El darrer dimecres 15 de novembre vam anar a la Biblioteca Font de La Mina, on vam parlar del mateix servei i tenint en compte la notícia: Metralletas en La Mina: “Aquí es más fácil comprar un arma que un libro”
Havíem previst una dinàmica per una sessió amb 4 o 5 professionals, però per motius personals només va poder assistir un professional de la biblioteca. Vam haver, llavors, d’adaptar-nos a la situació perquè l’activitat sortís el millor possible.
Per presentar-nos, vam començar amb una dinàmica on, fent referència a l’espai on estàvem, havíem d’anomenar un llibre que representi al Barri o tingui relació amb aquest.
Ell va escollir el llibre “Hija de inmigrantes”, explicant que ha llegit situacions al llibre relacionades amb el racisme, la vulnerabilitat i la pobresa que, a vegades, li ha fet recordar al barri on treballa.
Seguidament, vam llegir un seguit d’afirmacions que hi ha escrites a la notícia que parla sobre un tiroteig a la Mina i li vam preguntar si està d’acord o no amb les següents afirmacions:
– Las agresiones con armas de fuego en este vecindario son más o menos habituales
– En el barrio hay presencia de armas largas y metralletas
– Es más fácil comprar un arma que un libro
– La persona que menos te imaginas puede tener un arma de fuego
– Eso es la selva, siempre estamos alerta, por si pasa alguna cosa
Vam seguir la tertúlia demanant-li que ens expliqués alguna situació viscuda al barri, i ens va explicar que ell personalment no havia viscut cap situació de conflictivitat al barri, però sí que ho van presenciar companys seus de feina. A més a més, ens va confirmar que aquesta mena de situacions passen puntualment i són molt poc comunes: “És veritat que el barri té mala fama, però aquestes situacions com “tiroteos” passen puntualment, i poden passar en qualsevol altre lloc.” També manifesta que ha escoltat rumors de que hi ha armes al barri, però que ell no ha viscut mai res ni n’ha vist cap.
Vam incorporar també una notícia cercada per nosaltres, que explica que els adolescents o joves del barri, majoritàriament, no acaben els estudis obligatoris, amb la qual l’assistent estava d’acord, però pensa que és per una falta de recursos econòmics més que de poques ganes, ja que hi ha molta pobresa a La Mina.
Ell va treure la reflexió de què el barri té una mala fama per la minoria de persones que són disruptives, pel fet que, quan a vegades ha comentat la localització d’on treballa, les persones ja parlem amb prejudici sobre el lloc, i fan les típiques preguntes estereotipades.
Pel que fa a la biblioteca, ens va comentar que hi ha diferents serveis adreçats als ciutadans del barri com ara:
– Bibliopati: fan visites a l’hora del pati a diferents escoles i els hi expliquen què és la biblioteca i fan coneixedors als estudiants de l’espai i que poden anar allà a estudiar, llegir o passar l’estona jugant.
– Préstec de llibres: és un recurs freqüent, però el perfil que més sol fer ús d’aquest són persones jubilades.
– Hora del conte: ho fan per un perfil més infantil, i segons l’època adapten el conte. Quan tenen més públic és a l’època de Nadal i Sant Jordi, solen venir les famílies a gaudir d’aquest recurs.
– Curs d’alfabetització: hi ha un espai per a persones nouvingudes, on diferents mestres jubilats presten els seus coneixements de forma voluntària, perquè aquestes persones poden conèixer l’idioma, ja que ensenyen castellà. Els usuaris predominants de les classes solen ser dones.
– Club de lectura: es reuneixen una vegada al mes i fan una tertúlia literària del llibre que hagi tocat llegir aquell mes. També cau l’excepció que convidin l’autor del mateix llibre.
Igualment, van sorgint diferents tallers segons el que vagi passant al món en l’actualitat, ja que es van adaptant perquè l’assistència als serveis sigui més motivadora.
Una cosa que també ens va comentar i ens va cridar molt l’atenció és que, normalment, les famílies no tenen wifi o simplement un espai on els joves puguin jugar amb l’ordinador, i els grups de joves es reuneixen a la biblioteca on disposen de connexió i ordinadors per jugar.
Aquesta és una cosa que ens va sobtar perquè nosaltres teníem una visió de la biblioteca com un ambient d’estudi, i ens la va descriure com un espai d’oci pel fet que s’adapten a les necessitats de les persones del barri.
Adjuntem fotografies d’una classe d’alfabetització i una nostra amb el professional bibliotecari que va assistir a la nostra sessió.
