Ja hi sóm, en teníem moltíssimes ganes!

Bé, us explicarem com ha començat aquesta petita aventura…!

La Sandra va arribar ales 10.30 a la Mina, a l’arribar no va tenir gaire problema per trobar la Biblioteca, que era el lloc de trobada. La primera impressió a l’arribar a La Mina va ser que, realment, no era tant dolenta com imaginava al cap. Hi ha moltes històries i rumors sobre aquest barri, fet que ens porta a fer-nos imatges preconcebues del lloc.

A l’arribar a laBiblioteca hi havia a la porta quatre companyes més, i vàrem pujar juntes a lasala. Allà ens esperaven els demés.

Després de lessalutacions, ens van fer memòria de que tractava el Grup Unió, es a dir, quieren ells i ens van parlar també del projecte de desdelamina.net. A l’acabar, ens vàrem posar a parlar del barri i ens van ensenyar unes fotografies… Ens van entrar moltíssimes ganes de veure’l en directe! Ho vam dir a les professores i a en David i en Xavi. Ens van dir que desprès de dinar hi donaríem una volta. Vam comentar també, que això ens ajudaria a eliminar les idees preconcebudesque, com hem comentat fa un moment, teníem al cap del barri de la Mina.

A la mitja part vaarribar la Júlia, ja hi érem totes i vam anar, juntament amb els professors, en Xavi i en David (treballadors del Grup Unión), i les noies que feien pràctiquesa esmorzar a un bar proper a la Biblioteca.

Al tornar, després d’unesinteressants mini classes de les professores, on ens van fer reflexionar unamica, ens van presentar una notícia del diari El Mundo, que parlava dels nous edificis del barri, els quals estan destinats a les famílies que viuen a uns determinats edificis de la mina, les famílies han de pagar la diferència depreu entre els seus vells pisos i els nous.

A partir d’aquesta notícia, vam fer un anàlisi crític d’aquesta d’on vàrem treure molta informació, com la vigilància sota la que estan aquets edificis i els diners que s’hi destinen. També coses que ens van semblar injustes, com la dificultat per accedir-hi que tenen moltes famílies, i el fet de que no reben ajudes per part de l’ajuntament de la ciutat tot i que es preveu que siguin desallotjades dels seus habitatges actuals.

A l’acabar el matí, ensvan portar a dinar a un bar del barri. Vam sortir totes pleníssimes!

Després d’aquest magnífic dinar, vam anar a donar una volta per la Mina (cap de nosaltres la coneixia), iv àrem estar d’acord en que hi havia una diferència abismal entre el que volen que es vegi des de fora, i el que hi ha realment a dintre.

Vist des de dintre, ten’adones de com n’està d’amagat el centre neuràlgic del barri, i en dir, comn’està d’amagat hem refereixo al fet de que l’autèntica Mina, la Mina de sempre, està rodejada de nous edificis, macos i moderns, i això és el que volen que es vegi des de fora, però la Mina, realment, no es tots aquells edificis macos i moderns, amb això hem refereixo a que en aquets edificis no hi viu ningú, estan pràcticament buits. I quan mires a dintre la Mina, a dins de la veritable Mina, hi veus un munt de persones, persones que son amics, veïns, família… Persones que surten al carrer, que hi fan vida, es un barri ple de vida! De fet, la majoria denosaltres, vàrem estar d’acord en que la Mina és com un petit poble entre migde dues grans ciutats.

Després de conèixer una mica aquest barri, vàrem tornar a la biblioteca on ens hi esperava en Paco Marin.

Penso que cap de nosaltres sabíem qui era en Paco, i estic segura que a totes nosaltres ens va deixar bocabadades. En Paco es un home, un home que viu a la mina, no des de sempre, però si que hi porta vivint gran part de la seva vida. Aquest home, ha lluitat per tirar endavant el barri, per a que fos un lloc millor pera viure-hi.

Ens va parlar de la complexitat, de la complexitat que suposa treballar itractar amb temes socials, i penso que ens va fer obrir els ulls davant d’aquest mon. Va compartir amb nosaltres anècdotes de la seva llarga,productiva i interessant vida, i una de les coses que més hem va marcar, va serla seva actitud davant del fracàs, ens va aconsellar que no ens donéssim pervençudes davant d’aquest, que tiréssim endavant i el superéssim, que el fracàshi era, per tant, no el podem obviar, però si podem superar-lo.

Un cop acabada la xerrada amb el Paco, les noies que estan fent pràctiques, ens van portar un magnífic berenar, i ja amb la panxa plena, vàrem resoldre el misteri de què faríemrealment durant els dimecres del mes de març!

La nostra tasca durantaquest període, tractarà de presentar una noticia que tingui com a temàtica el barri de la Mina davant d’un grup, ja siguin nens i nenes, adolescents oadults. Haurem de fer un anàlisi crític de la noticia escollida, però l’anàlis i no l’haurem de fer nosaltres, sinó ells i elles. La nostra tasca es conduir-los a que vegin més enllà del que diu la notícia, que siguin capaços d’entendre-lar ealment, i veure que hi ha darrera. Parlar-ne, fer-ne un debat, qualsevol cosa que ens sembli adequat per a que aquestes persones pensin i reflexionin, sobre el tema escollit del seu barri.

A les dues ens va semblar una tasca molt interessant, ja que a part d’intentar treure el màxim profitpossible de la noticia, farem que aquestes persones reflexionin i comparteixin tant amb nosaltres com amb els seus companys, els seus pensaments i inquietuds sobre el seu barri, a la vegada, que nosaltres veurem punts de vista molt diversos, i ens ajudarà a créixer com a futures treballadores socials.

Júlia i Sandra