Avui dimecres 14 de desembre posem fi a un viatge curt, però intens, on he pogut obrir els ullis, aquella imatge que teníem de la mina els que com la majoria com jo no havíem estat mai, aquella dolenta, on ens pensàvem que només habitava el caos i l’anarquia, on no hi havia lloc res més a les notícies que de droga i assassinats. Aquesta imatge em ve al cap comparar-la amb el nen o nena que sol ha vist dibuixos animats i es pensa que la vida també és com la que veu a la televisió. Per fi he pogut posar fi aquella visió plena de perjudicis, per xocar contra la realitat.
Gràcies a les diverses sessions realitzades amb els diferents col·lectius, he pogut recaptar informació que m’ajudes a atendre el barri, des de la meva persona, també he pogut deduir que tot el que mostra els mitjans de comunicació, no és la realitat, com tot està escrit perquè sigui més comercial, malauradament aquesta postura tan capitalista ha generat al barri molt de mal. Però pel contrari em reconforta saber que hi ha gent que lluita en silenci per revertir la imatge del barri, i perquè tot funcioni millor.
Pel que fa a les sessions, m’han agradat totes, però sobretot hi ha una que m’agradaria destacar, la del medi obert amb els educadors, on vaig poder veure tot el treball de camp que duen a terme, i sobretot l’energia i la vocació amb la qual parlen del seu treball, on es veu que gaudeixen del seu treball i senten goig parlant-ho. On sobretot la frase que van remarcar que no sempre s’ha de seguir el procediment, a vegades hem de tractar les coses més humanes i empatitzar més.
Finalment, m’agradaria donar les gràcies a l’associació identutas i miralls, per deixar-nos formar part durant aquest temps, i deixar-nos fluir d’aquestes setmanes tan especials, per altra banda, a la nostra professora Letíca, a les companyes i companys i sobretot a la meva companya Clàudia per aguantar-me.
David Cruz
