Havia arribat l’última sessió, amb tristesa i molta il·lusió l’encaravem. En el moment en el que ens van comunicar el col·lectiu amb el que tractaríem, se’ns van posar els pèls de punta. Des de l’inici del projecte, un dels espais que ens va cridar l’atenció del barri de La Mina va ser la Sala de Reducció de Danys i poder tractar amb dues de les educadores del centre ens mantenia amb un constant interès i atenció.

En vista de que aquest grup resultaven ser “molt canyeres”, a l’hora de pensar en com organitzar la sessió, ens van sorgir diverses dinàmiques. D’entre elles, vam escollir-ne tres per dur a terme.

La primera activitat constava d’un seguit de preguntes sobre la seva professió. Les expectatives que teníem sobre la facilitat de respondre-les, van resultar contràries al que nosaltres esperàvem, ja que elles, molt satisfetes de la feina que fan, consideren la seva tasca bastant resolta i per tant, diferien en les respostes de la bateria de preguntes que els hi vàrem proposar.

A continuació, vam realitzar el joc de l’“Esbrina qui sóc”. En aquest també teniem una perspectiva diferent, ja que no esperàvem que funcionés tan bé, amb tanta fluïdesa i sense cap inconvenient.

D’aquesta manera en relació a la segona dinàmica remarquem l’entreteniment i diversió que va aportar aquesta, gràcies a la participació activa de les educadores.

Per a finalitzar la sessió vàrem crear amb les mans la caixa de les sensacions, en la que cada una de nosaltres havia de posar en comú un punt positiu que la sessió ens havia aportat i un altre que ens emportàvem d’aquesta. Les seves propostes van ser positives i força interessants de cara a nosaltres, ja que realment ho havíem sentit de la mateixa manera.

Una afirmació que la Maria, una de les educadores socials, va fer: “treballem de portes cap a dins però també de portes cap a fora”, va fer que qüestionar-nos la ineficient divulgació del beneficis que té la presència d’una Sala de venopunció.

Vàrem adonar-nos, mitjançant les sessions anteriors, que la gent del barri desconeix el gran treball que els treballadors del Local duen a terme, ja que no volen veure’s involucrats amb la Sala de reducció de danys. Es necessita doncs el recolzament d’aquelles entitats divulgatives per a donar a conèixer la seva feina, així com els beneficis que aquesta aporta. S’ha de començar doncs des d’abaix, des de l’educació dels infants i pares que van a l’escola.

A tall de cloenda, estem molt contentes d’haver finalitzat amb aquest grup, ja que de la dinàmica ens enduem coneixement, unes idees que no havíem observat i escoltat en anteriors sessions. Un cop més, el tractament d’estigmes va estar vigent, ja que gràcies a les educadores vam poguer experimentar una visió des de més endins. I per últim, i per nosaltres un dels més importants, marxem amb moltes ganes de seguir coneixent l’àmbit en el que treballen les educadores i contemplar-lo com a possible futur laboral.