Vam arribar nervioses a la PES La Mina perquè no sabíem com enfocar la sessió i quines dinàmiques dur a terme per fer entretinguda l’anàlisi de notícia amb dos periodistes, experts en aquest àmbit. Després d’estar parlant amb el David i la Maria, qui ens van tranquil·litzar i vam acabar de fer un plànning que ens va agradar bastant i esperàvem que sortís tan bé com pensàvem.

Vam baixar junt amb els periodistes, Paula i Jordi, a una sala i vam fer unes preguntes sobre ells i el barri i, en aquell moment, va ser quan més ens vam relaxar, perquè vam veure que eren persones simpàtiques, que sabien i explicaven molt. Després, amb una petita dinàmica de presentació, cada persona havia d’escriure curiositats sobre nosaltres mateixos. Aquesta activitat va ser molt entretinguda, ja que ens vam conèixer una mica més abans de fer l’anàlisi i vam riure moltíssim tots plegats, ja que per exemple la Paula ens va confessar que de petita volia ser directora d’orquestra i el Jordi metge. Ambdós els agrada la lectura i la fotografia i, després de moltes voltes i canvis, van poder iniciar els estudis de la seva vocació, el periodisme social, i que els han acabat portant a treballar sobre el barri de La Mina.

D’aquesta manera es va crear un aire de confiança i seguretat que ens va permetre centrar-nos en la notícia: els dos periodistes tenien tres post-its cada un on havien d’escriure coses que els havia agradat, coses a millorar i coses que els haguessin impactat de la notícia.

La notícia i Paqui, la dona protagonista de la notícia que lluita per la millora del barri, tenia moltíssims punts positius i amb la informació que ens van explicar sobre ella, vam quedar admirades del treball que feia tant ella com la investigació d’aquests fantàstics periodistes. Del contrari, tenia pocs punts negatius, però com bons professionals que són, van trobar petites coses, però ja filant prim. Finalment, tots estàvem d’acord en que el més impactant de la notícia era la frase que afirmava que es creu que el barri de La Mina aniria desapareixent a causa de la ignorància de la situació del barri.

Justament per això vam voler participar en aquest projecte, per evitar que desapareixi junt amb els estigmes creats des de fa anys, volem veure l’altra cara del barri que molts no coneixen. Un bon exemple que ens van comentar va ser la Sala de venopunció que no només és un lloc on la gent hi va a prendre drogues, sinó també un lloc segur on sanitaris salven més de 100 vides l’any.

Al final de la sessió vam sentir que vam aprendre moltíssim sobre el barri i els principals personatges que lluiten per la millora de La Mina, vam veure les coses positives del lloc, problemes que afecta a molta gent de la zona, però que les administracions ignoren…

No només hem après molt amb aquests dos professionals, sinó que a més la Paula ens va donar l’oportunitat de conèixer al Josep Maria Monferrer, pedagog que lluita per l’educació dels joves del barri i les injustícies que s’hi viuen, a més de treballar a l’Arxiu històric.

En conclusió, hem viscut aquesta primera sessió amb molts nervis en un principi i rialles després, amb molta informació apresa sobre La Mina i molt agraïdes de tota la informació que la Paula, el Jordi i fins i tot el Josep ens van donar.