M’agradaria començar comentant les primeres sensacions que vaig tenir quan a la classe de comunicació i documentació ens van informar que en les properes setmanes es començaria un projecte en un barri on menys de deu persones tindrien l’oportunitat de participar-hi.
En aquell moment em vaig il·lusionar pensant que podria ser una bona oportunitat per tenir un contacte molt abans amb aquest “món”.
Abans de la primera sessió, quan vam rebre la notícia que havíem de tractar en aquesta, cap de les dues sabíem com hauríem de fer front el proper dia. No teníem clar com organitzar una sessió dinàmica en què tots participessin i es fes amena.
Després de donar-hi moltes voltes, vam aconseguir organitzar allò que creiem que va ser una bona sessió. Dic això perquè en vam sortir molt satisfetes i va semblar que als participants els va agradar. Encara recordo les primeres sensacions que vaig tenir abans d’entrar a la sala on s’havia de fer la trobada: nervis, calors i inseguretat.
Ho vaig comentar a la meva companya Anna i va ser ella la que em va tranquil·litzar dient-me que aniria bé. Finalment ella va tenir raó, totes dues vam sortir amb ganes que arribés ja la següent.
Pel que fa a les altres sessions, van anar bé. La sensació que he comentat abans de nervis anava desapareixent amb cada sessió i cada vegada em sentia més segura de mi mateixa pensant que totes dues faríem una bona feina.
Vull apuntar que, malgrat que sé que està malament comparar, vaig sentir que cap no va ser com la primera. Amb això em refereixo que la primera va ser com que tot va fluir. En canvi a les altres era com que al principi costava una mica portar la sessió.
Totes dues ho vam intentar fer de la millor manera que vam saber però no sabem si això va ser suficient, igualment, ens van comentar els altres participants de les altres sessions que se’n van anar molt contents, indicant així que els havia semblat una bona dinàmica.
Per acabar i com a resum de tot, valoro aquesta experiència com una manera de conèixer un barri que té molts prejudicis. És veritat que a les sessions ens han mostrat la realitat de com és el barri, però també és cert que moltes persones parlen sense haver anat mai i únicament ho fan per continuar amb el que diuen els altres.
També vull dir que m’ha sorprès molt totes les entitats i associacions que hi ha al barri, m’he adonat que hi ha molta gent que ofereix la mà per ajudar i que també n’hi ha altra que els dóna l’esquena i retira la mirada.
Per últim, m’agradaria donar les gràcies a Identitats i Miralls per donar-nos aquesta oportunitat, ja que per mi ha estat tot un descobriment. Això és tot i la veritat que em sento molt satisfeta d’haver-hi participat i d’haver-me donat a mi mateixa l’oportunitat de conèixer el barri i la gent.
Paula Gallego
