La primera sessió va ser amb en Jordi, l’Abdel i en Miguel, tres estudiants de la Unitat d’Escolarització Compartida l’Eina (UEC), acompanyats per la Montse, una educadora de l’entitat que té la seva residència a la Mina. La veritat que vam anar amb una mica de por al cos perquè ens van advertir que si no preparàvem res, la sessió no fluiria com ho van fer les altres (a més vam arribar tard…). Però amb la primera dinàmica la cosa va començar a fluir. Tots ens vam presentar: qui érem, què fèiem, què ens agradava… Uns menys que altres, però va ser un bon punt de partida!

Quan vam posar el vídeo a analitzar tots estaven atents ja que es firmaven llocs que ells coneixen molt bé i hi sortia gent del barri que també coneixien. Així, van començar a sorgir temes molt variats relacionats amb el barri i creiem que ens vam emportar un punt de vista diferent i peculiar del que és i de la vida que ells fan a la Mina. Sense oblidar-nos que també comptàvem i contrastàvem punts de vista amb les intervencions de la Montse, l’educadora.

Els nois tenien molta curiositat des del principi de la sessió, per saber quines eren les coses dolentes que es deien de la Mina ja que, tot i que dos d’ells no hi viuen, fan molta vida al barri: allà tenen els seus amics i afirmen que hi ha llocs pitjors.

Per acabar, vam dividir una cartolina en dos parts per tal què ells classifiquessin quines eren les coses bones i les coses dolentes de la Mina. Tots coincidien bastant i els resultava més fàcil trobar les coses bones, com l’ambient que hi havia al barri. Per l’altra banda, destacaven el tema del tràfic de drogues i també que els agradaria que hi vingués més gent de fora del barri.

Va ser, en general, una sessió bastant dinàmica i divertida!

La segona i última sessió del nostre projecte a la Mina no va ser menys. Aquesta va ser amb les Adrianes, unes dones que treballen en el canvi de la Mina, però des d’un punt de vista femení: intenten donar veu a les dones que no la tenen, que en són bastantes.

Al poc temps d’entrar al seu local, ja ens estaven fent una visita guiada. Tot i les petites dimensions d’aquest, estava replet de manualitats diverses que havien treballat en diferents tallers i que, alguns, havien estat presentats en projectes (com el Fòrum de les Cultures). Hi havia nines que representaven dones importants, representacions de l’antic Camp de la Bota, d’un banc d’aliments…

Les Adrianes ens van deixar sorpreses, cadascuna d’elles (només hi havia quatre d’elles) ens va explicar com veien el barri. Però no només això, sinó que ens van aportar un punt de vista purament femení i personal. S’han ajudat molt entre elles en el temps que porten juntes i també s’han donat bastant a conèixer fora del barri: al 2007, per exemple, van estar al Congrés de Diputats a Madrid i han fet diverses trobades d’associacions de dones en barris de transformació. No obstant això, segueixen treballant en el canvi ja que segueixen tenint objectius que els queden lluny d’assolir, com per exemple la inclusió de la veu de les dones gitanes del barri.

L’Àngels Rosell, la directora, ens va dir: “tothom que ens coneix, s’enganxa”. Així, quan ens vam adonar, les presentacions havien durat tot el temps estimat per a la sessió i les notícies van quedar en segon pla (tot i així creiem que vam treballar indirectament bastants temes dels que parlava).

Aquesta sessió ens va deixar molt satisfetes, desgraciadament era la última però la vam gaudir moltíssim!

Laura i Malena