Tant la Belén com jo mateixa, ens sentim molt orgulloses d’haver participat en aquesta experiència d’Aprenentatge-Servei; el fet d’haver passat per sobre dels prejudicis sobre la Mina de totes les persones del nostre entorn, ens ha permet conèixer una realitat social totalment aliena i desconeguda per nosaltres. Aquesta ens ha sigut molt útil i profitós tant a nivell personal com a –futur- nivell professional.
En una disciplina acadèmica com el Treball Social és important atrevir-se a intervenir en projectes com aquest, en definitiva, no deixar-se endur pel que la gent diu (en la majoria de casos, sense cap tipus de coneixement real de la causa en si) i provar coses noves per anar agafant experiència en diversos àmbits. Com és evident, a tots els principis, vam arribar a la Mina amb un actitud prudent i neguitosa respecte el que ens trobaríem. Des del primer moment, a tot arreu on vam anar, ens vam sentir molt ben acollides en totes les activitats que realitzàvem. Totes les persones que vivien o treballaven a la Mina van ser molt col·laboradors i oberts, van respondre amb molta honestedat i sinceritat tot el que els hi preguntàvem a cada sessió. Un cop acabat el moment del primer contacte, de seguida ens vam sentir com a casa: tothom ens va tractar molt bé, com si fossin unes més. Abans de començar, el fet de poder “gastar” el nostre únic dia lliure entre setmana ens semblava una certa murga per nosaltres però a mesura que passen les setmanes, només teníem ganes que arribessin els dimecres per veure què ens esperava a La Mina. Tot i que l’experiència en general ens ha encantat, vam tenir una certa mala sort: només vam tenir dos grups, la resta de les sessions van consistir en entrevistes individuals que comparades amb els grups grans que ens van tocar, eren molt menys dinàmiques de dur a terme.
Recomanaríem aquesta experiència a qualsevol que hi estigui disposat per molts motius però el més important seria conèixer la Mina: un barri tan estigmatitzat, per molts mitjans de comunicació, i desconegut, per a la majoria de persones que viuen a Barcelona i a Catalunya; i també, com a primer contacte amb les parts de la societat que necessiten la feina dels treballadors socials per a millorar com a barri i sortir d’una situació de marginació i incompetència per a trobar solucions.
Belen Vizcaíno i Sara Birulés