Els nervis del primer dia

Per fi ha arribat el dia!

En un primer moment, quan ens vam informar amb quin tipus de grup/col·lectiu hauríem de realitzar els nostres tallers, hem de reconèixer que ens vam quedar bastant bocabadades. No sabíem com reaccionar al respecte.

Primerament, ens van dir que implementaríem la nostra sessió amb un grup de professionals del CAP i, seguidament, amb un grup d’adolescents de la UEC.

Del primer grup, el primer que se’ns va passar pel cap va ser: “que és el que nosaltres podríem aportar/oferir a un grup de professionals del CAP?, en tot cas, ells serien els que ens podrien aportar coses a nosaltres!”.

Respecte al segon grup, tot i que els nostres pensaments ja van canviar una mica, ens feia cert respecte tractar amb adolescents, ja que no sabíem quines podrien ser les seves reaccions durant l’activitat.

Per a nosaltres es tractava d’una de les primeres experiències/intervencions en l’àmbit social, així que el nostre dubte era: ens en sortirem d’aquest repte?

Però finalment vam decidir prendre’ns-ho amb calma i, des de llavors, només pensàvem en fer les activitats el millor possible donant el màxim de cadascuna de nosaltres. A més, teníem curiositat i ganes d’aprendre de tot el que ens pogués succeir i de tothom amb qui ens poguéssim arribar a topar aquell dimecres al matí.

Després d’uns dies d’incertesa, va arribar l’hora d’anar per feina: Ens vam presentar les tres de bon matí als Salessians de La Mina, i el nostre tutor, en David, ens va acompanyar al CAP per enfrontar-nos a la nostra primera sessió. Allà ens esperaven l’Elisabet i la Cristina, professionals del CAP. Amb elles vam passar una horeta profitosa en la qual, més que fer una activitat dinamitzada (tal i com havíem preparat dividint i estructurant diversos temes de la notícia a tractar), vam poder xerrar i escoltar en primera persona les experiències personals de gent que passa moltes hores treballant al famós barri de la Mina. En aquesta estona se’ns va facilitar molta informació que no coneixíem respecte el barri (la seva organització, el seu funcionament, els veïns que hi viuen, les gresques que preparen tots plegats…), i la veritat, és que és d’agrair l’estona que vam poder passar plegades. Però, tot i que ens van explicar un munt de coses, el que més ens va agradar va ser el fet d’escoltar en primera persona narracions respecte tota la implicació que hi ha per part de tot el col·lectiu de gent del barri, que de forma constant, treballa per fer d’aquest un lloc millor; relacionant-ho directament amb el treball d’intervenció comunitària que es du a terme al barri.

Dóna gust veure la familiaritat que s’hi crea, i és que d’aquí podem quedar-nos amb un molt bon consell: les xarxes més ben teixides permeten que la pesca sigui més profitosa; per això cal que hi hagi molt bona comunicació i bona entesa per part de professionals i usuaris d’una població si es volen aconseguir bons resultats en tot allò que s’emprèn. A la Mina, en aquests temes, ens hem quedat amb l’idea de que són veritables experts.

Després d’això, ja només ens quedava el grup d’adolescents de la UEC, amb els quals havíem d’analitzar una notícia d’actualitat en format vídeo. La metodologia d’aquesta sessió la vam fer dinàmica per tal que fos més amena. Primer vam fer un joc de coneixement personal, i tot i que va ser entretingut, la nostra primera impressió d’aquells adolescents va ser que eren força trapelles. Gràcies a la col·laboració dels educadors que estaven amb nosaltres, vam ser coneixedores de que aquests nois no van dir tots els seus hobbies ni totes les qualitats positives que tenien, més aviat tiraven per la via fàcil: explicar el que alguna gent pensava d’ells. Però una cosa està clara, no tot el que diu la gent és cert.

Respecte l’anàlisis de la notícia, en el vídeo s’exposaven circumstàncies que La Mina estava vivint en l’actualitat (juntament amb diverses opinions de la gent del barri sobre els temes tractats), i hem de recalcar-hi que, tot i tenir els nostres dubtes al principi sobre si podria anar bé o no aquella sessió, al poc temps vam observar i experimentar com tots ells donaven la seva opinió respecte el seu barri i participaven activament en tot el que proposàvem. Aquest va ser un aspecte transcendental per a nosaltres, ja que ens van fer sentir unes més en el grup, compartint opinions i experiències entre tots.

Finalment, hem d’expressar que vam sortir molt satisfetes i que la jornada va resultar ser una experiència molt enriquidora per a nosaltres. Vam tenir la sort d’observar com joves d’entre 13 i 16 anys ens oferien una imatge de preocupació per el seu barri i tot el que aquest implica, tant positivament com negativament (relacionant totes les seves opinions amb un punt d’humor i d’entremaliadures).

Ens vam quedar amb la sensació d’haver compartit una gran experiència amb nois molt intel·ligents i espavilats (molt més del que ells poden pensar), i amb els quals, si tinguéssim l’oportunitat, la tornaríem a repetir.

I fins aquí arriba la nostra experiència d’aquest gran i productiu dimecres!

Tenim moltes ganes de seguir treballant-hi i seguir coneixent aspectes tan
positius d’aquesta “Mina oculta” que no és coneguda per tothom.

Fins a la pròxima.

Isabel, Noemí i Paula