Nosaltres, la Josselyn i la Saray vam quedar a les 11:00 del matí a la parada de metro “La Pau” per anar juntes fins Besòs Mar i seguidament cercar el barri de la Mina.

La veritat, mai havíem estat per la zona i la nostra sensació al sortir del metro va ser abstracta: el paisatge era una barreja de blau cel, groc vital i d’una multitud de matisos grisos. L’estructura de les cases i dels peculiars carrerons ens resultava familiar perquè anteriorment les dues havíem estat al centre
comercial Diagonal Mar, i els edificis que envoltaven aquell establiment eren similars als de la Mina. Així que no ens va sorprendre massa l’entrada al famós lloc perifèric de la ciutat de Barcelona. Ens vam endinsar pels desconeguts i solitaris carrers fins trobar el nostre punt de partida: la nostra aventura d’aprenentatge i servei de transformació social a la Mina acabava de començar.

Era el nostre primer dia, la nostra primera trobada a la Mina. La trobada amb els altres companys va ser motivant. Vàrem reunir-nos al centre “la Parròquia” amb els nostres tutors i professionals d’equip. Recordem aquell matí molt profitós ja que ens van ensenyar les verdaderes realitats de la zona. La formació ens va semblar molt interessant i ens va oferir ampliar els nostres coneixements i tenir una visió més objectiva del que estava succeint en aquells moments al barri. La temàtica de l’actual pla de transformació social i urbanístic ens va sorprendre perquè malauradament s’accentua més la problemàtica urbana que la social i creiem que és convenient que es treballin ambdues coses per aconseguir potenciar la transformació integral de la Mina.

Des d’un bon principi, totes dues vam parlar del cert nerviosisme que ens produïa haver d’anar al barri de la Mina, tot a causa de la generalitzada desconfiança que s’ha generat d’aquest lloc. La informació que havíem rebut del barri havia estat sempre pejorativa a causa de la gran estigma produïda sobretot pels mitjans de comunicació. No obstant, un cop allà, la nostra sorpresa fou increïble al adonar-nos que ens trobàvem en un lloc que val més del que la majoria creu. Tot i que no és un barri gaire ostentós no ens va semblar un barri perillós ja que no vam patir cap agressió ni robatori.

L’itinerari va ser variat. Després de la formació matutina vàrem donar una volta pel barri amb la que vam conèixer les tres Mines, la vella, la nova i la residencial. Ens va agradar el moment del dinar al bar: la reunió ens va permetre conversar i conèixer més a fons a la resta dels companys d´ApS i als professionals. Totes les activitats realitzades i l’actitud dels coordinadors va ser realment agradable. És maco sentir-se integrat dins d’un grup de Treball Social.

Totes dues estem molt emocionades amb aquest projecte, i suposem que la continuació d’aquesta labor ens seguirà proporcionant la mateixa satisfacció que la de fins ara.

La foto que acompanya l’article esta realitzada per
Christian Riedeberger

i pertany a l’àlbum Caballos en La Mina del projecte 200 mirades d’Objectiu BCN del 2014.

Josselyn i Saray