27 de Març de 2019

Estimat diari,

Agafem totes les ganes del món i ens dirigim feia Plataforma d’Educació Social Salesians la Mina. Mentre arribàvem al nostre punt de queda mil dubtes i incerteses ens ronden pel cap, ens hem dirigit al col·lectiu format de joves de 15 i 16 anys que participen en el programa de la Unitat d’Escolarització Compartida del barri de la Mina (UEC), on ens han posat en context i ens han fet saber que un dels seus grans handicaps és la gran desmotivació que tenen enfront de l’educació.

Arribem a la UEC i ens reunim amb Maria, Roger i Carlota on expliquem que la notícia a treballar avui és “Reclamin recuperar la zona de jocs de la Mina, plena de xeringues.” i mentrestant van arribant els diferents assistents, no ha estat dels millors acolliments que hem rebut, entraven al centre sense ni tan sols un “hola”, a simple vista denotaven que no venien molt animats a l’activitat, en aquests moments hem tractat de portar tan bé com sigui possible la situació però inevitablement ens hem quedat una mica impactats i ens ha tornat a sorgir aquesta incertesa que els Educadors Socials ens havien llevat, teníem por que no es pogués dur a terme la sessió que havíem planificat, per la qual cosa abans d’iniciar la sessió, hem preguntat a Roger, Maria i Carlota que ens expliquessin una mica el funcionament que porten en el seu dia a dia i sobretot eines per a captar la màxima atenció. Una vegada preparats, agafem tot i ens dirigim a l’aula on estaven tots els participants, i fem una breu roda de presentacions i els expliquem que venim fer i perquè ho fem, una vegada va finalitzar…

Projectem la notícia en format vídeo i comencem!!!

Després de veure el vídeo, es mostren molt atents i percebem que han entès la notícia i del que s’està parlant i sorpresa la nostra, molts associen aquest lloc amb una perspectiva negativa, tal com relatava la notícia. Tot i que, no mostraven molt d’ànim i els ha costat exposar les seves opinions lliurement, considerem oportú el meu company i jo que, en aquest precís moment tocava intervenir i deixar clar que totes les opinions negatives i positives anaven a servir-nos de molt, ja que nosaltres no som del barri de la Mina i volem saber la seva perspectiva, ens vam mostrar en un to més “amigable” i pròxim i… bingo!!, vam donar en el punt just perquè cada uns dels integrants formessin part d’això, la seva motivació l’anàvem rebent a poc a poc i nosaltres ens anàvem apoderant, ens retroalimentem mútuament.
Retroalimentar-nos? Per descomptat, a mesura que ens anàvem sentint més còmodes i després de les converses que anàvem establint anem compartint diferents idees, diverses preguntes i ells es mostren tal qual són, ho notem així en el moment que comencen a emprar termes despectius en parlar de les persones toxicòmanes i afirmar la realitat que viuen. El que ens va deixar bastant en xoc és que normalitzen el fet d’haver vist en reiterades ocasions gent consumint estupefaents i fer-los marxar amb total naturalitat encara que amb bastant rebuig però sense donar-li major importància, d’altra banda, el rebuig que mostren davant aquestes persones i on no veuen millor solució que “es morin” o “tancar-los”.

Nosaltres teníem una expectativa de la dinàmica, ens ha omplert d’orgull que la dinàmica superar-se el nostre pensament i en sentir-nos tan a gust vam veure convenient proposar-los fer un intercanvi de valoracions, tant ells a nosaltres com nosaltres a ells, tenint molt present el respecte com a part d’això. Les seves valoracions van ser crítiques i ens sentim molt alleujats en comprovar que la nostra iniciativa els havia arribat i que majoritàriament els havia agradat, també va haver-hi comentaris per part seva, per a millorar que nosaltres hem rebut positivament en tenir el respecte pel mig. Al nosaltres dir la nostra valoració, els vam fer saber que ens havíem sentit molt a gust i considerem molt oportú tractar amb un tema totalment paral·lel però que havíem observat com hem esmentat anteriorment, la desmotivació.
Just aquí, considerem Miquel i Sandra ser totalment honestos amb ells/as, decidim explicar les nostres vivències respecte als estudis, ens obrim en canal i expliquem anècdotes perquè s’adonessin que nosaltres pel fet d’estar en la Universitat hem tingut un llarg camí i amb diversos inconvenients però això mai ha estat suficient per a deixar de lluitar per allò que volem realment, ens hem identificat moltíssim amb ells/as perquè nosaltres ens hem sentit així en algun moment de la nostra vida i potser explicar des de fora unes experiències que s’assemblen a les seves pot servir-los com a punt d’inflexió i prendre l’energia suficient per a fer front a tot allò que es posi, darrere d’aquesta desmotivació es palpava les seves ganes de continuar formant-se, per la qual cosa volem fer saber nois i noies de la UEC:

“Confieu, busqueu allò que realment us omple i lluiteu per això, nosaltres en aquest temps que hem compartit ens hem adonat del gran potencial que teniu i del molt que podeu aconseguir.
No val de res saber on estic val molt més saber on estic anant.”

Ens heu omplert de bones vibracions i, sens dubte som el canvi que vol el vostre barri, el barri de la Mina. Nosaltres confiem que si junts hem sigut capaç d’analitzar la realitat d’una situació que ens pertoca a tots, junts es possible fer el canvi.

Miguel i Sandra.