El temps passa rapidíssim. Ha sigut tot com un vist i no vist, i això ja s’ha acabat.
No sé com començar a fer les reflexions i suposo que és perquè s’apleguen molts sentiments i moltes emocions que encara que s’intentin explicar no es poden. Les pors dels primers dies van anar desapareixent a mesura que anàvem compartint sentiments amb els companys i parlant amb els educadors de la PES.
Creiem que experiències com aquesta son molt importants per a carreres com la nostra, ja que, al tractar directament amb persones i les seves problemàtiques totes les hores de pràctiques que podem fer son poques, i mentre més àmbits toquem millor serà per nosaltres. Ha estat molt enriquidor a nivell personal però també a nivell “professional”. Hem vist diferents tipus de persones i diferents punts de vista d’una mateixa notícia o d’un vídeo i ha sigut molt interessant poder veure-ho i treballar-ho.
Treballar les notícies i poder parlar amb diferents col·lectius sobre elles és molt important per a la nostre professió, ja que com a futures treballadores socials hem de ser crítiques amb allò que veiem i llegim per no creure el primer que ens diuen o veiem a la premsa, si no que hem d’estar informades i contrastar al màxim possible tota la informació que ens arriba per ser més rigoroses i més professionals i saber les històries lo màxim real que es pogués. Ja sabíem que la premsa mai és objectiva i que gairebé sempre es posiciona en determinades ideologies, però viure aquesta experiència ens ha fet veure-ho de primera mà. Si parlen malament de nosaltres, nosaltres i la gent que ens coneix sabrà quins matisos de més i quins de menys hi ha en aquells arguments.
La Mina dona molts titulars a la premsa i tant a ella com a Barcelona li va molt bé aquesta “fama” que te el barri per poder desviar atencions cap allà i mantenint la població com està (quasi nul·la actuació dels cossos policials). Però quan t’endinses al barri i comences a conèixer te n’adones que la imatge que es pretén vendre del barri no és així, que la realitat és una altre i que els prejudicis amb els que arribes el primer dia van desapareixent poc a poc, i donen lloc a uns sentiments d’alegria cada vegada que has d’anar i fer sessions amb noves persones plenes de coneixements que et serviran per aprendre , raonar i escoltar les seves experiències i vivències en el barri de La Mina.
La Mina com tots els barris del món te coses bones i coses dolentes però no per fets del passat hem d’estigmatitzar-lo, per això creiem que entre tots podem construir una altre cara de La Mina i d’altres barris que com aquest tenen l’estigma penjat i que costa molt desfer-se d’ell. Des de el treball social, igual que des d’altres àmbits, podem entre tots fer xarxa i aconseguir aquesta millora que busquem, que porta a un benestar comú i a una convivència harmònica de tots els barris i municipis.
Sense cap dubte tornaríem a repetir i ens sentim molt orgulloses d’haver-ho fet.
Moltes gràcies per donar-nos l’oportunitat de conèixer la Mina i obrir-nos una mica més els ulls!
Malena i Laura