Sessió amb els periodistes de El Periódico!

El passat dimecres 30,ens trobàvem amb la segona sessio d’aquest projecte plantejat per l’identitat de La Mina. En aquest cas però, vam tenir el privilegi d’escoltar a dos periodistes del diari El Periódico, la Meritxell i en Jordi.

Primer de tot,vam començar amb uns preguntes per trencar el gel i poder així coneixèr-nos tots mútuament Unes de les preguntes que vam començar realitzant van ser per exemple si sempre havien volgut ser periodistes, quins aspectes havien els periodistes per a poder arribar a ser un bon professional o per exemple que tenien en compte alhora de redactar i escollir un bon article. 

Aquesta primera ronda de preguntes va estar molt interessant i sorprent, sobretot quan ens comentàven que tot dos vàren estudiar junts a la Universitat de Barcelona. A més  a més, un fet sorprenent, és que avui en dia, la Meritxell era la directora d’en Jordi. Un cop presentats tots vam iniciar amb una pregunta conscisa i directe de quins aspectes havia de tenir un bon periodista, aquesta pregunta ens interessava molt degut a que tots dos, desde ben petits, tenien entre cella i cella ser periodistes.Ens van dir que havia premissa que era la més important de totes, que eren les ganes per sobre de tot, de descobrir i observar tot el que passava en el seu dia a dia, anticipant-se així als demés, aquesta era la gran clau d’un bon periodista. Ens remacàven que el més difícil de tot, era extreure el màxim profit i la màxima qualitat de l’informació que obtens. A nivell de redactat, remarcàven tant l’un com l’altre la qualitat de l’expressió escrita, la froma com redacten un article, o fer entendre el que volem expressar perquè l’altre persona quan estigui llegint el nostre article, entengui les idees que hem intentat transmetre a través d’aqquell escrit. En aquest últim aspecte ens vam donar compte que la notíca amb la qual ens tocava tractar en aquella sessió, sería un clar exemple de la manera amb la que no s’ha de redactar mai un article, és per això que ens va servir de clara referència.

Despres d’aquesta pregunta de com ser un bon periodista vam fer un altre qüestió abans de passar amb la notícia. Que tenien en compte a l’hora de redactar el article? Ells van anomenar que sobretot l’autor,havia de saber molt bé quins eren els objectius a transmetre al públic. Un cop determinats aquests paràmetres, observar i cercar informació rellevant i necessària per a poder arribar al objectiu. Va donar la casualitat que quan vam nombrar la notícia que havíem de fer prèviament, el Jordi en aquell moment treballava per una cadena de periodistes de Barcelona, i aquesta notícia ens va servir per comparar. Aquest fet ens va ajudar bastant a aprofundir sobre els seus aspectes. La Maritxell li va oferir aquesta notícia, degut al ampli coneixement del Jordi en el barri, així que ell juntament amb un company la van redactar. 

Ens trobavem a la mitat de la sessió 1h i escàs, quan vam donar pas a la notícia, nosaltres els hi vam oferir la notícia i els hi vam parlar per sobre, llavors vam procedir a llegir-la, i en el instant es van donar compte de que ells tambe l’havien escrit. Així que ells ens van dir aspectes que trobàvem que li mancaven a la notícia o correccions que ells hi farien en cada una de les 4 pàgines de la notícia.

Així que quan els hi vam preguntar la pregunta de com la veien, la resposta era clara i evident, ho trobàven una bogería que una notícia redactada així sigues publicada, per fer més clara la gravetat de la notícia ens la van comparar amb la seva, i la veritat que no hi havia punt de comparació. La seva donava informació més detallada amb una fons clares i confiables, degut a que el Jordi ens va comentar que tenia contactes amb els mossos, i no especulacions com hi havien al altre que només havien paraules que mai acabàvem de concretar-se. 

Aquesta xerrada i correcció sobre la notícia mal redactada, ens va fer aprendre milers d’aspectes i factors que cal tenir en compte abans de treure una notícia d’aquestes dimenssions a la llum.

Quasi acabada la sessió vam fer una última intervenció, on els preguntàvem si desde el punt de vista periodístic creien que estava idealitzat el barri de La Mina. En aquesta resposta va haver una mica de diferències entre tots dos, la Maritxell deia que no, degut a que agressions, drogues, homicidis… sí que succeïen, i és per això que creia que són fets importants que no s’han d’amagar, sino al contrairi, donar-hi lum per a poder arribar a una solució. Alhora, també creia com el Jordi, que molts cops el problema és el llenguatge que es té quan es treu la notícia del barri. Els dos expressàven que això és el que realment ha fet mal al barri amb la seva imatge, aquest mal redactat i la manera amb la que es parla automàticament quant sents parlar d’aquest barri. Ens marcàven una èmfassis a la delinqüència reiterada. 

També vam parlar de quin era el causant de la delinqüència i la perillositat del barri, si era degut al tipus de gent que hi vivia o no tenia ha veure. Ella van comentar que no tenia gaire a veure, que tot influía pero no era la principal causa, sino el factor que feia que passes això era el nivell econòmic que viu el barri, que es molt dolent. Com ells van comentar, un dels barris amb major índex de pobresa de Catalunya. Per tant van concluir que sino hi hagués aquests nivells de pobresa no hi hauría aquests problemes en el districte, i per lo tant, era totalment indiferent l’ètnia de les persones que redieixen en el barri.

Finalment van concluir que el Barri de La Mina, te un nivell de delinqüència important, però que ningú a fet res per canviar-ho o intentar ajudar. El que s’ha intentat ha sortit malament o no s’ha implantat bé, per tant accentuen que el gran problema que La Mina presenta, es causant de l’administració. Ens van posar el exemple de l’edifici Venus, un edifici que hauria de estar enderrocat desde fa dos dècadas,i avui en dia encara es mante en peu, amb gent que viu amb condicios pèssimes, degut a que no te ingressos per poder sortir, on la gent està esperant una indemnització que encara no ha arribat, on li van prometre uns edificis alternatius a un cost que no se’ls poden permitir. Llavors els dos van concluir: així volen que la gent se’n ensorti?

Dit això i per concluir aquesta segona sessió, marxem del barri amb nous punts de vista de coneixements i amb nous aprenentatges fet en aquesta interessant sessió d’avui amb els dos periodiestes del diri El Periódico. 

Claudia i David