Per fi ens havia tocat presentar i analitzar una notícia amb un col·lectiu tan esperat, les mares del Matern Infantil, de l’anomenat “Espai familiar”, del mateix centre en el que ens trobem. Estàvem entusiasmades i impacients per a que arribés el dia.

Els nervis tan evidents en les primeres sessions anaven minvant en aquesta, gràcies a que cada cop, hem anat analitzant les notícies amb més facilitat, així com dur a terme les diferents dinàmiques de grup, adequades a cada col·lectiu.

Vàrem arribar a l’acollidor espai del Matern Infantil, on mares, fills/es i educadores ens van rebre amb els braços ben oberts. Il·lusionades, ens vàrem haver d’esperar, per a la falta de participants, que anirien arribant al llarg del matí. Fent temps, ens van explicar les funcions que duien a terme en aquest espai, així com les finalitats del projecte, d’aquesta manera, al fer-nos partícipes, ens van ajudar a integrar-nos millor en el grup.

Temps després vàrem decidir iniciar la sessió amb les dues úniques mares presents fins el moment. Va ser doncs quan les nostres expectatives van xocar amb la realitat. Havíem preparat una dinàmica per a un grup nombrós i força participatiu. A primera instància una de les mares no dominava la llengua catalana, la qual cosa va suposar una dificultat, ja que la notícia estava en format vídeo i aquesta estava en català. Traduir-la al castellà no era suficient, ja que també es trobava en procés d’aprenentatge de la llengua. El nostre sentiment d’inquietud davant de la sessió que havíem preparat, es va veure afectat, ja que no hi posavem gaires esperances de que funcionés, al ser un grup tan reduït i amb la presència d’aquestes dificultats. Tot i això, vàrem decidir mantenir la dinàmica preparada i amb les expectatives de veure com aquesta evolucionaria. En algún moment, hauríem de superar certs obstacles.

Fent front a aquesta situació, vam començar el joc del “¿Quién es quién?”. Va ser aleshores, quan van entrar a la sala dues mares més. Contentes per la seva arribada, vam sentir que la dinàmica tornaria a donar bons resultats. No va sortir com esperàvem però va estar força aconseguit.

Ens trobavem sobtades i intrigades per la varietat de perspectives que van donar les mares, en funció de la situació de cadascuna, però totes amb una mateixa finalitat, els seus fills. Vàrem assolir l’objectiu d’analitzar la notícia i de poder dur a terme la sessió preparada.

Vam tenir el plaer d’estar amb quatre dones que lluiten pels drets dels seus fills com a infants i que, com totes les mares, volen el millor per a ells. Escoltar-les ens va dur a reflexionar en com nosaltres hem pogut disfrutar de la nostra infància a l’aire lliure i per contra, com en el barri de La Mina els nens es veuen obligats a controlar més el lloc en el que juguen, així com la intranquil·litat que aquestes mares senten quan els nens estan divertint-se al carrer.

Ens crea una gran impotència i tristesa a la vegada el fet de que sentin que estan “abandonades”. Per aquest motiu ens agradaria dona’ls-hi veu, ja que creiem que tenen moltes coses positives a aportar, degut a que els nens són el motor de vida i que per aquesta raó, hem d’ajudar-los al seu desenvolupament.