Després de tres sessions amb diferents grups, arriba l’última sessió i ens sentim afortunats perquè ens ha tocat amb les participants del grup del Matern Infantil, concretament en “l’espai familiar” de l’entitat PES La Mina – Salesians Sant Jordi

Amb moltíssimes ganes de poder compartir la nostra última experiència amb aquest col·lectiu però amb certa tristesa per ser l’última sessió que realitzarem. No estàvem gens nerviosos, la notícia que anàvem a analitzar era la mateixa de la setmana passada, tot i que elles no tenien noció d’aquesta notícia, per això van voler enfocar-la de la mateixa manera que teníem previst en la sessió anterior i no ho vam poder fer, i també com tractàvem una notícia positiva del barri ho vam considerar factible per fer un bon acomiadament.

Ens van acompanyar l’Aurora, la Kiran, la Raquel i la Belen, quatre dones que cadascuna vivia a Sant Adria de Besos, però en punts bastant oposats, i per tant amb opinions diferents, això ens va donar molts avantatges per tenir diferents punts de vista i crear una conversa molt plaent de la situació del barri de la Mina.

Vam visualitzar la notícia, i tot seguit vam posar un trosset del Foraster on parlava en Gervasio Deferr i explicava el seu punt de vista sobre el barri, arran d’això amb molta comoditat ens explicàvem que la Mina ha perdut el que era, han perdut el sentiment de comunitat, el veuen com un barri tancat, nosaltres ens sorpreníem perquè clar, després d’haver vist el vídeo nosaltres teníem una imatge completament diferent on aquest sentiment de comunitat sí que existia, ens van explicar anècdotes, vivències però tot amb la seva millor cara i unes rialles, on deixaven molt clar que el que havien de fer és promoure la mediació entre veïns, això seria un canvi perquè la Mina fos com era abans.

Hem de tenir en compte, que aquest era un col·lectiu amb bastant pes, ja que no només són les dones de les quals parlem, que pateixen la convivència al barri amb les seves problemàtiques, sinó que en aquest cas tenen fills petits, el qual afegeix una major preocupació i patiment, no volen que els seus fills segueixin creixent i educant-se amb alguns aspectes que té la zona i que això al final impacti en la seva educació, elles com a conclusió de la sessió van verbalitzar quasi totes que no coneixien el centre d’esports que els hi van mostrar, i es van centrar més en el tema de la venda de droga que persegueix al barri des de sempre, pensen que amb l’erradicació d’aquest problema el barri seria molt diferent.

Nosaltres, després d’haver estat treballant durant un mes amb diferents col·lectius que formen la Mina, podem dir amb certesa que la gran majoria de totes les especulacions que es fan sobre el barri les fa qui no ha tingut el plaer de poder topar-se amb vosaltres, ja que creiem i hem comprovat que hi ha persones de tota mena, com a qualsevol barri o ciutat, i el que està clar és que per una cosa o altra jugueu amb desavantatge, ja sigui per la situació econòmica, per la problemàtica de la droga o per l’estigmatització, tant el Miquel com la Sandra també ens queda clar que lluitar i viure amb tot això no ho fa qualsevol, i hem pogut comprovar en primera persona que vosaltres sou gent molt forta, molt dura i amb molta potència.