Aquest dimecres 22 de novembre hem tingut l’oportunitat d’anar a l’Escola d’Oportunitats de Sant Adrià on hem fet la sessió amb 5 joves del centre i una educadora. Aquests joves coincidien en el fet que hi havia problemàtiques amb l’escolarització i que 4 d’ells viuen a La Mina.
La notícia que anàvem a parlar en aquesta sessió és la de “La Mina crea su primer equipo de fútbol femenino con jugadoras gitanas”.
Per començar la sessió i trencar el gel, vam pensar que la millor idea era fent ús d’una pilota de futbol, ja que tenia relació amb la notícia.
Així que per presentar-nos, havíem de tenir la pilota i dir el nostre nom i comentar alguna cosa que ens agrades fer o ens representi. Generalment, no hi havia molta imaginació perquè dir, però amb temps per pensar gairebé tothom ha sabut dir alguna cosa.
Una vegada ens hem presentat tots, hem projectat la notícia però d’una forma més dinàmica amb un Canva.
Per introduir la presentació hem preguntat si sabien el que era La Tramontana, que és l’equip de futbol que parla la notícia, i la meitat del grup ja sabia el que era, fins i tot, una de les jugadores estava a la classe i ha pogut donar-nos informació de l’equip. Hem obert debat sobre si estan d’acord en el fet que les noies juguin amb el seu equip i els nois en un altre o si seria millor que hi hagués noies i nois en el mateix equip, gairebé a tot el grup li dona igual perquè no han manifestat res, però un jove en concret, pensa que seria estrany.
També ens han explicat els diferents serveis d’esport que hi ha al barri, com: lluita, bàsquet, boxa… i ens han manifestat que els agradaria que hi hagués volley.
Traient aquest tema hem aprofitat per parlar sobre els estereotips de gènere, com és un tema subjectiu, hem demanat que dibuixin el que vulguin, però amb dues branques, la idea principal era un arbre, però com ha sortit una altra figura ens hem adaptat als successos. En aquest tema hi ha hagut menys participació, ja que no se’ls hi venia gaire cosa al cap, encara que fent preguntes, hem pogut treure informació profitosa i adonar-nos que dos dels participants trencaven els estereotips parlats en les seves llars i ens ha parlat de les seves situacions on passa això.
Després vam dur a terme dues dinàmiques més. La primera dinàmica consistia a demanar als joves que es posessin en parelles i ens dibuixin que representava la Mina per ells. Una vegada fets els dibuixos, li vam demanar a la primera parella que ens ho expliquessin. En el dibuix apareixia una pistola, una “merda” i una fulla de marihuana. Ens van respondre que el que hi havia al dibuix era el que existia en la Mina. No van donar més explicacions. Per assegurar-nos millor que el que diuen és realment cert, els hi vam preguntar si alguna vegada van veure un tiroteig o drogues. Un de la parella va dir que no, mentre que l’altre va respondre que sí, però només el tiroteig. Li vam preguntar a l’altre perquè estava d’acord en dibuixar coses que realment mai ha vist sobre la Mina i ens va respondre “no sé, perquè sí”. Seguidament, li va tocar a la segona parella feta per un noi i l’educadora. El noi va dibuixar “una merda” però amb tiretes, i ens va explicar que per ell La Mina estava en un procés de sanar, és a dir, que està millorant. Finalment, la tercera parella formada per dues noies van representar també el dibuix d’una merda. Li vam demanar a la noia que es mostrava menys participativa perquè va dibuixar el dibuix, i va respondre que tampoc ho sabia, encara més, deia que no ho sabia perquè no vivia en la mina.
Finalment, per tancar amb el sentiment de pertinença al barri, els vam preguntar que representava La Mina per ells en una paraula. Les paraules que van sortir van ser: “respeto”, “família” i “envida”. En aquest exercici no els vam demanar cap mena d’explicació, però ens va entrar curiositat i vam improvisar una pregunta: “Seguiréis viviendo en la mina de mayores?”.
Tots van respondre que si menys la noia que no era de la mina. Els vam preguntar el perquè i ens van respondre: “Porque no sabría vivir en otro sitio”. L’altra noia que si vivia en la mina, va respondre que viuria perquè la seva família portava ja unes quantes generacions vivint en la mina.
No vam voler profunditzar més en el tema, ja que se’ns acabava el temps i els joves es mostraven força cansats. Finalment, per tancar la sessió els vam demanar fer una foto conjunta.
