En la nostra primera sessió, vàrem tenir el plaer d’entrevistar les educadores de carrer, Irene i Lara. Durant aquesta sessió vam poder ampliar coneixements sobre els temes del cinema al barri, els estereotips que es perpetuen…
Com a primera activitat, vam optar per una presentació de nosaltres, i després li vam preguntar que significa ser ‘educadora de carrer’. Així, iniciarem a una conversa prou interessant sobre el treball a La Mina.
En segon lloc, després de haver-nos presentat de manera extensa, i haver entès que feien les educadores al seu dia a dia, considerarem important llegir la notícia que se’ns va donar. La nostra notícia tracta el cinema a La Mina, les diferents pel·lícules que s’han fet i com aquestes han afectat el barri. Per fer això, nosaltres, havíem anteriorment llegit la notícia i destacat certes coses que ens pareixien interessant i que volem conversar. Una vegada na Laia i na Irene vàrem llegir la notícia, va començar una llarga conversa sobre diversos tòpics referents al barri, amb diverses preguntes que li vàrem voler demanar, algunes ja preparades abans, i altres que sortien amb la fluïdesa de la conversa. Algunes de les preguntes foren; ¿Com s’adapta el barri a la presència de càmeres? ¿Que opinen els nois i noies del barri sobre les pel·lícules? ¿Quines conseqüències té perpetuar un paper específic de ‘gitano’?…
Cal afegir, després d’arribar a la conclusió que és molt difícil trobar filmacions audiovisuals que representin el barri de manera adequada, i per tant, vam demanar-lis si ens poden recomanar projectes adients i fidels a ell. Irene i Laia ens varen recomanar el documental ‘El forastero’, i a més, ens van ensenyar un video que va ser produït per gent jove de la mina, que sense elles mai hauríem pogut veure.
Gràcies a la gran honestedat i sinceritat de Laia i Irene, entrarem dins tòpics que ens varen marcar. Un dels tòpics que trobem destacables és la gran incògnita de ¿què és ser gitano? Això ho demanem a causa de diverses cites al llarg de la notícia, com ara ‘yo estoy orgulloso de ser gitano’… Durant aquesta sessió hem pogut aprendre sobre els estereotips que afecten la comunitat del barri i com ells reaccionen. A més, ens vàrem poder contar diverses anècdotes de quan filmen la pel·lícula de Mario Casas aquí a la Mina, que ens varen permetre introduir-nos dins el context de la Mina en un àmbit social i casual. Finalment, també mencionarem tòpics com la romanització, la necessitat de noves representacions del barri i fonamentació d’aquestes que siguin produïdes per gent pròpia del barri… per així, permetre veure la part bonica i real que no es veu mai representada a les notícies.
Aquesta conversa amb les educadores de carrer, gràcies a la seva fluïdesa i simplicitat, ens va deixar amb moltes coses a reflexionar. Algunes d’aquestes són, per exemple, com podem crear contingut que no taqui la imatge del barri, la importància de donar una oportunitat a què els mateixos habitants de La Mina puguin participar en projectes, i, sobretot, la necessitat de no creure tot el que veiem a les notícies. Irene i Laia ens han permès veure un costat del barri que no hauríem vist sense elles.
