A la nostra última sessió ens hem reunit amb unes adolescents i les seves educadores de la Fundació Pere Closa. Aquesta entitat s’encarrega d’acompanyar educativament i acadèmicament a les joves de La Mina. Nosaltres ens vam sentir molt còmodes a les seves aules, ja que l’ambient era de treball i les nenes van ser molt participatives.
La nostre notícia tractava sobre l’equip femení de futbol que s’ha format per primer cop al poliesportiu Tramuntana La Mina.
El fet que es formi un equip femení pot semblar insignificant, però amb un context com és el de la Mina es trenquen molts estigmes com per exemple la imatge que es té de que els gitanos són uns masclistes, o que no tenen els suficients recursos econòmics per dedicar-se aquestes activitats.
Ens vam presentar dient el nostre esport preferit, i ens vam adonar que la majoria de les nenes preferia el futbol. Ens van explicar que a elles també els agradaria jugar fora de l’escola, per tal de poder jugar d’una forma més seriosa, però no poden, ja que els equips mai arriben a formar-se per falta de jugadores o perquè les nenes acaben desapuntant-se.
Nosaltres vam pensar que això podia ser degut a la falta de recursos econòmics per fer front certes activitats esportives, les quals no són patrocinades o sufragades per ningú.
O per la falta de referents femenines al futbol, així doncs vam preguntar a les noies per futbolistes professionals femenines i elles mateixes es van adonar que coneixien molts més homes que dones. Sense necessitat d’interferir les nenes van fer una reflexió força interessant sobre la poca visibilització que té el futbol femení a les xarxes.
Ens va agradar molt parlar amb les noies i amb les seves educadores, ja que van ampliar els nostres coneixements sobre La Mina i trobem molt important escoltar les necessitats de les noies, que ens agradaria visibilitzar per tal que aconsegueixin formar un equip.
