Segona sessió de servei: 25 de març de 2015

La Belén i jo vam tenir la nostra primera reunió amb l’ equip de suport de juntes d’escala, que realitza un treball comunitari d’acompanyament a les comunitats de veïns del barri. A causa de la divisió d’aquest equip, hi havia tres persones que es dedicaven a solucionar problemes amb els habitants de l’edifici Venus i a l’altra banda hi havia en Guillem (l’únic amb el que hi vam poder fer la reunió): un integrador social i pedagog que es dedica a la mediació en els conflictes veïnals i la dinamització de les porteries del barri.

Amb ell, vam poder tractar la mateixa notícia que vam analitzar amb desdelamina.net el primer dia: “Inquietud vecinal en La Mina por los
incumplimientos del Plan de Transformación.“ La vam llegir junts i ens va expressar la seva opinió sobre l’ actualitat de la problemàtica que la noticia explicava, ell ja hi estava familiaritzat perquè les plataformes d’entitats i el veïnat porten temps repetint-la. L’ administració també és crítica amb els errors del Pla. Ell protestava sobre la falta de participació del veïnat, en aquest tema, que hagués aportat un punt de vista enriquidor. Segons en Guillem, el Pla de Transformació té diferents eixos de treball però el més fonamental és la reformulació de l’espai públic: es vol donar la imatge de la Mina com totalment regenerada urbanísticament però ell veia, a través dels veïns, que els problemes no tan visibles a cop d’ull encara hi eren i les persones ho vivien
diàriament.

Les dinàmiques anteriors (per exemple, comerç il·legal de tot tipus de substàncies i productes), segons el seu punt de vista, encara hi eren però s’havien traslladat a l’interior de les cases, escales i túnels dels edificis. Els veïns no s’atreveixen a enfrontar-se a aquest tipus d’activitats a menys que rebin molt suport per part de l’ Administració o per part dels veïns. Com que no hi ha una verdadera unió veïnal ni implicació per part de l’ Administració, la majoria de vegades no es soluciona i continua a causa de la por a les conseqüències d’ enfrontar-se als poders “invisibles” que controlen aquest tipus d’ accions.

Des de l’equip de suport de juntes d’ escala, volen fer d’ altaveu (mitjançant
internet i mitjans de comunicació) fora de la Mina d’ aquest tipus d’amenaces i problemes i ofereixen un servei que millora la convivència interna dels edificis. En ocasions molt inusuals, els han amenaçat però en general no es donen cap tipus de conflictes amb ells. També col·laboren amb veïns i entitats per impulsar campanyes a favor del civisme i convivència al barri, tot i que s’ han aconseguit petits èxits, hi ha problemes d’arrel que no s’ han resolt a causa de l’ individualisme i la falta de solidaritat creixent en el barri.

A causa dels desacords i divergències que ha causat la problemàtica del reallotjament dels habitants de l’edifici Venus, l’Equip de Suport de Juntes intervé per ajudar a fer més fàcils tots aquests reallotjaments en els nous habitatges que s’han d’omplir. Volen promoure l’organització en les noves escales amb l’ajuda d’eines com els reglaments de règims interns (com a pur treball de prevenció de futurs problemes). L’enderrocament de l’edifici Venus hagués estat molt positiu per les persones que havien de ser reallotjades i per el barri en general. Aquest fet hagués significat “enterrar” sota la runa un profund problema de convivència i començar de nou amb totes les famílies, tot i que els grups i famílies que controlen les activitats il·legals segurament continuarien, hi hauria una millora significativa de la coexistència amb tots els veïns del barri.

La segona sessió va ser amb la Clara Bayo, una periodista del Badanotis, un diari digital bilingüe que es dedica a notícies locals socials a Badalona i Sant Adrià del Besós, donant veu la vessant social de les problemàtiques que succeeixen: afectats, veïns, entitats, associacions, etc.

Amb ella, tornem a tractar el tema de l’ enderrocament de l’edifici Venus, però aquest cop amb un vídeo d’ una notícia de tv3 que parlava sobre el malestar veïnal causat perquè finalment no s’ esfondrava el principal focus de problemes de convivència al barri. Ella compartia la opinió de totes les persones amb les que havíem parlat i veia amb bons ulls que tot aquest problema sortís a un mitjà important com a tv3, i no només a mitjans locals que no tenien molta repercussió fora dels seus límits geogràfics, de manera que això significava una eina de pressió perquè les administracions escoltin les opinions dels principals afectats.

Des de la seva experiènciadirecta cobrint notícies als barris (i sobretot a la Mina), veu que és molt més fàcil perpetuar els prejudicis i l’ estigma d’ aquest tipus de llocs que no pas donar veu a tots els interessats en una problemàtica concreta, com s’ intenta fer des de diaris o webs locals on es dóna una visió molt més positiva dels esdeveniments als barris. Creu que una barreja entre les estratègies comunicatives de mitjans nacionals i locals seria molt efectiva
a nivell informatiu per donar a conèixer la realitat (tant negativa com positiva) dels habitants de certs territoris.

Belén i Sara