El passat 18 de març, la Belén i jo vam fer les nostres primeres sessions
de servei a La Mina.

El nostre primer grup va ser el Grup Iris. Era un grup de dones que es reuneixen cada setmana per fer activitats juntes dins o fora del centre cívic de La Mina. Tot i que estàvem nervioses perquè era la nostra primera sessió, vam estar encantades de passar amb elles aquella estona perquè ens van acollir de molt bon grat de seguida. La notícia que ens va tocar tractar amb totes elles parlava sobre el Camp de la Bota, l’antic campament de barraques que hi havia on ara hi ha l’actual Fòrum enderrocat durant els anys setanta i vuitanta. Aquesta notícia descrivia les condicions de vida precàries i el tipus de gent que vivia, també explicava com s’havien viscut els afusellaments de presoners durant el franquisme.

Com que eren dones grans que hi havien viscut, totes tenien records sobre les seves vivències durant la infància al Camp de la Bota o explicaven anècdotes que els seus familiars els hi havien explicat. Totes compartien la opinió que aquella era una comunitat més unida, tothom compartia un sentiment d’ unió perquè tots havien de viure sota les mateixes condicions de pobresa. Ens van fer molt senzilla la nostra tasca a causa de la seva gran voluntat participativa i de la seva proximitat cap a nosaltres. Vam acabar parlant sobre els canvis que havien suposat, per la comunitat, passar de viure en barraques a conviure tots junts en pisos a al Mina. La seva resposta unànime va ser que preferien tornar a viure a la Barraques perquè ja no se sentien bé en un barri amb molts problemes, el més greu: la droga i els seus consumidors. També ens van explicar el deteriorament de la convivència que havia suposat el fet que la comunitat gitana s’hagués fet amb el domini dels espais públics del barri, de manera que els “paios” no hi podien fer-hi res si els altres feien quelcom que no els hi semblava bé per por a les conseqüències per part dels familiars.

Amb unes cartolines, els hi vam demanar que ens escrivissin una frase que resumís la seva opinió sobre els temes tractats. Pensem que la sessió va ser molt profitosa, vam aprendre molt del passat del barri on treballem a través dels records i vivències dels seus membres.

La nostra segona sessió de servei la vam fer amb la directora de la biblioteca de La Mina, la Montserrat Espuga. Ens vam dirigir a la biblioteca del barri per entrevistar-la. La notícia que ens tocava analitzar va ser la següent: “El Síndic de Greuges no veu justa la rehabilitació de l’edifici Venus i insta a reallotjar els veïns”.

Aquesta sessió es va fer una mica més curta que l’anterior ja que la Montse no és de la Mina, i ella només seguia tots aquests fets a través del que li explicaven els usuaris de la Biblioteca (que són, principalment, nens). Li vam demanar que ens escrivís un titular diferent al de la notícia: “El síndic de Greuges dóna suport als veïns de la Mina”. Després de treballar la notícia durant una estona, ens va explicar el funcionament de la biblioteca i tots els serveis que oferia a la gent del barri, des dels tallers fins la prestació de llibres i pel·lícules. És un dels serveis més utilitzats per la gent (hi ha més de 4000 persones que fan ús de la biblioteca) a causa del seu bon funcionament i ha aconseguit èxits a nivell cultural en un barri on es debatia la verdadera utilitat d’una biblioteca.

Esperem que aquesta propera sessió del dia 25 vagi tant bé com la primera!