Un cop rebut el correu d’assignació de grups, la sorpresa va ser grata en assabentar-nos que treballaríem amb adolescents de diferents edats. Això podria comportar situacions impredictibles per les quals havíem d’estar preparats.
Cal destacar l’experiència prèvia amb la qual comptàvem a l’hora de treballar amb adolescents, per la qual cosa disposàvem d’un ventall ampli de dinàmiques. Vam optar per realitzar una activitat original i vistosa, anomenada, el cabdell de llana, on els participants havien de presentar-se i compartir les seves preferències.
L’objectiu de la dinàmica era trencar el gel i transmetre la importància del treball en grup.
En segon lloc, vàrem relacionar la notícia de la setmana amb la dinàmica central del taller. Aquesta consistia a dibuixar com s’imaginaven el seu futur per així poder extreure’ls, posteriorment, informació vinculada amb els estudis i el món laboral. La conclusió d’aquests dibuixos va ser que tots els membres del grup tenien pensat estudiar i quin camí havien de realitzar per complir els seus desitjos.
Aquesta activitat prèvia tenia com a objectiu enllaçar el vídeo Soc gitana, amb titulació, però segueixo patint discriminació, el qual vam fragmentar per anar debatent diferents qüestions. La nostra sorpresa va ser la gran participació que vam rebre per part dels adolescents. D’aquest debat es van extreure els punts següents:
- Les famílies juguen un paper molt important en el futur dels fills/es, ja que moltes d’elles prioritzen el treball als estudis.
- L’estigmatització que té la societat envers ser del barri de la mina i com se sent la gent del barri quan surten d’aquest.
- Els estudiants del barri volen formar-se per sentir-se representats en tots els àmbits de la societat i per poder participar en la creació de polítiques socials amb una mirada de diversitat inclusiva.
- El gran percentatge d’estudiants que no acaben els estudis obligatoris i la poca participació dels gitanos en la universitat.
Com a conclusió, volem destacar com les nostres expectatives inicials no s’ajustaven a la realitat. Els adolescents comprenien i s’implicaven en les problemàtiques del barri i sentien el deure de canviar allò que estava al seu abast.
Carla Francés i Jordi Simelio
