Identitats i Miralls: Redacció Final

Vam entrar al voluntariat amb unes expectatives diferents, la Laia per una banda tenia moltes ganes de començar i conèixer al barri i als seus habitants. La Georgina per l’altra, venia amb ganes d’aprendre sabent que dins del poc que es pot saber de com els mitjans de comunicació poden impactar un col·lectiu i amb motivació de tenir noves experiències.

De la primera sessió amb les directores de l’institut de La Mina ens vam emportar un punt de vista interessant sobre l’absentisme escolar i vist en una perspectiva poc considerada a vegades. També vam observar dues persones apassionades i enamorades de la seva feina com a docents al barri i amb les infants que tenen. D’aquella activitat vam sortir satisfetes i orgulloses de la nostra tècnica de dinamització, qüestió que sabíem que ens resultaria molt útil per la pròxima sessió.

La segona sessió ens vam trobar amb les infants de 9 a 11 anys del centre obert. Igual com en tota l’experiència tant l’una com l’altra teníem diferents expectatives i diferents enfocaments en quan a la preparació de l’activitat. La Laia tenia moltes ganes de conèixer aquests infants i sabia del cert que una notícia sobre la poca visibilització gitana seria un debat molt interessant per als estudiants de primària. La Georgina dubtava més sobre la part del debat i no pensava que en una activitat els hi acabaria resultant interessant el vídeo de la notícia i que tindrien ganes de parlar del tema. La que es va acabar emportant la sorpresa clarament va ser la Georgina. Vam aprendre molt d’aquella sessió ja que al no estar amb nens i nenes d’aquella edat tant sovint no ens enrecordàvem de que fins i tot a aquella edat poden tenir tanta consciència social i una opinió sòlida. D’aquella sessió vam descobrir també la importància de trencar el gel fent que ells ens coneguessin una mica a nosaltres també.

L’ultima sessió va ser amb les mares del casal dels infants amb qui vam dinamitzar una activitat molt enriquidora. Després de parlar sobre la desconfiança amb els mitjans i la bogeria que això suposa en el context en el que estem vivint, vam acabar endinsant-nos en l’aportació que cadascú feia al projecte Fem Família. D’aquella sessió ens vam emportar un matí en el que vam establir una xerrada necessària per totes les parts tant d’introspecció com en l’anàlisi dels mitjans de comunicació en la pandèmia i l’estat de cada situació personal.

Aquestes tres sessions ens hem emportat molts records i emocions que ens han fet canviar dràsticament el nostre punt de vista sobre la mina, a la vegada ens hem sentit apel·lades com a consumidores de mitjans de comunicació i arrel d’aquesta experiència hem reflexionat sobre quin paper juguen en aquesta societat. Ha sigut un plaer conèixer a tothom de la mina i formar part per un petit temps d’aquest barri.

Laia Flores i Georgina Vidiella