*Segon dia superadíssim, “empapant-nos” de la gent del barri i gairebé ja som unes Mineres!! *
Aquest segon dia va ser bastant diferent del primer, un dia ple de coneixements i de gent senzillament molt sabia.
La primera sessió estava formada per dos integrants del Consell Editorial de desdelamina.net; Agustí Clua, cap d’estudis del IES Fòrum i en Domènec Valls, salesià i titular del Grupo Unión.
La notícia que havíem de tractar en aquesta sessió era referent a una polèmica macro redada que van fer els Mossos d’Esquadra al barri. Seguint la finalitat de l’activitat però com sempre en la nostra línia, no ens hem estancat només en parlar de la notícia en si, sinó que ens han mostrat el seu punt de vista referent al tracte que fan els mitjans de comunicació envers el barri.
Hem parlat de la notícia, però sobretot ens han donat la seva visió i opinió del barri que és el que més atentes ens té quan ens parlen i ens expliquen coses, creuen que realment els números no enganyen, La Mina està en una situació precària en molts aspectes tot i que estan d’acord en què als mitjans de comunicació només es mostren les coses “dolentes” del barri. En Domènec fa un comentari i explica que “La Mina ven molt”, un titular que deixa clar que tractar de La Mina crida molt l’atenció. Moltes vegades les notícies no són del barri específicament, tot i això, els mitjans de comunicació utilitzen expressions com “cerca de La Mina” per a què la notícia cridi l’atenció als lectors.
La segona sessió l’hem realitzada a l’acollidor local on es reuneixen les Adrianes. Allà ens han atès quatre de les seves membres i la seva fundadora. Ens hem quedat sorpreses de l’energia i la vitalitat que té la Maria Àngels, la idea conjunta del grup cap a ella és d’admiració total, ja que valorem moltíssim que porti tota la vida dedicada al barri i a les seves millores i que segueixi amb les mateixes ganes, la mateixa il·lusió i el mateix compromís que a l’inici.
Ens han parlat de la seva associació i ens han explicat que allà no van només a fer treballs manuals, que tot el que fan té una finalitat més enllà que passar l’estona. Bàsicament són un grup de suport per a dones del barri, han viscut moltes millores de dones que estaven molt afectades per les seves condicions de vida i se senten molt orgulloses d’haver pogut intervenir i ser un factor clau per a la millora d’aquestes dones.
Amb elles hem presentat una notícia referent a llegendes del barri, principalment el rumor que corre sobre que enderrocaran La Mina i re allotjaran a la gent per llocs arreu de Catalunya. Elles no en tenien molta constància però ens han assegurat que és mentida. Estan molt orgulloses del seu barri, ja que encara que sigui veritat que hi passen coses “dolentes” creuen que aquestes coses passen a tot arreu. La gran majoria d’elles han criat als seus fills al barri i asseguren que ara aquests tenen un futur, una feina i una vida molt digna. Creuen també que els mitjans de comunicació fan molt de mal al barri i els hi agradaria que sortissin més notícies positives del barri com per exemple els avenços i les accions d’èxit que porten elles a terme.
En sortir de la xerrada amb les Adrianes ens va quedar un sentiment estrany, vergonya i admiració. Com pot ser que una dona de 83 anys i tota la resta de dones també grans que formen l’associació tinguin tantes ganes de lluitar i de transformar les coses? I com pot ser que sigui la gent gran, la que ja hauria d’estar descansant després de tota una vida la que es mogui més i que siguem nosaltres, la joventut, els que ens moguem menys? Gairebé totes les associacions de la mina, que nosaltres sapiguem, estan formades per gent gran. Les Adrianes ens comentaven que no hi havia gent jove, que els hi agradaria tenir una altre visó més moderna.
Com a conclusió general, no només d’aquest últim dia, sinó del que portem d’experiència, ens agradaria remarcar que pensem que estem aprenent molt durant aquesta experiència, sobretot a què gràcies a la quantitat de visions que estem podent escoltar del barri ens en podem fer una idea millor. El que no et diuen uns t’ho diuen els altres i veient els diversos punts de vista te’n adones del que és més important per alguns sectors i menys per uns altres.
Amb ganes de que arribi el pròxim dimecres però amb pena de pensar que ja és l’últim. L’ApS hauria de durar més temps, indiscutiblement.
Janet, Laura i Maria