La primera sessió de servei dins del voluntariat ens va tocar parlar amb els professors de l’Institut de la Mina. Ens havíem trobat amb antelació per preparar l’activitat des d’un punt de vista personal de com ens agradaria tenir una trobada amb desconeguts i com ens agradaria que abordéssim un tema en concret per extreure informació tan general des d’un punt de vista molt concret. Una cosa sí que la teníem molt clara, volíem que fos dinàmica i conceptual.
Veníem amb una sèrie d’expectatives, pensàvem que tindríem a més professors participant en l’activitat. Finalment ens van atendre la Marta del Campo i l’Agustí Clua que ens van atendre després d’un dia tediós de reunions i classes. Durant la introducció vam tenir l’oportunitat tant de conèixe-ls com a professionals i ells a nosaltres, vam tenir la sort de poder intercanviar les històries que ens havien portat a ser a on érem. Per una banda vam conèixer a la Marta del Campo, directora de l’Institut-Escola durant sis anys una professora vocacional amb una llarga experiència en la comunitat gitana i porta al centre educatiu des del 2004. Per altra banda, vam conèixer a l’Agustí Clua, coordinador pedagògic d’ESO. L’Agustí va esdevenir professor un cop acabats els estudis de filologia catalana i sent monitor d’esports, va acabar sent professor a la Mina per una substitució que li va tocar fer al centre, porta a l’institut des del 1997.
Un cop havent conegut als protagonistes de l’activitat vam decidir parlar de l’escola a partir d’un joc amb paraules claus escrites en papers girats damunt la taula. Després d’aixecar un paper i explicar la relació d’aquell paper amb la seva feina vam arribar a unes quantes conclusions de com era la seva feina dins de l’Escola-Institut i amb relació a la Mina. Una de les conclusions que vam arribar va ser que l’educació és un recurs fonamental que requereix compromís i imparteix valors com l’actitud de treball, l’empatia i l’amor. També es crea un vincle familiar dins l’escola i suposa una responsabilitat pels docents de cara al futur dels alumnes. Addicionalment vam parlar de la salut mental en vers al confinament.
Vam parlar també de la notícia que ens va tocar parlar, la qual parlava de l’absentisme escolar. Un problema el qual diverses escoles dins de barris marginals es van haver de trobar. Després d’escoltar l’entrevista de ràdio ambdós professors van pensar que la notícia era encertada, que representa correctament la realitat i al col·lectiu implicat. També dins de la nostra conversa vam aprofitar per parlar de l’absentisme escolar com al fenomen en si.
L’absentisme escolar va ser un fenomen real el qual es va trobar l’escola de la mina durant el curs 2020-2021. Després d’un curs 2020 amb les classes online dutes amb èxit, per diverses raons moltes famílies van decidir no portar els seus fills a l’escola, l’assistència d’infants a l’escola pràcticament arribava al terç. Més tard, havent estat durant tot l’any incentivant a les famílies a què portessin els infants a l’escola, un curs pont que van crear per ajudar als més endarrerits, van haver de fer repetir la majoria d’infants que no van assistir al curs passat.
Finalment, després d’haver parlat de la notícia i del barri en general, vam decidir tornar a la perspectiva personal de la seva vida dins del barri i la seva visió. Els hi vam demanar que escrivissin en uns papers quatre frases, la primera amb relació al barri, la segona amb l’entorn, la tercera amb les desigualtats i la quarta amb la seva missió.
La Marta va assenyalar que la Mina era un barri molt independent, que no tenen un sentiment de pertinença tant cap a Sant Adrià del Besos sinó propi. Respecte a l’entorn va remarcar que l’èxit educatiu té a veure amb l’entorn. La desigualtat la va relacionar amb la motivació dels professors a fer la seva tasca de canvi social, i finalment com a missió va posar la igualtat d’oportunitats.
L’Agustí al parlar del barri va posar-lo com a un “caramel·let” pels mitjans de comunicació. Pel que fa a l’entorn, pensa que a vegades l’escola suposa més propera per alguns alumnes que la família. Va concordar amb la Marta amb la desigualtat com a motor de canvi dels professors i com a la seva missió va voler explicar que se sentia content de passejar pels carrers de la mina sabent que se sentia com a casa.
Finalment els hi vam preguntar per la seva valoració de la sessió i la van valorar positivament remarcant que la conceptualització i la dinamització de l’activitat havia estat molt encertada.
En sortir vam estar parlant de la nostra opinió de l’experiència i vam concordar en què al principi a l’estar una mica frustrades de la poca participació de professorat ens va desmotivar tot i això la passió i la participació constant per la Marta i l’Agustí ens van fer sentir molt còmodes i motivades dins de la nostra recerca. Les seves valoracions ens han impulsat a creure més en nosaltres i la nostra habilitat de dinamitzar activitats i poder arribar a àrees personals de les persones amb qui parles.
Laia F i Georgina V
