Hola companys, la Sara i jo (la Belén), us explicarem el que vam viure les dos últimes sessions.

En
aquest últim dia de totes les sessions, primer ens vam reunir amb  la Lorena i l’Arantxa del Casal Infantil del Centre Cívic, on fan
activitats amb els infants de 3 a 12 anys quan surten de l’escola a la
tarda. La noticia amb la que vam treballar, es titulava ‘Interrogants en
la complexitat de la Mina’, parlava sobre una visita amb els veïns del
barri i professionals socials, que el centre PES havia organitzat, per a
que expressessin com veien la Mina i poder veure totes les coses
positives que aquest està portant a terme i que no són molt conegudes
des de l’exterior. Va tenir un gran èxit ja que hi va haver molta
participació. Amb tota aquesta feina, van arribar a la conclusió de que a
la Mina, encara de que hi ha hagut alguns canvis, avui dia queda molta
feina per fer. Més endavant es torna a explicar, una vegada més, que un
del encarregats de fer que la Mina canviés era i és el Pla de
Transformació; i ens explica que hi ha diferents Mines, la nova i la
vella.

A
partir de tota la informació que ens dóna la notícia, li preguntem a
l’Arantxa i la Lorena quines són les parts que més els hi han cridat
l’atenció i ens enduem una gran sorpresa quan ens deien que res, ja que
són temes dels que parlen amb molta freqüència perquè són de molta
actualitat i és casi impossible no treure’ls de tant en tant. Però si
opinen i coincideixen en que el Pla de Transformació té dues parts: la
social i la urbanística.

La
part urbanística és la que si que han completat, ja que com hem pogut
veure, vam fer molts edificis nous: la biblioteca, el poliesportiu, o
sigui que han obtingut canvis positius. Però, per altre banda, la part
social (que és amb la que elles treballen més) és la que consideren que
encara s’ha d’acabar perquè de moment queda molts àmbits per millorar,
ha quedat més abandonada. I això, segons elles, és una de les
conseqüències que fa que no vingui gent nova al barri, ni per viure-hi
ni per visitar-lo, ja que són molt pocs els turistes que passen per
aquesta zona.

Confirmen:
“La Mina té molt mala fama, i no es fa gaire cosa per a que això
canviï”. Han de fer un canvi d’imatge, d’aquesta manera i  contant amb
els canvis positius que ja han fet, pot ser que vingui més gent. A més
afegeixen:     “Tenim por d’allò desconegut i és això el que passa amb
el barri”

Un
altre aspecte que consideren important és, arquitectònicament, han
tancat la Mina. Cosa que tant la meva companya com jo coincidim de que
és totalment cert.

I
per últim, vam parlar del parc del Besós, on comentaven que durant la
setmana quan elles van amb el seus nens, no hi troben molta gent i no
solen tenir cap problema amb ningú, encara que afirmen que la gent que
hi sol haver no és del barri. I que normalment els caps de setmana hi ha
molta més gent.

En
conclusió, vam estar molt a gust amb elles dues, ja que vam parlar
lliurament de tot el que pensàvem i van exprimir al màxim la noticia.

A
més ens va sorprendre molt, com persones tan joves podien arribar a
tenir tantíssims estudis i a més fossin tan familiars, així que es
podria dir que són dues nois models, tant per el nens, les famílies del
barri com per a nosaltres mateixes.

I
per últim i per acabar amb molta força, vam tenir el grup al que més
por ens feia, el grup d’adolescents. Al principi estàvem molt nervioses,
ja que era un grup molt nombrós i una mica massa xerraires, encara que a
l’hora de posar la noticia, van estar molts atents, perquè parlava del
seu barri i que sortia molta gent que coneixen. Una vegada vist el
vídeo, els vam proposar una activitat que consistia en que pensessin i
busquessin alguna paraula o imatge que per a ells representessin el seu
barri en moltes revistes i l’enganxessin en un paper. L’activitat va
tenir bastant èxit, i encara que alguns d’ells al principi no volien
fer-la, la majoria la van acabar i a més posant-li molt interès, amb el
resultat d’aquests collages tant xulos i divertits que podem veure a
baix.

Desprès
cadascun d’ells van explicar perquè van escollir aquestes imatges i
paraules, i encara que va ser una mica difícil escoltar-los dintre del
caos i enrenou, tots van poder dir la seva.

Per tancar la sessió, els vam demanar que diguessin que era el que volien que canviés de la Mina, i ells van respondre:

–       Que no haya tantas peleas.

–       Campo de fútbol.

–       Más limpia.

–       Que no se pinchen los “yonquis”.

–       Que no sean tan guarros.

–       Que no haya colegio.

–       Que no haya tanta “mierda”.

–       Que no haya “mierda” de los perros.

–       Más contenidores.

–       Una piscina

–       Un campo de fútbol.

–       Que la policia vigilara más.

–       Que la calle Marte no parezca un parking.

–       Campo de futbol solo para ninos.

Amb
això, ens vam adonar, de que estan molt conscienciats dels problemes al
barri i que a ells els hi agradaria moltíssim que això es modifiqués
per poder viure en un barri millor.

Però la veritat, és que ens va agradar molt poder fer una sessió amb aquest grup, perquèfinalment vam poder treure moltes coses bones d’ells, i a més van ser tots molt participatius.

Així que prova superada!