Últim dia de sessions a La Mina, ha passat volant i ho trobarem a faltar!
El dimecres 27 d’abril vam tenir la sort de parlar amb un dels usuaris del Punt Òmnia (ja que la resta va tenir dificultats per poder venir) i amb els educadors del PES.
A la primera sessió, entre historieta i historieta, vam parlar sobre la nova universitat UPC construïda al barri del Besòs i en la qual s’impartiran classes per primera vegada el curs vinent. Vam concloure que aquesta iniciativa pot ser positiva pel barri en el sentit que hi pot haver més gent que hi vingui i així es pugui incorporar “La Mina aïllada / tierra de nadie” a “La Mina de Sant Adrià de Besòs i Barcelona”. Però, no obstant, també vam arribar a la conclusió que potser el millor hagués sigut incorporar altres infraestructures que permetessin la inclusió directa del veïns i jovent de La Mina, en definitiva, altres estils de formació professional que poguessin interessar més al col·lectiu del barri i fossin més accessibles per a ells.
També vam estar xerrant sobre les diverses trajectòries que poden dur a una persona a llocs i situacions ben diferents a les esperades. Qui pot assegurar que el dia de demà estiguem com i on volem estar? No obstant, resignar-se és l’opció adequada?
Durant aquesta primera xerrada vam poder escoltar en primera persona les experiències d’un home que la seva vida ha tingut diversos girs i que, l’últim d’ells, el va dur a La Mina. Aquí és un lloc on s’hi sent a gust, diu, i després de jubilar-se procura moure’s d’un lloc a l’altre fent un munt d’activitats que anys enrere no podia fer per manca de temps. Això ens demostra que amb voluntat i energia mai és tard per fer el que a un li agrada i té pendent; un bon exemple és aquest home, el qual està cursant la E.S.O.
Amb els educadors del PES vam tractar temes diversos, alguns dels quals ja veníem comentant dies enrere. Vam parlar sobre la trista i complicada situació del bloc Venus i els pisos socials (respecte la qual encara no hi ha solucions per a tots els veïns que hi viuen), sobre l’alta taxa d’absentisme escolar de la zona, sobre el debilitament de la policia i la impunitat amb la que tracten els problemes actuals dels carrers de La Mina (sembla ser que abans s’obtenien millors resultats que ara), sobre les empreses “legals” de vigilància contractades per les administracions per a controlar els pisos buits, sobre la venta i consum de drogues que perdurà amb el pas dels anys (la principal causa de la mala fama del barri), sobre “els partits de tennis” que juguen Barcelona i Sant Adrià de Besòs (passant-se La Mina com si fos una pilota), sobre la nova reurbanització del barri que ha fet que es vegi clarament una distinció entre la Mina residencial i la resta del barri (creant una barrera que cada vegada és més potent i separa els antics residents de la zona de la resta del barri), sobre la necessitat de crear més llocs de treball per aconseguir formes de vida més fàcils i així propiciar l’eradicació dels mercats de la droga, sobre si hi ha interessos per part de la ciutat per mantenir-hi tota una sèrie de situacions que no es volen enlloc, sobre la implicació de moltes persones al barri per fer millores dia rere dia, sobre les ganes de marxar de la zona d’algunes persones i, a la vegada, sobre “el caliu” que s’hi crea.
Són moltes les opinions generades al respecte (que acostumen a variar depenent del lloc de procedència de cada individu) però, no obstant, una cosa tenen en comú totes les opinions, és cert que La Mina s’ha degradat en els últims anys i potser les paraules clau necessàries per recuperar certa esperança al barri siguin: “visibilitat”, “inclusió”, “exempció d’estigmes”, “oportunitats”, “regeneració” i “igualtat” (i no pas “marginal”, “conflictiu” o “inadaptat”).
El que més destaquem de la xerrada, però, és la motivació dels professionals a l’hora de treballar aquí; les ganes de lluitar contra un mur imaginari amb l’esperança de poder fer moltes coses positives i canvis per a tota la població de La Mina amb el suport de persones que lluiten pel mateix objectiu. Marxem amb molta inspiració pel que respecte al nostre futur professional i ens ha entusiasmats veure professionals tan implicats en la seva professió i amb aquesta motivació contagiosa de canvi.
Fins la setmana vinent.
Isabel i Paula