Ens trobem a dia 2 de decembre, aquesta sessió s’hauria d’haver realitzat dues setmanes anteriors, però per problemes de salut es va veure enrederida fins a aquest dia.
Aquesta última trobada es situa en la tercera i última d’aquest petit viatge que hem recorregut amb la Identitat d’aquest cetre de La Mina.
A primera hora del matí, ens trobabem tots dos a la parada de transport públic del nostre poble. Com cada dia que ens tocava sessió, feiem el mateix tragecte adient per arribar al centre on haviem de cursar la pràctica d’aquell dia d’identitats i miralls.
Aquell dia ens tocava fer una entrevista amb dos treballadors del Medi objert que treballen a peu de Carrer del barii de La Mina.
Com en totes les xerrades que hem anat tenint, iniciavem amb una preguntes de presentació per poder coneixèrn-nos una mica entre els 4 assistents de la pràctica.
A continuació ens explicàven com havien arribat a treballar del que feien actualment i si realment estaven satisfets amb l’elecció que havien pres anys anteriors.
En aquesta situació tots dos estaven molt d’acord en que no canviarien la seva feina per cap altre. Que ells tenien una vocació i una professionalitat per a treballar perfectament en aquest sector laboral.
Com es normal, ens interessàvem també sobre les qualitat que havia de tenir un treballador social o educador social per a dur a terme aquestes tàsques.
Ens remarcaven una i una altre vegda, qu eel més important per aquesta feina, era ser humà i teni sensibilitat i empatia amb els usuaris en els que has d’ajudar.
En aquest senti però, ens cridava l’atenció la crítica que feien en senyal al sistema educatiu on ens deien que s’haurien d’ensenyar més valors com a persona, que no tanta teoría que anys després no recordes per a res.
Un cop acabades les preguntes d’introduccio i la gran xerrada que comportava cada una de les preguntes que plantejàvem, vam mostrar la notícia sobra la qual ens tocava parlar, que si més no, estava directament relacionada amb el treball que realitzaven tots dos.
Aquella notícia ens deia que el poble gitano, es sentia exclòs de l’escola i per això molts d’ells no hi anàven.
En referència a l’article, vam anar realitzant unes preguntes i ens vam anar donant compte que realment era un problema que arrassava a gran part de la comunitat gitana, i que no hi havia gaire solució plantejada per ajudar a que ells es sentíssin més agust alhora d’anar a estudiar a l’escola.
Tot i així, creiem que es de gran valor la feina de reinserció al mon dels estudis que fan els treballadors del medi obert, perquè aquestes joves tinguin ganes de tornar a estudiar el que realment els agrada.
La notícia va fer la clara funció de obrir el camí perquè tots dos poguessin explicar-nos amb més detalls l’objectiu i les dificultats que presenta aquesta feina.
Una de les coses que més ens va sobtar a tots dos, va ser la gran amabilitata amb la que es van volcar ambm nosaltres, i la gran aportació que van fer durant tota la sessió. És per això que vam arribar a la conclusió que el seu treball deia molt d’ells, i els feia ser unes grans persones amb un cor molt gran.
Com a gran conclusió d’aquesta sessió tan interessant, podriem redactar que a les persones que conviuen en el barri de La Mina, els falta molta ajuda com la dels treballadors del Medi Obert.
Ja que ja sigui per raons de religió, de por, o d’inseguretat, molt d’ells necessiten ajuda, però no saben com demanar-la , o bé tenen por a donar aquest pas.
Creiem que la feina que realitzen és de gran valor, i a nosaltres personamnet ens va fer reflexionar molt sobre el que pensàvem anteriorment del barri, i del que ens explicàven ells que convivien dia a dia amb gent resident al barri.
Dit això, marxem d’aquesta tercera i última sessió més contents que mai, creiem que aquesta experiència ha sigut un gran profit per créixer a nivell personal i a nivell de coneixements, i només ens queden paraules d’agraïment a totes aquestes persones que ens han acompanyat al llarg d’aquestes 3 sessions, i han fet que to això es convertís amb un petit i màgic viatge.
Claudia i David
