La Mina és un barri ple de vida, però que està molt estigmatitzat en l’imaginari col·lectiu i, sobretot, en els mitjans de comunicació, fins el punt que, quan l’anomenen, difícilment mencionen que pertany a Sant Adrià.
Jo no havia trepitjat mai el barri de La Mina; el coneixia molt poc, i només per la seva fama de ser un barri molt conflictiu.
Gràcies a Identitats i Miralls he tingut l’ocasió de visitar i conèixer una mica millor aquest barri tant proper i tant llunyà alhora. Quan vaig saber que havia estat seleccionada, junt amb altres companys de primer curs de Treball Social, per participar en el projecte ApS d’Identitats i Miralls 2021, em va envair una gran emoció i moltes ganes de descobrir i aprendre.
En arribar al barri en tramvia, el primer que vaig fer va ser aturar-me i observar la gent. Hi havia persones passejant, d’altres xerrant, pares portant criatures al col·legi, gent treballant, d’altres prenent cafè o esmorzant en els bars, etc. Es a dir, persones fent vida normal en un entorn familiar i amistós.
Durant la jornada del matí vam tenir ocasió de sortir a passejar pel barri i anar a prendre cafè, i més tard vam dinar al barri. En alguns bars només s’hi veien homes, en altres bars i a les botigues s’hi veien només dones, cadascú fent la seva i xerrant entre ells. Es percebia un ambient proper, familiar i amistós que em va fer pensar en el meu poble, on tothom coneix tothom i, quan es troben pels carrers, botigues i bars, es posen a xerrar. No sé sobre què conversaven, però donava una bona sensació de vida en comunitat i de barri alegre.
Després de totes les experiències viscudes durant aquest dia, he pensat que la majoria de les noticies que ens arriben dels mitjans de comunicació sobre La Mina són bastant cruels i injustos. Per informar sobre un lloc, primer caldria visitar-lo, anar-hi a prendre alguna cosa, parlar amb la seva gent o, simplement, seure i observar una estona.
Jane Nduku Kaloki Nzisa
