Identitats i Miralls,
Hem finalitzat aquest viatge i després d’haver-hi conclòs amb vosaltres la nostra experiència, volem fer una mica la vista enrere.
Quan vau venir a presentar-nos aquest projecte, sincerament pensàvem que era una bogeria endinsar-nos dins del barri de la Mina i molt més portar notícies que parlen del Barri, majoritàriament, amb una connotació negativa. Ens aterrava no saber com podrien reaccionar d’avant d’això, saber la nostra perspectiva i els prejudicis que tenen a sobre en part també per culpa nostra, tots hem parlat d’aquest barri des de la ignorància i sense conèixer, i sincerament, ens han donat una bufetada a la cara. Barri de La Mina, sou l’exemple, aneu a contracorrent per molt que costi, accepteu i sou conscients de la realitat que us envolta però tracteu de lluitar contra allò que no és cert. Teniu valors molt dignes d’admirar, el sentiment de comunitat, l’acceptació de tot aquell que s’endinsa amb vosaltres, sense anar més enllà, oferir entrar a casa vostra i un bon plat calent. No heu tingut cap impediment en explicar les vostres vivències, situacions personals, en definitiva, obrir-vos en canal amb l’única intenció de fer-nos veure la vostra realitat, i mare meva, com canvia, veure el que es veu per la televisió o qualsevol altre mitjà de comunicació, que estar allà i tenir testimonis reals que ets fan saber la situació real.
En definitiva, que ens ha agradat moltíssim que ens hàgiu brindat aquesta oportunitat de tocar peus a terra amb una realitat tan dura com la d’aquest barri, per a nosaltres ha sigut una experiència totalment nova, que ens ha ajudat en l’àmbit d’estudis com a escala personal, ja que pensem que no té res a veure el que es pot aprendre a la Universitat en una aula, part totalment teòrica que el que hem viscut nosaltres, contacte directe amb col·lectius, amb usuaris, això no només ens posiciona en un context que possiblement estarem en un futur, sinó que ens ajuda molt a veure’ns allà el dia de demà, a confiar en nosaltres, perquè ens hem posat a prova i ho hem portat a terme amb èxit, la satisfacció de reafirmar-nos com a futurs Treballadors Socials i d’alguna manera entendre que estem en el camí que hem d’estar, en el camí que ens portarà a dedicar-nos a una professió que de veritat sentim i volem.
Jo Miguel individualment, he après a empatitzar amb les persones que tenim davant, a no jutjar amb una primera impressió, a veure que inclús quan sembla que tot està perdut, hi ha persones que no perden l’esperança i segueixen lluitant per millorar la seva situació, per evolucionar, aquestes experiències les recordarem sempre, ha sigut un gran impuls en un primer any de carrera. Sense dubte una aproximació a primera línia molt útil que creiem que moltes persones desitjarien participar.
Jo Sandra Querol individualment, comparteixo amb el meu company, però el que realment m’emporto és a no jutjar, vull començar a viure en la meva pell les realitats que m’envolten. No vull tornar a tenir aquest judici davant de persones que poden ser exemple de molt, realment l’acolliment rebut per part seva no ho he vist enlloc. Increïble.
Només podem dir que gràcies per fer la feina tan necessària que feu, que continueu confiant en totes aquestes persones que també es mereixen tenir les mateixes oportunitats, que treballar on treballeu té molt de mèrit i voler compartir el que feu amb futurs companys de feina és un símbol de noblesa i admiració. Esperem veure’ns molt aviat.
Infinites gràcies.
Sandra i Miquel