“Elles” i “Amb monosíl·labs van començar i xerraires van acabar”, darrera sessió pel Jorge, la Teresa i la Luisa

S’apropa el final d’aquesta edició de Indentitats i Miralls i les nostres joves es troben amb els darrers col·lectius. En aquesta ocasió, el Grup de dones del Centre Cultural Gitano i el Grup de grans del Centre Obert PES La Mina reben a la Teresa, la Luisa i el Jorge.

“Elles”

Alegria, ens han omplert d’alegria, de riures, d’experiències…Entre vergonya i rialles, com diu Teresa, entre les mirades còmplices entre elles, i com diu el Jorge entre “primas” vam començar la penúltima sessió del barri amb les dones del Punt Òmnia del Centre Cultural Gitano, aquesta vegada anàvem a tractar “La Mina desafia el fracàs escolar”, una notícia totalment adient pel grup, ja que tenien els fills al barri i era una notícia bastant propera a elles.

Eren quatre dones  que viuen i sempre han viscut al barri de la Mina, i es diuen Ani, Pepi, Piedad i Rosa, totes quatre mares i joves. De fet, l’Ani té un fill, la Pepi té quatre fills, la Piedad té dos fills i la Rosa també dos. També ens acompanyava la Lara que treballa en el punt Ómnia del centre cultural gitano de la Mina, i que com diu el nostre company Jorge, és una “prima” més per a molta gent del barri, perquè és una  noia que sempre està treballant per ajudar molt a totes les persones del barri, i a més ho fa amb molta amabilitat i amb molta implicació.

També hem pogut gaudir d’un participant més, que es diu Luis, el marit de l’Ani que és una de les dones que ens acompanyava a la sessió. Ell com les quatre dones, deia que li agradaria que el nivell de l’escola fos més alt i que el tema de l’absentisme escolar és un tema que implica la col·laboració dels pares i del professorat de l’escola. A més a més, deien que per motivar als nens i nenes seria bo que en les aules de l’escola s´explicarà la història del seu poble, ja que, la gran part dels alumnes són d’ètnia gitana. Per altra banda, el Luis ens explicava unes experiències personals amb el seu fill i amb els nens que juguen al mateix equip de futbol que el seu fill, ell ens deia que quan porta al seu fill a entrenar a l’equip de futbol, escolta com els altres nens parlen moltes paraules amb llengua anglesa, mentre que el seu fill no sap. D’aquesta manera, ell ens diu que en l’escola el nivell educatiu te que ser més alt, perquè en comparació amb altres escoles és més baix.

Per altra banda, les quatre dones ens deien que és bo que hi hagi igualtat amb els nens i les nenes, i que es treballen els valors entre ells. També deien que és veritat que moltes nenes deixen l’escola perquè han d’ajudar a casa seva perquè els seus pares han de treballar al mercat o en qualsevol altre lloc, o perquè han decidit casar-s’hi, aquesta decisió explicaven que era totalment voluntat de les noies, que no es casaven perquè ningú les obligues, al contrari, moltes d’elles volen seguir la tradició de casar-se quan són joves. D’altra banda, ens deien que no sempre és així, per exemple, la Pepi ens deia que el seu pare volia que estudies i fins i tot tenia uns cales guardats perquè les seves filles anessin a estudiar a la universitat.

Finalment, entre somriures ens han dit una frase que és típica de les mares i pares “queremos que nuestros hijos sean más que nosotras”.

Van haver de marxar, i ens vam quedar amb les ganes de realitzar la dinàmica “somnis” on en un paper havien de posar el desig que tenen per als seus fills/es en un futur en relació amb l’educació i posar-ho en comú. Tot i que ens va faltar això i que la sessió va ser molt curteta, va ser intensa.

Gràcies per la vostra veu des d’aquells ulls de mare i d’esperança per una bona educació millor.

“Amb monosíl·labs van començar i xerraires van acabar”

Aquesta vegada ens trobem al Centre Obert de PES La Mina, allà ens esperàvem el grup de grans, els quals es trobaven fent ludoteca.

La notícia a tractar era, en format entrevista, la qual cosa vam aprofitar perquè tothom participes en la lectura, fent així que entre parelles un fes d’entrevistador i l’altre fes de la protagonista, Sara Perona. La sessió va començar, i en una primera part es reflectia timidesa, Teresa comenta “com costa treballar amb nois i noies adolescents”!, però de mica en mica, alguns d’ells es van endinsar i van entrar dins de la nostra dinàmica, aportant així les seves idees, opinions i experiències, fent així un enriquiment en grup.
Alguns d’ells coneixien a la protagonista de l’entrevista, de fet havien vist algun tros del documental, i es van interessar per saber on es trobava, ja que el volien veure, perquè els hi semblava interessant.

En aquesta sessió vam fer partícip als dos educadors que es trobaven amb nosaltres, la Sara i el Roger, els quals van estar molt implicats a l’hora de realitzar la sessió, i ens ajudaven per crear un ambient més agradable i de confiança.

Tots van acabar volent ser Sara, sense pensar-ho, tot volien estudiar i treballar, i buscar el seu futur, i també es trobaven identificats , ja que volien reclamar la seva llengua, els seus costums, la seva cultura i la seva història a les aules i als carrers, se sentien amb molts dubtes,” perquè van prohibir la nostra llengua?, perquè no estudiem la nostra història si som una cultura més?”, i es trobaven prou interessats, alguns amb ganes de lluitar pels drets del poble gità.

També vam proposar una dinàmica anomenada “el nostre poble”, en la qual els repartíem un paper a cadascú i ells havien de posar una paraula que els hi ve a la ment sobre el poble gitano, alguna característica, algun menjar… Qualsevol cosa que es relacionés amb el seu poble, nosaltres i els educadors també vam participar i després ho vam posar tot en comú(aquesta part, cal dir que és la que més ens va agradar). Per tal creiem interessant posar les paraules que van sortir i més o menys una petita explicació del que va sorgir després d’anomenar cada un (també cadascú, explicava perquè ha escollit aquella paraula i que representa en el poble gità).

“Injustícia” (perquè el poble gitano ha sigut un poble maltractat i perseguit i actualment és un poble que segueix patint. Com per exemple, deien que quan van al supermercat el vigilant les vigila amb molt de compte només pel fet de ser gitano).

“Somos gitanos y lucharemos. ROMANI ZOR (fuerza gitana)

“La cultura y la boda” (deien que la boda és una celebració que té el seu principal fonament en l’honra de la núvia, ens deien que la núvia quan fa la prova del “pañuelo” és la que commemora i honra a tota la família i per això se celebra la boda amb molta alegria, perquè la promesa ha sigut una noia pura.

“Patriarca” (deien que és la figura més important de la seva família. És l’home més gran de tots i és el que toma les decisions en pràcticament tots els casos importants que succeeixen a la família. El tenen molt de respecte i molta admiració).

“La guitarra” (la música és part del seu poble i que la guitarra és l’instrument més comú en tots els gitanos).

“Protección de los mayores (tenen un gran respecte i admiració als seus familiars grans, són les persones que més força tenen a les seves famílies i per això els protegeixen fins que ha arribat el moment de partir).

“Família” (la família és tot per nosaltres, diuen tots plegats. Per al nostre poble la família és el primer i has d’ajudar sempre a la família).

“Alegria” (perquè tot i que el poble gitano ha sigut perseguit i maltractat, és un poble que sempre té un somriure a la cara, i sobretot quan la família es troba junta és un motiu de celebració).

“Cultura poco conocida” (és veritat que no tot el món coneix la nostra cultura i el nostre poble, i si coneixen alguna cosa, és pels mitjans de comunicació que quasi sempre diuen coses negatives de la nostra comunitat).

Finalment, no podria haver sigut millor tancament per acabar les sessions al barri. Ha sigut una experiència gratificant, pel fet que hem conegut molts conceptes del poble gitano, hem conegut experiències dels nens/es del barri, el seu punt de vista i opinió a través de l’entrevista, cal dir que durant la realització de la dinàmica vam posar la cançó de Juan Peña El Lebrijano , que parla sobre la persecució, aquest cantant surt a l’entrevista, on Sara diu que l’escoltava a casa i per tal d’ambientar l’espai la vam posar fluixa de fons, i en acabar vam posar-la per escoltar un tros d’aquesta.
Per tant ha sigut una sessió divertida, productiva i molt educativa per nosaltres i esperem que per a ells hagi sigut així també o els hagi agradat.

Gràcies nois, i us recordem des d’aquí, lluiteu per al vostre poble gità, com Sara!, esperem que hagi sigut un exemple per començar a fer una crida dels vostres drets.

Teresa, Jorge, Luisa.