Què passa si un dia ens reunim dos estudiants de la UB amb la Isabel, la Montse i l’Antonio, la Paqui, l’Eduard i la Rosa? Doncs que seiem per passar una estona agradable, ens expliquen què passa, i com són les coses que ocorren al seu barri.
La seva manera de participar és particular en cada cas. Uns venen de l’AAVV de la Mina, i tenen bons contactes d’esferes polítiques, com per saber com es tracten i treballen temes importants del barri, una altra de l’Associació Sociocultural Adrianas, un altre arriba directa des d’un altre centre, perquè la casa no li caurà mai a sobre de tantes activitats que duu a terme sempre en benefici de la comunitat, altra de casa seva, ja que és tan important la seva manera de veure les coses com la dels altres.
Ens saludem, intentem fer per conèixer una mica de cadascuna d’elles. Ens quedem una estona aquí, perquè els hi costa parlar de si mateixos, però sorgeixen adjectius com actiu, preocupat, lliure, inquieta, respectuosa, exigent, seriós…
En quant canvia el caire de la conversa i parlem del barri, aquí no hi ha mesura, tots i totes tenen molt a dir, moltes coses que estan d’acord i moltes d’altres que un en parla i altre dona un altra versió que no la contradiu, sinó la complementa. Aquestes xerrades, sense un perquè a priori, són educatives per a uns i alliberadores per a d’altres.
Es poden expressar, explicar coses que porten dins, o de vegades per fi tenen algú amb qui compartir alguna informació o vivència, que pot ser degut a la teva imparcialitat, se sent més còmode amb tu per expressar-se.
Veiem una notícia donada per medis autonòmics. Video→ cameres-a-la-mina/video/
Es parla en ells sobre la instal·lació de càmeres pels carrers del barri per l’alta criminalitat que s’hi viu, la quantitat, comptada en milers, de xeringues que es reparteixen a la sala de venipunció (situada just davant de l’escola de primària del barri), l’assassinat passat fa unes setmanes… i fins i tot, contacten al programa de qui surt l’entrevista, amb un expert en jihadisme i terrorisme. Remarquen alt índex de criminalitat per la pobresa i la droga.
Parem aquí, parem i agafem aire.
Acabem de veure la primera part del vídeo. Ara continuem amb la segona part del mateix vídeo, a Vilanova han hagut de posar càmeres de videovigilància per la seguretat de la seva ciutadania, de fet surt l’alcalde de la vila comentant que darrerament hi ha hagut una pujada de la criminalitat a llum del dia, amb atacs amb matxets, i ningú fa esmena de l’estatus socioeconòmic del veïnat.
Bé, passem a quan els participants escolten aquesta notícia, sencera, en silenci, amb petits somriures d’incredulitat… arriba el moment en què parlem de què hem escoltat i ho desgranem…
No hi ha res com anar a les fonts primàries, això ja ho sabeu oi?
Doncs comencem a parar atenció a la notícia, amb les dades que han explicat durant el vídeo:
–Parlen de xeringues, d’un total sense parlar de quantes persones són qui els hi donarà ús
– Cal detallar, i no es fa, que cada persona que acut al centre de venopunció rep vàries xeringues donat que no només necessita una dosi al dia sinó varies.
–L’assassinat de què parlen fa unes setmanes, va ser a Sant Adrià del Besós, no al barri de la Mina. Com diuen els veïns, a l’altra banda del riu.
–Les càmeres, i això clama al cel!, en el seu origen no era per seguretat, sinó per civisme, va sorgir a causa de una demanda de l’AAVV la Mina per dissuadir als veïns de llençar les escombraries per les finestres o desar les deixalles a llocs on no toca. En cap moment es va tractar el tema de què en parla la notícia.
A la Mina hi ha una realitat, i és la que és. I sobretot és sobre la que s’ha de treballar, per un barri digne, un barri sense exclusió, un barri amb menys desocupació i menys taxes d’absentisme a les escoles i instituts, sense drogues, ni venda ni consum.
Però hi ha una cosa que s’ha de treure com més aviat millor, i és l’estigma de viure a la Mina. Mentre els mitjans de comunicació continuïn en aquesta línia, de desprestigi, i de manipulació de la informació, poc es podrà fer.
A un altre nivell, són òbviament necessàries les polítiques socials, econòmiques i la seguretat als carrers del barri. I això no és la feina de pocs, sinó l’empenta de molts.
Nataly i Silvia 2022
