i ens expliquen les característiques de la zona.

Després d’un bon dinar i d’unes enriquidores converses que ens permeten conèixe’ns una mica més, passem a l’hora de començar a treballar, aquí tornen a aparèixer sensacions com la inseguretat, la por, que fan que ens preguntem: hauré fet bé en presentar-me a aquest projecte? Això apareix degut a les tasques que haurem de realitzar. Serem capaces de fer bé les nostres intervencions amb els col·lectius? Estarem a l’alçada? Això és el que realment ens inquieta però alhora la sensació de tenir-ne moltes ganes, d’afrontar a aquest repte i de formar part del projecte contrarresten les sensacions anteriors.

Per tant, acabem el dia amb un bon somriure a la cara, amb moltes idees ja fent xup-xup al nostre cap i amb l’il·lusió i les ganes de tornar al barri per iniciar el nostre repte.

Anaïs i Mireia

Identitats i Miralls 2016 :: Crònica enllaçada

Un any més tancant la nostra proposta d’aprenentatge i servei realitzada amb l’assignatura de Comunicació i Documentació de Treball Social de la Universitat de Barcelona, fem un exercici de enllaçar tots el continguts publicats per els estudiants participants.

La proposta de l’experiència Identitats i Miralls es la d’analitzar com es creen les identitats personals i comunitàries d’un barri com el nostre, realitzar una reflexió entorn als mitjans de comunicació i la seva construcció de la realitat social i a la interacció entre les diverses identitats i la realitat.

Desprès d’una presentació a l’aula de la nostra proposta es seleccionaran als nou participants per mitja d’autocandidatures, es realitzen dues sessions d’aprenentatge a territori on es realitzaran tallers d’analisi de la realitat social a traves de les noticies, presentacions entorn al barri i la seva realitat i espais de reflexió entorn al poder de la comunicació i del paper dels treballadors socials com agents de canvi.

Tota la proposta es documenta per mitja d’un blog de l’experiència que serveix com a memòria viva de tot el treball realitzat a territori.

Aixi la Josselyn i Saray parlen de com tot es la primera vegada alguna vegada: la primera vegada que iniciaven una proposta com aquest, la primera vegada al barri, amb els companys,… L’Arantxa i el Javier resalten la contextualització d’aquesta primera jornada d’aprenentatge amb respecte al barri, la seva realitat i la seva imatge. I la Paula, Isabel i Noemí ens parlen de “la por del primer dia”.

De la primera sessió de servei, Josselyn i Saray fan una crida de les dones al poder, la Paula, Isabel i Noemí dels nervis del primer dia, i Arantxa i Javier reflexionen sobre els contrastos que surten al enfrontar-se amb la realitat del dia a dia dels veïns del barri.

A la segona sessió la Josselyn i la Saray ens comenten les seves sessions amb l’Arxiu Històric del barri i membres del consell editorial de desdelamina.net. La Paula, la Isabel i la Noemí van realitzar una sessió amb altres membres del consell i els alumnes de l’aula oberta de 3r de la E.S.O. de l’IES Fòrum. I la parella d’Arantxa i Javier ens relaten les seves sessions amb el grup de dones Iris i el grup de grans del Centre Obert de PES La Mina.

I tant rapid com l’experiencia va començar toca el moment de realitzar les darreres sessions. La Paula i la Isabel ja indiquen que ho trobaran a faltar. L’Arantxa i el Javier no volen parlar d’un adéu si no d’un fins la propera. I la Josselyn i la Saray miren de recollir totes les sensacions viscudes a l’experiència.

 Per acabar la proposta, vam realitzar una sessió d’avaluació amb els participants i els van demanar que fessin unes reflexions davant la càmera. Us deixem amb el video que recull les seves aportacions.