La visita a la Mina del passat dimecres 20 va consistir en treballar dues notícies en un parell de sessions. Nosaltres vam tenir el plaure de poder debatre amb Josep Mª Monferrer i amb tres membres del Consell editorial desdelamina.net. En ambdues sessions les vàrem aprofitar al màxim ja que van ser molt suportables i interessants.

La veritat, ens sentim realment afortunades i joioses d’haver pogut parlar amb persones que sàpiguen tant del tema i que ens poguessin oferir una altra perspectiva sobre la visió del barri. Persones que instrueixen i que sorprenen a tots aquells i aquelles que escolten tot el gran ventall dels seus coneixements, experiències i anècdotes. Tot un premi.

A l’arribar al Punt Òmnia”, l’Anna ens va acompanyar a l´Arxiu Històric del barri i del Camp de la Bota. En allà ens esperava el Josep Mª Monferrer, professor jubilat, director i portaveu de la Plataforma d´Entitats del barri. A més, capellà i escriptor d’alguns llibres. Debatre amb ell va ser perdre’s en la història i això ho diem perquè ens va parlar sobre l’educació “d’un abans i d’un després”. Sincerament vam admirar molt la seva trajectòria professional: pensem que és un home amb sentiment i afany pel “saber” i amb gran força interior per a la lluita de la millora de l’educació. Ens va fascinar la seva fermesa i el seu posicionament respecte les escoles, els instituts i les universitats d’avui en dia…

En Josep primer va estudiar Pedagogia, després Filosofia i darrerament Teologia, com a interpretador de textos antics. Ens va explicar que en l’època franquista ell tenia un amic que va anar a Cuba a exercir de pedagog a les escoles i al tornar aquest i compartir amb ell el mètode d’aprenentatge del país llatinoamericà el va entusiasmar: l’alumne és igual d’important que el professor i no existeix “una jerarquia”.

No obstant, era una època de limitacions, marcada pel règim.

Va ser en les dècades del 70 i 80 doncs, que va gaudir de l’experiència com a professor d’una Escola d´Adults ja que va aconseguir apoderar als seus alumnes d’ètnia gitana ensenyant als seus familiars a escriure i a llegir. Mitjançant aquesta tècnica s’augmentava les ganes de superació. Una altra anècdota: els tallers de fusteria o la sortida de grup al castell de Montjuïc. En Josep ensenyava segons els interessos o motivacions dels alumnes. Com ell diu: “un bon professor és aconseguir fer treure la motivació o el verdader talent de l’alumne”.

Gràcies a aquesta visita hem descobert alguns mètodes de millora alternatius no només pel barri sinó per a tots en general. Va ser molt entretinguda, per res avorrida i se’ns va passar el temps volant. I agraïdes pel seu regal, un vídeo creat per ell en “Homenatge a les 11 dones afusellades al Camp de la Bota”.

En segon lloc, la segona sessió també va ser molt interessant. Parlar amb els tres membres del Consell va ampliar els nostres coneixements i moltes de les realitats del barri que abans no coneixíem. La notícia del Periódico a debatre es titulava: “Las autoridades de organizan para recuperar la convivencia en la Mina”. Nosaltres vam repartir-la a cadascun dels membres i vàrem deixar 5 minuts per a la seva lectura i per a que poguessin filtrar paraules, idees o paràgrafs que donessin peu a comentar i a opinar sobre la notícia en si o a contraposar alguna informació que no s’apropés a la realitat. I així va ser:

La primera impressió negativa d’un dels participants va ser referent la fotografia de portada. Es va opinar la falta d’intimitat per part del redactor d’incloure la imatge de la mare de la víctima de la baralla dels dos clans el passat 23 de gener. Tots vàrem estar d’acord. Vam pensar que allò era un component morbós per la informació de la notícia. Va ser aquí doncs, on es va obrir un gran debat referent la situació actual de la Mina.

Degut a la gran fugida del barri de centenars de persones, s’ha pronunciat l’absentisme escolar.

Aquest va ser un tema que vàrem debatre. Els tres homes ens van explicar que al barri hi havia dues escoles que estaven “guetitzades”, l’escola primària i el institut IES. Ens va impressionar molt i a la vegada molestar les altes xifres d’absentisme escolar: un 30% de nens i nenes que no van a una educació primària és molt greu… i a l’educació secundària IES és increïble, un 80-85% de joves. (En aquí un d’ells ens va explicar l’anècdota de que un dia una mare no li deixava anar a l’escola al seu fill perquè plovia…) A més, les dones de 13 i 14 anys deixen els estudis per a cuidar els germans, ocupar-se’n de la casa o bé, treballar al mercat familiar. Com nosaltres diem “el mercadillo”.

També van comentar que a la Mina Vella no els hi agradava que els seus fills paios anessin amb gitanos: per aquest motiu la majoria de nens/es o joves no gitanos del barri feien vida social fora del barri.

Tots opinen que al barri hi ha una absència de cultura del treball i que la tasca social del barri que s’està duent és molt lenta. No obstant, la il·lusió, la perseverança i la constància per a la superació és un dels seus principis.