Tercera sessió de servei: sobre objectivitat, transformació social i periodisme

Per mitjà d’una videoconferència, degut a l’actual situació que estem passant, vam dur a terme l’anàlisi de la notícia “18 anys de lluita contra un Bastió del barraquisme vertical” amb la col.laboració d’un col.lectiu de periodistes. Vam tenir la sort de poder fer preguntes sobre la notícia a l’Helena López, periodista del diari El Periódico; a l’Andreu Merino, que escriu al Nació Digital; a la Meritxell Pauné, directora del Tot Barcelona i finalment a en Jordi Ribalaygue, periodista d’El Mundo de Catalunya. Tots quatre, s’encarreguen de la premsa “local” i el barri en particular, i coneixien el projecte d’haver-hi participat anteriorment, amb excepció de l’Helena López. 

Per trencar el gel, la dinàmica la van iniciar la Carla i el Jason, dos dels nostres companys. A mode introductori de la sessió, cadascú es va presentar, inclosos nosaltres, els estudiants, on havíem d’explicar una mica les nostres motivacions per haver estudiat Treball Social. Creiem que va estar bé que tan periodistes com alumnes ens presentéssim, perquè així també les possibles vergonyes que podíem tenir al principi van disminuir. Dues companyes diferents, la Núria i la Marta encarregades de dirigir la ronda de preguntes, van sintetitzar les nou preguntes que volíem fer les alumnes per guiar la sessió. S’esperava que les preguntes relacionades amb la notícia que se’ls anaven fent als periodistes, cadsacú d’ells les anés contestant i oferint el seu punt de vista. Aquesta part de la sessió és on vam poder conèixer les seves percepcions i van començar un anàlisi el qual vam considerar molt complert. Vam poder notar un sentiment de motivació i d’amor a la seva professió. Ens van explicar i mostrar cada punt de vista i ens va permetre reflexionar sobre la seva labor i veure què hi havia al darrere d’una notícia des de la part més crítica. Vam poder veure l’altra cara, més enllà del que veu el lector quan llegeix un article, ens van fer una reflexió molt interessant, la de contribuir per millorar el conjunt de la societat, i fer un retrat honest, sense transformar la realitat. Inclús van afirmar, que encara que una de les finalitats del periodisme sigui l’objectivitat, aquesta és molt complicada d’aconseguir, perquè ells són persones, que tenen una ideologia o una altra. 

Finalment, per concluir la sessió vam trobar interessant que ens donessin algunes idees finals del que els havia semblat la notícia. En general totes estàvem d’acord en què era un molt bon article, de fet nosaltres dues, quan el vam llegir per primera vegada ens va agradar molt. Dóna un punt de vista diferent al de les notícies llegides i analitzades en altres ocasions, on s’explica quina és la situació de la Mina però sense crear grans estigmatitzacions. És a dir, creiem que és una lectura per conscienciar a la gent i mostrar-ne la realitat, a la vegada que també fer una crítica a la gestió política.

La sessió es va fer propera i es van mostrar molt receptius amb les preguntes que els hi proposavem. És cert que ens hagués agradat plantejar dinàmiques més divertides i amenes però la situació no ho va permetre, tot i així, pensem que va fluir i vam conèixer més de la realitat periodística, en relació al barri, i van ser tots molt participatius, amb aportacions molt sinceres.

Berta i Glòria