Una de les festes que més ens agermana com a pobles és la nit de Sant Joan. Una nit on els valencians i els catalans gogen de les fogueres enmig de la platja, i dels banys a mitjanit. Els petards ressonen pels carrers, la màgia enlluerna les platges, i els focs d’artifici inicien la revetla. Una revetla fugaç i efímera, però que roman immanent en la remembrança.
Este fou el regust que ens deixà la Mina, un barri poc escorcollat i molt estigmatitzat. Atés que, els pocs escorcolls que s’han efectuat, no reflectixen la realitat del barri. D’ençà que començaren a realitzar-se els escorcolls, només han relluït pels mitjans mediàtics un seguit de notícies estigmatitzadores. On han difamat els habitants de la Mina. Endemés, hem d’esplaiar que, estos escorcolls no començaren a realitzar-se fins que el barri radià un interés per l’especulació immobiliària. Curiós, no creeu?
És cert que molts dels conciutadans del barri consumixen drogues, però com ocorre a tots els barris; no? L’alcohol, el tabac, la marihuana, l’haixix, l’èxtasi (MDMA), el cristall, etc. Són drogues que, vullgues o no, estan a l’abast de tothom, i més hui en dia. Però, malauradament, l’especulació immobiliària que s’intenta fer dintre de la Mina, ha incrementat esta difamació.
Menyspreant-los i titllant-los, com si foren escòria que no mereix ser respectada i valorada com a humans que són. D’alguna manera, els sequaços del corpus institucional (mitjans de telecomunicació, cossos policials i grans empreses) sempre han vetlat pels interessos del sistema neoliberal. On adés que les idees o la política en si (no la política que viu subjugada al mandat del capital), està el poder de les multinacionals. L’oferta i la demanda són les lleis que regixen, estipulen i delimiten el nostre entorn, i tot allò que puga posar en risc estes premisses, és rebutjat. O inclòs, relegat i marginat de manera social.
Per esta raó, pensem que parlar, opinar o construir des de fora la realitat d’una comunitat, és un equívoc molt gran. Així que, considerem que tot el que s’ha pogut arribar a dir, mitjançant els mitjans de telecomunicació, o la mateixa justícia; és qüestionable. No tots mirem el món amb els mateixos ulls. Per exemple, si ocorre quelcom en un moment en concret, i hi ha un policia, una treballadora social, un filòsof i una mestressa de casa contemplant el fet; i després, preguntem a cadascú què és allò que ha vist. És molt probable que cada personatge, haja interpretat el mateix fet de manera diferent. I allò que han vist, era per a tots el mateix; però la manera en com ho han vist, és diferent (açò ve condicionat i determinat pels valors, els costums, les vivències i els interessos que han conformat i constituïxen la personalitat de cada personatge). En definitiva, podem asseverar que, este hauria sigut un dels al·licients que ens encaminà cap a esta experiència.
Així mateix, el fet d’aventurar-nos en allò que desconeixem, ens ha despertat un encuriosiment, que tant sí com no, ens confeccionarà un exercici d’autoconeixement i coneixença del món; que per a nosaltres, seran únics. Puix que, haurem d’implicar-nos en una realitat que mai hem tastat, despullant-nos així de tot allò que fins ara, ens conformava. Perquè el nostre passat, la nostra roba, el nostre punt de vista… no són ni han de ser les cosmovisions de la resta del món. Cada persona, cada comunitat, i com no, cada barri; són xicotets nuclis on conviuen una sèrie de persones que, creen el seu espai i la seua manera de plasmar al món el que són.
Mitjançant este projecte, podrem aplicar els coneixements, les idees i els sabers per tractar els fets d’una manera més imparcial, o millor dit, sense estar determinats per un interés econòmic. Alhora, recercarem la manera en com, podrem arribar a assolir la millora de l’entorn i les relacions d’este sense canviar les identitats dels seus membres. Tenint sempre en compte el tracte humanístic a l’hora d’il·lustrar valors com: la igualtat, el respecte, la llibertat,
la tolerància i la justícia. Almenys, intentarem aportar l’essència de l’esperit crític, l’afany per la lluita i la implicació social, i per últim, la consciència de classe.
Bàsicament, esta seria l’aportació més acèrrima per nodrir el barri de la Mina, però per un altre cantó, també volem mostrar al món una reflexió sobre com és, i com es construïx la realitat del barri; en altres paraules, trencar amb els prejudicis que tant han estigmatitzat la comunitat que hi viu. Transmetent així la realitat que es viu a la Mina, i no la realitat estigmatitzada. Donem les gràcies al projecte: “Identitats i miralls”, per escollir-nos, i esperem aportar el millor de nosaltres. Igual com una revetla de Sant Joan, esdevindrem una nit fugaç que romandrà en la remembrança.

Atentament, Lorenzo Sorlí Tafalla i Ariadna Ortega Milán