Dimecres 8 de març, Dia de la Dona i també primer dia de treball a l’APS Sant Jordi. Abans de l’hora pactada ens trobem totes les companyes de classe, algunes ens coneixem, d’altres no. Nervis, sí, hi ha nervis, però també curiositat en saber què ens espera.

La primera conversa entre nosaltres és sobre la visió que tenim del barri. Hi ha qui comenta que li han parlat molt malament però que la seva sensació ha sigut d’estar en un poble. Hi ha qui diu que simplement té una realitat social complicada però no cal arribar als extrems. Hi ha opinions de tot tipus. Això sí, tot són opinions perquè mai cap de nosaltres havia estat a el barri. I cap d’aquestes opinions no ens ha tret les ganes de conèixer la realitat de La Mina o, almenys, una mica més sobre aquesta.

Després d’una bona estona de presentació del projecte i d’acabar de conèixer-nos tots i totes, arriba el moment de visitar el barri, passejar pels seus carrers, veure els veïns i veïnes en plena acció en un dia qualsevol com és el d’avui. La nostra impressió és que som un grup de guiris, ens sentim observats i això ens intimida una mica, quina sensació més estranya! Aquí es referma més la idea que potser s’identifiquen com a poble, tothom coneix a tothom i davant d’algú “de fora” la seva mirada, amb total naturalitat, es para a observar.

El David i la Núria ens van guiant pel barri, ens ressalten les diferències entre zones, ens fan observar elements arquitectònics curiosos (per dir-ho d’alguna manera…) i ens expliquen les característiques de la zona.

Després d’un bon dinar i d’unes enriquidores converses que ens permeten conèixe’ns una mica més, passem a l’hora de començar a treballar, aquí tornen a aparèixer sensacions com la inseguretat, la por, que fan que ens preguntem: hauré fet bé en presentar-me a aquest projecte? Això apareix degut a les tasques que haurem de realitzar. Serem capaces de fer bé les nostres intervencions amb els col·lectius? Estarem a l’alçada? Això és el que realment ens inquieta però alhora la sensació de tenir-ne moltes ganes, d’afrontar a aquest repte i de formar part del projecte contrarresten les sensacions anteriors.

Per tant, acabem el dia amb un bon somriure a la cara, amb moltes idees ja fent xup-xup al nostre cap i amb l’il·lusió i les ganes de tornar al barri per iniciar el nostre repte.

Anaïs i Mireia