Tal com podeu contemplar, pràcticament, se’ns fa impossible deixar de fer el paral·lelisme del projecte “Identitats i Miralls” amb altres festivitats. Coneixem a gent, interactuem amb tothom, veiem cares noves però també de conegudes, amb les que parlem tant dels temes que coneixem, com dels que acabem coneixent. En definitiva, podríem ressaltar tantes coses en un període de temps tan curt, que val la pena recapitular-les.
El Dimecres passat, l’emprenguérem retrobant-nos al barri de la Mina a les dotze del matí; tot i no efectuar les sessions fins a les quatre i mitja de la tarda. Així que, vist el temps lliure que posseíem, marxàrem a fer un tomb pel barri. Prenguérem un cafè exprés i un tallat, passejàrem pels carrers que il·luminen el barri, ataüllàrem molts rostres joiosos, i respiràrem la tranquil·litat que rellueix als matins. El dia era idoni, feia un sol que badava les pedres i una temperatura adient, atès que no feia ni fred ni calor. Un dia perfecte per a gaudir-lo al màxim i “fer una mica de poble”. Al migdia ens redirigírem al bar, on ja ens coneixien perquè és allà on vam dinar el primer dia que xafàrem el barri. «I xe, quin luxe! Menjàrem uns plats ben bons i barats».
Amb només un passeig matutí, trencàrem amb tots els estigmes que vampiritzen el barri de la Mina. A la tarda, tinguérem l’oportunitat d’anar a visitar a les “Adrianes” (col·lectiu conformat per dones que resideixen al barri de la Mina, que tenen com a principal objectiu, organitzar a totes les dones que viuen al barri, amb la finalitat de conscienciar-les i apoderar-les). L’espai on s’organitzen roman ubicat a l’edifici del Consorci, del qual havíem llegit alguna cosa i teníem moltes ganes de conèixer. Un cop allà, iniciàrem la sessió amb només dues senyores, però a poc a poc, s’incorporaren la resta de membres, una darrere l’altra, fet que ens permeté enriquir cada vegada més la sessió, fent-la així més dinàmica i divertida.
Compartírem idees sobre el barri de la Mina, com els estereotips que l’envolten i les realitats que hi existeixen. Parlàrem també sobre una sèrie de notícies de premsa, i com no, no podíem obviar els mitjans de telecomunicació que les elaboraren, i tampoc la manera en com actuaren. Com per exemple, les interpretacions desencertades que efectuaren sobre les realitats que escrigueren, transmetent-nos un miratge difús d’aquella realitat existent. O, la facilitat que tingueren a l’hora de mostrar-nos una part de la veritat, obviant tota la resta i promovent conceptes molt allunyats dels que realment hi ha. També ens comentaren les pors que els sorgeixen, els somnis que es plantegen, i els objectius que es marquen; finalment, ens qüestionàrem què hi podíem fer nosaltres i elles; és a dir, com podíem fer un canvi social i què caldria fer per a promoure’l.
Al final de la sessió s’incorporà un nou membre, el seu professor de català, el qual fou un privilegi poder incorporar-lo, puix que ens desvelà tot un ventall de coneixements primordials per entendre el context en el qual es trobava i es troba la Mina. Oferint-nos així un context històric i actual, i al mateix temps, ens esplaià els objectius i les prioritats que més impacte produeixen al barri de la Mina. I no podíem oblidar-nos del tema de l’especulació que es fa sobre el terreny, una temàtica que emmarcà la sessió. La veritat, espremérem tant les dues hores que durà la sessió, que fins i tot ens brindaren nous punts de vista, coneixements i històries que a hores d’ara, ens han transformat la cosmovisió que teníem a priori de la sessió. Sempre les portarem amb nosaltres, recordant-les amb la lectura del seu llibre, del qual ens van regalar un exemplar a cada un: “Memòries d’Adrianes”.
Seguidament, amb les piles ben carregades efectuàrem la segona sessió de la tarda, la qual creiem que fou idònia per a veure les notícies mediàtiques des d’una altra banda, és a dir, des d’una altra perspectiva. Fins a aquell moment, ens centràrem a destacar allò que no compartíem sobre les notícies, és a dir, tots aquells trets que estigmatitzaven i perjudicaven l’ambient que realment es respira a la Mina. Tinguérem la sort d’analitzar i parlar de la notícia amb una periodista de la Vanguardia, Meritxell, i dues estudiants de 2n de periodisme de la UAB, les Carles. Elles ens transmeteren l’esforç i la capacitat d’observació i d’anàlisi que es necessita per a redactar una notícia, i les poques oportunitats que tenen per a aconseguir una visió representativa (ja que els conciutadans
no solen col·laborar-hi). També parlàrem sobre els objectius que tenen les periodistes, i què és allò que la gent vol llegir, bàsicament, quin sensacionalisme se cerca.

Realment fou un dia en què se’ns brindà l’oportunitat de posicionar-nos al lloc de les persones afectades per les notícies, i al lloc de qui les escriuen. Oportunitats que només es donen al projecte “Identitats i Miralls”, el pastís que no podia faltar en qualsevol celebració, com són els dies compartits amb el projecte.
Atentament, Ariadna Ortega Milán i Lorenzo Sorlí Tafalla