*Les Alicies estan dins del mirall!*

Sembla mentida però ens trobem en el penúltim dia d’aquesta experiència. En
aquesta ocasió hem pogut comprovar com una mateixa realitat pot ser mirada
des de diferents punts de vista i trobar opinions molt diferents d’unes de
les altres. No existeix una única veritat absoluta, ja que hi han tantes
veritats com persones hi han a la Mina, per tant totes les opinions que ens
han arribat que en ocasions discrepin unes de les altres, no les hem posat
en dubte ni qüestionat en cap moment, sinó que hem decidit documentar-nos
més a fons per crear una pròpia opinió.

Aquestes discrepàncies entre opinions han girat entorn el cas de la
Biblioteca, hem vist el contrast d’opinions entre veïns que en fan ús
d’aquest servei i l’opinió de la Montse, la directora de la Biblioteca.

Ara farem un salt enrere a la primera sessió que va ser duta a terme amb
els membres del grup OMNIA, aquests ens van fer arribar que creien que no
s’estava traient tot el profit que se’n podia treure de la Biblioteca,
mentre que la directora de la biblioteca creu que s’estan fent moltíssimes
coses, però que un canvi social és lent i no depèn només i absolutament
d’aquest espai. Tanmateix, la Montse pensa que sí que s’ha d’intentar idear
alguna manera de que la biblioteca no tingui que esperar a que arribi la
gent sinó que aquesta és mogui i arribi a les persones del barri.

Després de la xerrada sobre la instal·lació i els múltiples serveis que
ofereix i com ha sigut el procés d’aquesta, hem visitat tots els racons de
la Biblioteca. Hem pogut veure ,que aparentment es igual que qualsevol
altre biblioteca a la que puguem anar, ara bé, aquesta al darrere té una
tasca social molt important i algunes diferències de funcionament que es
distingeixen de les altres. En la Biblioteca Font de la Mina no es poden
permetre el luxe de tenir unes regles estrictes, ja que a la gent del barri
li costa estar en contacte directe amb la cultura i la lectura, així que
les normes han de ser més relaxades, per tal d’ evitar allunyar a les
persones de l’espai. Un exemple, era el fet de que si no retornaves un
llibre o qualsevol altre material de préstec, la clau per accedir a
Internet s’anul·lava i per tant no podies accedir-hi. A partir d’aquesta
nova norma la gran majoria de gent va començar a retornar els llibres, i
aquells que havien perdut el material els hi oferia la possibilitat de
canviar-ho per una altre material que fos similar a aquell que havien
perdut.

En David i en Xavi ens van explicar una anècdota de la biblioteca que feia
referència a la relaxació de les normes. Aquesta anècdota consistia en que
un dia una nena va anar a la biblioteca amb un “pollito”, a la Biblioteca
no es poden entrar animals com a qualsevol altre, però la nena deia que no
era un gos com estaven establert a les normes, sinó que es tractava d’un
“pollito” i que no feia res. Les bibliotecàries enfront aquesta situació lo
normal és que li haguessin dit a la nena que havia de marxar, però
segurament aquesta no hagués tornat a anar a la biblioteca després d’aquest
fet, així que van agafar una paperera , la van buidar i van ficar el
“pollito” a dintre de manera que la nena podia estar amb ell i a més a més
gaudir de la lectura.

Finalment ens quedem amb un últim comentari que va fer la Montse Espuga: “
de la mina i del poble gitano he aprés dos valors ; el valor de la família
i el valor de la solidaritat”, ens explica que el valor de la família és
molt important i que es molt estrany veure a una persona gran arrossegant
un carro de la compra o sola pel carrer, la població gitana es cuiden molt
els uns als altres i és un fet que la majoria de la societat hem abandonat.
I respecte la solidaritat, hi ha gent a la Mina amb un nivell econòmic
molt baix i aquests s’ajuden uns als altres per tal de que ningú ho passi
malament, la Montse ens posava l’exemple de com ella va ser testimoni en
la fruiteria de com li omplien el carro de manera gratuït a una dona gran
que presentava una molt mala situació econòmica .

Després vam tenir la següent sessió amb en Xavi i en David, dos integrants
de l’equip de desdelamina.net. La temàtica de la sessió girava entorn els
reallotjaments de l’edifici Venus. Aquest problema es va iniciar quan els
redactors del Pla de Transformació volien tirar a terra el Edifici Venus.
La pregunta que ens fèiem era, perquè s’ha de tirar avall l’edifici Venus?
Realment els edificis presenten una estructura completament perfecte i és
podrien reformar, però el fet de tirar avall aquest bloc representa una
major càrrega emocional, ja que representa l’acomiadament de la vella Mina
donant pas a una Mina nova i millorada.

Però ens trobem que el temps establert del Pla de Transformació acaba i
encara segueix l’edifici en peu on habiten gairebé bé tots els seus veïns.
A més a més aquest edifici és va degradant cada cop més, ja que com hi ha
un futur incert de que és farà finalment amb aquell edificis, les
inversions per tal de reformar-la per part dels habitants de l’edifici
deixen de tenir sentit.

Els veïns d’aquests edificis es senten totalment enganyats perquè en un
primer moment els hi van dir a aquests que seria un canvi de pis per pis, i
no va ser així , ja que aquest demanen una determinada quantitat de diners
que la majoria dels habitants d’aquell edifici no s’ho poden permetre. Però
ja no només això, trobem infinitat de blocs vuits de nova construcció que
estan suposant una gran despesa, no seria més convenient oferir la
possibilitat destinar aquests a habitatges de llogament social i reduir
tota aquesta despesa que s’inverteix dia rere dia i donar la possibilitat
de la gent de la mina de marxar d’aquests edificis insalubres i accedir a
una nova vivenda.

I en aquest moment pensem i perquè l’edifici Venus i no un altre com podria
ser Saturn? Es va escollir l’edifici Venus perquè mostrava un major
problema sobre la consumició i venta de drogues i ja no només això, sinó
els conductes incíviques, la insalubritat, les dificultades de convivència
i la desafectació per part dels seus habitants cap als espais comunitaris i
la conseqüent degradació d’aquests.

A més a més volen tirar avall l’edifici per la venta i consumició de
drogues, però si aquests els traslladessin als nous blocs realment no
estarien escorrin el problema cap a un altre lloc? A més a més, sabent qui
són les persones que mouen el tema de les drogues, com és que no intervenen
i ja no tan sols això , és difícil posar-hi fi a aquest problema i perquè
no parlen amb ells hi arriben a una espècie d’acord. Ens pot semblar poc
ètic però menys ètic és saber el que està succeint i no fer res al respecte.

Finalment vam parlar sobre la intervenció policial que hi havia al barri,
realment veiem que és fan poques patrulles pel barri i no hi ha mai cap
policia patrullant a peu, realment el problema és la poca proximitat de
l’autoritat cap al barri? I aquí vam poder veure l’ urgència de canvi dels
sistemes policials i vam veure que potser aquests necessitaven personal més
format en lo social per tal d’aconseguir aquesta proximitat i crear un
ambient de confiança i respecte.