El dimecres passat, dia 18 de març, ja tocava treballar amb els diferents grups i amb les respectives notícies. No sabíem ben bé com seria aquella primera experiència, però estàvem molt emocionats i amb ganes de saber el que ens esperava.

Primer de tot vam treballar amb un grup de persones residents a La Mina, que havien viscut tota o casi tota la seva vida allà. Era un grup no molt gran amb el que vam poder treballar molt bé, amb molta comoditat. Amb ells vam treballar amb una notícia que parlava sobre la droga a La Mina, més concretament sobre l’heroïna (Venas en vía muerta). La sessió, però, no es va centrar tan sols en aquest tema, sinó que vam parlar una mica de tot, de com es sentien ells a La Mina, de quina era la seva impressió sobre el seu barri, de les transformacions urbanístiques i socials que s’han fet, etc.

Era el que esperàvem nosaltres, escoltar a testimonis reals de La Mina que ens poguessin donar la seva opinió sobre tots els estigmes que existeixen i que ens demostressin que no tot és marginalitat i droga al barri. Ens deien que hi havia coses que eren reals, com el tema de la droga o de l’atur, però també ens deien que ells estaven molt bé vivint a La Mina, i que mai els havia passat res de l’altre món que qualsevol es pot imaginar que pugui passar allà. Vam estar envoltats de gent encantadora que parlava amb tota naturalitat del seu barri, dient “lo bueno y lo malo”, gent que no canviaria el seu barri ni per la Bonanova, gent que és com tu, com jo i com tota la resta, que estaven ja un poc cansats de tots els prejudicis que tenen les persones sobre el seu barri.

Al final de la sessió els hi vam demanar quin consell ens donarien com a futurs Treballadors Socials i ens van dir que per ells el més important era: empatia, compromís, carinyo i molta paciència. Vam sortir d’allà diferents, vam sortir d’allà amb un prejudici menys i amb ganes d’ajudar a que aquest perillós estigma desaparegui.

La segona sessió la vam fer amb dos periodistes, la Sara Muñoz i el Javier Torres, ja que els mitjans de comunicació fan un paper molt important a l’hora de fomentar l’estigma o no sobre La Mina, en aquest cas, ja que el que la gent que no és del barri sol llegir notícies negatives sobre La Mina.

Primer vam parlar un poc sobre la notícia que ens van donar per treballar, la qual parlava sobre el tema de l’edifici Venus. Era una notícia, per nosaltres bastant objectiva i equilibrada, però el que realment volíem saber no era que n’opinaven ells sobre la notícia en concret, sinó que n’opinaven sobre les noticies que es publiquen sobre La Mina i la conscienciació dels periodistes sobre la situació. Ens van dir, entre altres coses, que era important anar a veure in situ la problemàtica de la que s’està parlant, però que a vegades és una mica complicat treure temps.

També vam parlar de la necessitat d’escriure en positiu d’un barri tan estigmatitzat com La Mina i que ells sempre intentaven fer-ho així, però que quan no es podia era essencial dir la veritat sense cap tipus de manipulació. Vam aprendre molt també en aquesta segona sessió, ja que podíem contrastar diferents opinions i saber quina es la feina d’un periodista i des de quin punt de vista veuen les coses.

Finalment els hi vam demanar que ens fessin un titular que descrivís la situació a La Mina, pot ser una proposta un poc difícil per fer-ho amb poc temps, però així ho vam fer. La Sara Muñoz va escriure: ”La Mina, un barri que lluita per treure el cap i que només amb l’ajuda de tots se’n sortirà” i el Javi Torres: “La Mina, un barri on que cal saltar a la una per desfer-se del llast i poder volar”

Estem molt contents d’aquesta sessió i esperam amb impaciència i moltes ganes la següent!

Joan i Elena