Ja ha passat l’ultima sessió de l’APS i estem molt tristes.
Però abans d’entrar en tristeses, explicarem que hem fet en aquesta emocionant última sessió:
Però abans d’entrar en tristeses, explicarem que hem fet en aquesta emocionant última sessió:
Aquesta vegada teníem un petit repte entre mans, ens havia tocat el grup més petit de tota l’experiència, nenes i nens de tercer i quart de primària , estàvem una mica amoïnades, ja que al ser tan petits, no sabíem fins a quin punt podríem conversar amb ells o s’avorriran de tant parlar…
La notícia que portàvem preparada era la més especial de totes, tractava d’un vídeo musical (https://www.youtube.com/watch?v=EelDKXzJEVI) que havien dut a terme uns quants nens i nenes del barri, i que parlava sobre l’ètnia gitana.
Al posar el vídeo a la classe, les reaccions van ser espectaculars, tots coneixien a gaire be tots els participants del vídeo i per aquí vam començar a parlar.
Va ser una sessió una mica estranya, ja que, al ser petits, no acabàvem de trobar un tema comú de conversa, ja que si no era un el que s’avorria, era l’altre.
Així doncs, vàrem decidir fe servir els pòsits que portàvem preparats per a l’ocasió.
A cada un d’ells hi havien escrit una paraula, i ells tenien que explicar nos quina relació tenia, o creien ells que tenia amb l’ètnia gitana.
Va ser una experiència molt bonica, ja que la majoria d’ells, eren nenes d’ètnia gitana, i ens van parlar del “culto”, que es el lloc on es va a resar.
Ens va sorprendre la devoció amb què nenes tant petites parlaven de deu, ja que avui en dia, no estem acostumades a veure-ho.
Va ser una experiència molt bonica, ja que la majoria d’ells, eren nenes d’ètnia gitana, i ens van parlar del “culto”, que es el lloc on es va a resar.
Ens va sorprendre la devoció amb què nenes tant petites parlaven de deu, ja que avui en dia, no estem acostumades a veure-ho.
També se’ns va quedar molt marcat, la diferenciació que hi havia entre “payos” i “gitanos”. Des de ben petits tenen molt clar que els payos i els gitanos no son iguals, però al conversar amb ells i treure a lluir aquestes diferències, vam arribar a la conclusió que no n’hi havien tantes. I que realment, la diferenciació mes gran era el nom amb el que ens referíem a unes persones o a les altres.
Vam parlar també de les tradicions de les famílies que teníem a l’aula, i que feien ells i elles quan hi havia una celebració.
Vàrem acabar la sessió dibuixant allò que mes els hi agradava del barri i de la seva cultura.
A continuació us mostrem els seus dibuixos…
Sandra i Júlia