El primer dia de l’experiència a La Mina ens porta bones sensacions i també incertesa, incertesa per saber si realment hem fet la feina que havíem de fer. Tenim més o menys clara la feina que se’ns ha demanat però no tant com portar-la a terme i això ens descol·loca, així doncs ens embarquem en aquesta aventura i a veure què passa.

Ens interessa tant tot el que ens han d’explicar que ens deixem portar més que portar nosaltres la sessió. Quan t’apassiona el que fas és difícil centrar-te en una sola cosa, com és el cas d’analitzar la notícia que portem per treballar. És molt difícil centrar-te en un sol aspecte quan t’arriba un munt d’informació que desconeixies i t’obre la ment amb una altra mirada d’una realitat que creies conèixer. Per tant ens abandonem a aquest nou món per omplir tots els buits informatius que tenim després de llegir les notícies i que fan que no comprenguem algunes coses.

Certament aquestes converses ens han obert a una realitat diferent, per una part hem pogut comprovar que hi ha molta gent involucrada en una millora social del barri i per altra com els prejudicis i els estereotips continuen molt vigents. S’està fent molta feina dins del barri, una bona feina, però tota aquesta feina no canvia l’opinió que hi ha de portes enfora. Llavors ens hem de plantejar com canviar l’opinió que hi ha creada del barri i de qui és aquesta feina.

Ara ja comencem a veure més clara la funció d’aquests tallers però alhora ens preguntem, no seria bo treballar de la mateixa manera fora del barri? Perquè del que sí que ens adonem és que la gent que hi treballa és conscient de com es creen aquestes identitats. Però, i els que les creen en són conscients dels efectes dels seus actes? No culpem a ningú sinó que aquest fet esdevé un problema social, ens hem de plantejar com entenem la societat i com ens relacionem, com la societat necessita classificar-ho tot, posar etiquetes. Per tant la feina és molt més difícil del que semblava en un principi.

És cert que és difícil obtenir una visió positiva del barri perquè al barri hi passen coses, coses bones però també no tan bones i aquestes són les que es coneixen. De fet ens adonem que no cal ni sortir de Sant Adrià del Besós per veure que no se sap ben bé què passa a l’altre costat del riu, cosa que ens sorprèn, ens sorprèn que els mateixos veïns tinguin el mateix coneixement del que passa al barri que nosaltres que vivim a quilòmetres de Barcelona. Descobrim com els veïns de Sant Adrià del Besós no volen ser identificats com a veïns de La Mina perquè aquest fet pot condicionar la imatge que es generi d’ells.

Però tot i això no podem deixar de banda tota la gent que intenta treure la part positiva a la llum, que dia a dia s’esforça per lluitar contra l’estigmatització i contra aquesta identitat que s’ha creat al barri tant des dels veïns com des de les associacions o entitats. És important mantenir viva la motivació, l’energia, l’esperança i les ganes de lluitar d’aquesta gent perquè pugui seguir fent la feina que fa.

Marxem amb la sensació de que ens han volat les hores, pensant en quins seran els propers grups amb els que haurem de treballar i en si serem capaces de retornar una part del que ens està aportant a nosaltres.

Mireia i Anaïs