Experiència Personal La Mina, per Evelyn

Faig memòria del primer dia que vaig visitar La Mina, i tot i que em vaig sentir molt còmoda amb vosaltres, en el moment en què ens vau informar que havíem de fer una visita pel barri de manera individual, (individual em refereixo sense una guia o algú que es conegués el barri) no em va fer molta gràcia la idea. Penso que això es va deure, en gran part, als meus propis prejudicis, ja que pensava que podíem no estar segures, malgrat ser acompanyades entre nosaltres mateixes i fos de dia.

Tampoc va ajudar que, en sortir, ens vam trobar a un home que ens va dir: “tened cuidado que no os hagan nada, y si os dicen algo decidmelo”. Tot i que probablement l’home només feia broma, aquest comentari va fer que tota la meva visita pel barri es tornés incòmoda i amb molta precaució, tenia els ulls per tot arreu i anava amb molt de compte, no em sentia segura.

Confesso que abans de la primera visita, vaig veure un vídeo del Zzazza a La Mina (l’italià que va a barris més perillosos d’Espanya i ho grava) cosa que no va ajudar a la meva tranquil·litat. És probable que haver vist aquest vídeo abans de la visita no va ser la meva millor decisió.

També, del primer dia, m’agradaria destacar que el preu del menjar em va sorprendre gratament en relació amb la seva qualitat. En altres llocs, demanar el mateix podria costar gairebé el doble, i això, probablement –ho dic des de la ignorància–, és a causa de la ubicació geogràfica del barri, ja que es troba en una zona marginada.

A la primera sessió vam estar amb un professional de la biblioteca, he de dir que encara no teníem molt clar com havia de ser la meva intervenció ni què havia de fer amb la notícia, considero que va ser el dia que més ens va costar treballar amb la notícia. Malgrat això, ens va servir per espavilar-nos, ja que a la segona i tercera sessió vam ser capaços d’introduir la notícia sense cap dificultat.

Sense dubtar, la meva experiència preferida que m’emporto és del dia que vam anar a l’Escola d’Oportunitats de Sant Adrià, on vam estar amb cinc joves del centre que enfrontaven problemes amb l’escolarització i visquen a La Mina. Penso que van ser ells els que, al final, van provocar un canvi significatiu en la meva perspectiva sobre el barri. Va cridar-me molt l’atenció el seu fort sentiment de pertinença al barri, la manera com en parlaven i com expressaven que no podrien viure sense La Mina. Això em va sorprendre, ja que personalment no tinc aquest sentiment de pertenença amb el lloc on visc, i em donaria completament igual viure en un altre lloc que no sigui el meu actual.

En aquella sessió, em vaig sentir molt còmoda i confiada, i penso que això va ser el factor determinant que va fer que canviés el meu pensament, perquè a la següent sessió, que em tocava estar al CAP de La Mina, no vaig tenir cap sentiment d’incomoditat estant al barri totalment sola mentre esperava a la meva companya.

També em va motivar veure a l’educadora social treballant, ja que en un primer moment, abans que estudiar treball social, jo volia fer educació social, i òbviament, tenia molt estudiades les tasques i competències d’aquests professionals, però mai els hi havia vist treballar de prop amb els joves. Em va fer especial il·lusió veure la seva implicació amb els adolescents, la manera com els parlava i com s’esforçava perquè tots se sentissin còmodes i participessin activament a la sessió. Es notava la seva vocació i il·lusió solament per la forma de mirar, i això és una cosa que jo espero poder mantenir quan sigui professional.

Finalment, estic molt agraïda, ja que a través d’aquest projecte he tingut l’oportunitat de conèixer a la Raian, una companya amb la qual comparteixo classe, però amb qui encara no coneixia i en aquests dies, hem mantingut converses molt interessants.