Ja hem “trencat el gel” amb Identitats i Miralls!
Vam començar el dia amb un imprevist d’última hora: un grup va fallar i vam haver de fer un taller conjunt amb en Joan i l’Elena. Però, tot i això, tot ens va sortir “rodat”. Vam parlar sobre la notícia que ells tenien preparada (i més que preparada), que tractava el tema de les drogues a La Mina.
El grup amb el que vam estar parlant estava format per dues senyores, la Marisa i la Carmen, i dos senyors, en José Luis i l’Emilio. Tots ells, menys la Carmen , han vist créixer la mina des dels seus inicis i participen en un projecte d’alfabetització digital al Punt Òmnia. Per tant, es coneixien entre ells, hi havia molt bon rotllo i tenien moltes ganes d’explicar-nos un munt de coses, ja que era una opinió comuna entre tots ells que la premsa deixava La Mina en molt mal lloc. El resultat de tot això va ser molt interessant. Sí que és veritat que va estar una mica difícil reconduir la conversa al tema de les drogues i el que es deia a la notícia, però ens van donar una primera impressió de La Mina en la seva totalitat, ja que, tot i tenint opinions diferents sobre determinats temes, ens van parlar d’infinitat de coses sobre el barri. No hi havia lloc pels silencis ni les pauses!!
Vam poder treure com a conclusió bastant general, que el tràfic de drogues
és potser un dels majors problemes del barri, ja que atrau molta gent de fora a comprar-ne i a consumir. Però tant la Marisa, com en José Luis i l’Emilio coincideixen en què estan molt a gust vivint a La Mina, que ha millorat molt en els darrers anys i no se’ls passa pel cap la idea de marxar a un altre barri. La Carmen, que no viu al barri, també defensa que ella no té cap problema en venir al gimnàs ni a la biblioteca del barri: a La Mina mai li han tocat ni un pèl. Fins i tot, quan va acabar la sessió vam plantejar-nos el fet de mudar-nos a La Mina!
La següent sessió, com ens va dir el David en un missatge, va donar molt de joc tot i tractar-se d’una sola persona. Aquesta persona és l’Agustí Clua, coordinador pedagògic de l’Institut d’Educació Secundària Obligatòria de La Mina, Fòrum 2004.
La notícia que vam comentar tractava en major part el tema del Pla de Transformació de La Mina, més centrat en el pla urbanístic i el que ha resultat ser. L’Agustí ens va donar la seva opinió i va dir-nos que, per a ell, el pla havia estat un fracàs, ja que no havia complert amb els seus objectius. Entre altres coses, i com a curiositat, ell ens va dir, referint-se al nou institut, que per la part urbanística estava molt bé però que ell, personalment, preferia molt més l’antic institut: aquell estava situat enmig de La Mina i això feia que fos molt més “familiar” ja que des d’allà tenia molt més contacte amb els veïns del barri, no només amb els alumnes. Per descomptat no vam parlar només d’aquest tema, vam aprofitar per a preguntar-li moltes coses sobre l’institut i els joves que hi estudiaven, ja que ens intrigava molt.
Totes dues sessions van ser molt productives. Vam sortir amb la sensació que tots tenien diferents opinions sobre La Mina i del que passava al barri en general. Llavors, donem la raó al que la Meritxell Martínez i Pauné, periodista, deia a la notícia que vam treballar amb l’Agustí: “hi ha moltes Mines dins La Mina”.
Laura i Malena