El passat dimecres vam tenir la sort de poder parlar amb en Jordi.

És periodista i treballa per EL MUNDO. Ell ha escrit la noticia que vam analitzar el primer dia totes juntes, sobre la vigilància dels nous blocs a La Mina.

Abans d’anar cap a la biblioteca on havien quedat, vam analitzar la següent noticia: Sant Adrià factura als veïns la urbanització de la nova Mina, per després comentar-la, i conèixer la seva opinió sobre el contingut i el redactat.

Ens va sorprendre la prudència amb la que ens explicava la informació que ell havia obtingut sobre aquest tema, es a dir, si la informació no la havia pogut verificar o be el que deia era la seva opinió, en tot moment ens ho feia saber.

Quan es va acabar el temps, va aparèixer el David, avisant-nos que havíem de marxar ja que teníem el temps just per arribar a la segona i última sessió del dia.

Vam sortir de la Biblioteca, i ens vam dirigir al Casal D’infants del barri, on teníem una cita amb uns quants nois i noies d’entre tretze i quinze anys, residents de la Mina.

A l’arribar, ens els vàrem trobar molt esvalotats, i ens vam preocupar una mica, per si no podíem dur a terme l’activitat… però no va ser així, va anar molt bé!

La notícia tractava de la brutícia que s’acumula a la part de dalt dels arbres situats a la Rambla de la Mina.

Al principi, els nois i noies eren una mica tímids i els hi costava ser ells mateixos, però poc a poc la cosa es va anar animant.

Tots estaven d’acord amb que no els hi agradava aquesta imatge, ja que degradava la imatge del barri, però poc a poc, es van anar sincerant, i algun d’ells va reconèixer que ell ho havia fet algun cop, això de tirar brutícia per la finestra.

Vam intentar trobar una solució al problema, però era difícil. Ells creien que qualsevol intent d’evitar aquesta pràctica no serviria de res, ja que era una cosa que tothom feia.

A les dues ens va donar la impressió, que aquests nois i noies no pensaven que la imatge del barri pogués canviar, estaven realment desencantats amb el fet de millorar-lo. En un intent de positivitzar la seva pròpia imatge, vam fer que ens expliquessin coses que els hi agradaven del seu barri, va costar, però alguna que altre va sortir, tot i que la conversa es va desviar i els vam acabar preguntant quina era la imatge de la mina que pensaven que la gent de fora del barri tenia. Les respostes no varen ser gaire positives, ja que els nanos tenen molt present el problema de drogues i brutícia que pateix el seu barri. Com a coses positives, molts d’ells van expressar que els hi agradava la gent que hi vivia, “hay gente buena y gente mala, como en todos sitios, pero me gusta” deien.

Van treure el tema del reportatge del programa de Cuatro, Callejeros, pel qual estaven molt dolguts: “solo sacaron la parte mala del barrio”, expressaven.

La sessió va concloure amb comentaris positius. Pensem que si que volen canviar les coses però no troben la manera, o es deixen emportar per les “costums”. De totes formes just abans de marxar un dels nois va dir la frase, amb la que tancarem avui la sessió: “La Mina puede cambiar”.

Sandra i Júlia