El passat dimecres, al nostre segon taller ens vàrem reunir amb la Gema i la Lara; dues professionals que pertanyen al Centre Cultural Gitano. I amb l’Eric, del Casal Cívic. Dos d’ells duen 7 i 12 anys treballant al barri, i una d’elles un any.
Per començar, vam proposar una dinàmica en la qual havien de transmetre als companys el dibuix, que nosaltres havíem seleccionat, d’alguna forma. Tots van elegir representar-los a l’esquena d’un d’ells i que aquest el tornes a redibuixar a la de l’altre. I així l’últim de la coa havia de dibuixar-ho al paper. Tots tres van encertar el dibuix. Vam elegir aquesta dinàmica per treballar una mica la comunicació no verbal, ja que és un dels aspectes també que treballem aquí.
Posteriorment ens vam seure per començar a comentar la notícia; com tractava del consum de droga al barri, afavorit per la seva venda a preus excessivament baixos. Ens van comentar que al Centre Cultural treballen amb gent que forma part d’un projecte d’inserció laboral per a ex addictes anomenat Situa’t, impulsat pel Consorci de la Mina i la entitat Òmnia. On s’encarreguen de preparar kits per a les sales de venopunció.
Ens comenten també que la zona del barri on més es concentra la gent a consumir son les vies del tren. I encara que la majoria no són gent del barri sinó grups migratoris que es van movent quan es desarticulen altres punts. Els nens que viuen al barri normalitzen aquestes situacions i s’acostumen a compartir els espais públics amb consumidors.
Esmenten també que a causa de la mala imatge que es dona a conèixer del barri a través dels mitjans de comunicació. Els seus habitants es veuen amb dificultats a l’hora de trobar feina i que per tant, molt d’ells degut a la situació es veuen gairebé obligats a endinsar-se en el negoci de la venda de droga per sobreviure. Existeix per tal de millorar aquesta situació el Pla Integral del Poble Gitano, promogut per la Generalitat, amb l’objectiu de reduir els prejudicis que afecten al col·lectiu dins del mercat laboral.
En la seva opinió, encara que potser la localització de la sala no és la ideal (davant de la escola) coincideixen en que ha minvat el nombre de xeringues al carrer i que d’alguna forma s’intenta concentrar el consum a un únic punt, on es controla que es faci d’una forma més “saludable” i higiènica.
També vam observar com la notícia d’aquesta setmana recollia testimonis de diverses persones i es donava una importància als individus, al contrari que a la notícia de la setmana passada.
Aquesta sessió ens ha servit per canviar de perspectia i passar de l’opinió de persones que viuen els fets en primera persona, a persones que encara que estàn involucrades amb el barri fa molts anys, ho veuen tot des d’una perspectiva una mica més externa.
Nataly i Silvia
